Estem a tocar del dia 11 setembre, la nostra festa nacional, un dia en què la senyera és la protagonista de la diada. És un bon dia per recordar la Llegenda de les quatre barres de sang que té el seu origen en Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre … Llegiu més
En data 11 d’abril de 1938, l’Ajuntament dona l’ordre de desallotjar a can Trinxeria amb el següent comunicat: “Alcaldia Republicana de Cassà de la Selva. Núm 196.-El Sr. Jefe del Arma de Avición del Sector Nordeste, con oficio nº 418 de 6 del actual, dice a esta alcaldia lo que sigue: “por necesidades de la … Llegiu més
Aquesta setmana segons els italians comencem el període vocacional del “ferroagosto”, encara que estiguem a l’última setmana de juliol (el “ferroagosto” que és el 15 d’agost, i deriva de les paraules llatines Feriae Augusti, festivitat instituïda per l’emperador August l’any 18 aC) així els wassaps dels cinc diumenges vinents seran més distesos informals i curts. … Llegiu més
És l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dins el període dels anomenats Trenta anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel … Llegiu més
Parlant de la plaça de la Coma, que tradicionalment era el punt de concentració de les seus de les entitats i sucursals us ofereixo una sèrie d’anotacions sobre el sistema bancari a Cassà En la baixa edat mitjana deixar diners a canvi d’interessos estava completament prohibits pels cristians, mentre que la Torá jueva sí ho … Llegiu més
La neu a la plaça 1947- 1956 -1962 – 1986 – 2010 1947, entre el 24 i 26 de gener d’aquell any, varen caure entre 60 i 80 cm de neu .1956, any del fred, entre el 2 i el 23 de febrer es registraren temperatures mínimes inferiors al 0 °C, arribant el termòmetre a registrar 13 ºC sota zero, xifra inaudita … Llegiu més
Perquè el nom de plaça de la Coma? S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. … Llegiu més
En anteriors hem repassat personatges que van viure a Can Trinxeria, avui el nostre personatge només hi va fer una estada de mesos, però en moments convulsos; les seves explicacions en forma de memòria ens donen una fotografia aproximada dels fets i circumstàncies d’uns dies dramàtics. Igual que en una fotografia hi ha vegades que … Llegiu més
CAN TRINXERIA (I) ELEMENTS PATRIMONIALS: EL MOLI* El 1867 el senyor Josep Güito i Vall-llovera, home immensament ric de Cassà, propietari de Can Llach de Romanyà amb 2.329 vessanes, no té hereu, només pubilla, la Dolors Güito i Genover; per aquet motiu busca un bon marit per la seva filla. Aquest serà Marcial de Trincheria … Llegiu més
La Torremansa esdevé important en la història més recent de Cassà per haver tingut en les seves terres l’Aeròdrom n.317 de la República Española (el 3341 segons els serveis d’Estat Major de l’Aire dels Nacionals) En les fixes Republicanes també el citen com aeròdrom de Llagostera. Constava de dues pistes la de nord a sud … Llegiu més
Ens consta que l’any 1455 Pera Salvà, ferrer, natural de Fornells i veí de Cassà, va vendre una casa a Fornells, també a Campllong, el mas Salvà, que és un del masos mes antics dels que és té constància. Al segle XVI els Salvà varen comprar el mas Barnés, situat a la sagrera de Cassà; … Llegiu més
Tal dia com avui de 1898, el dia de Pasqua de Resurrecció (9 d’abril) s’inaugura l’orgue de Cassà. Era una promesa de la família Dausà o Daussà? Aquesta és la qüestió i la incògnita. Segons Josep Bosch i Mercader i també Josep M. Escalona Canyet el donant va ser Joan Dausà Carbó (1829-1899), que havia … Llegiu més
Aquests fets varen passar fa 142 anys. A primera hora del dia, encara fosquejant, a l’indret anomenat d’Nyol, un carrer molt enfangat, en el que tot eren horts, excepte un casalot de la senyora Gúytó Barril, una Cassà de finals del segle XIX. Al peu de porta d’aquest edifici hi ha quatre senyors encorbatats, Almeda, … Llegiu més
A les dos quarts de tres de la matinada del dia 12 de juny de 1893 el foc va reduir a cendres un local de la Baixada de Mossèn Cinto, annex a la casa cafè de Can Sant Joan (cantonada Molí amb baixada Mossèn Cinto); l’edifici cremat anys més tard seria el local social de … Llegiu més
El passat mes de gener ens va deixar la Rosa Calzada, gran persona, amiga i col·laboradora, i dic això perquè en multitud d’ocasions recorria a ella per obtenir informació sobre familiars i gent de la seva coneixença. De ben segur que històries sobre en Lluís Xena i Matas (1884-1972) i en Josep Xena i Torrent … Llegiu més
En Quim Pascual tenia 9 anys acabats de fer quant el dia 22 d’agost de 1928 les flames devoren les Gavarres; en dos dies llarguíssims les Gavarres cremen de Fitor a Celrà i de Sant Daniel a La Pera i el foc converteix en cendres masos, camps i boscos. El seu record era el silenci … Llegiu més
El Grup de Recerca i Estudis Cassanencs ha finalitzat el projecte que va començar fa tres anys i que ha aconseguit reunir en un mateix espai d’exposició a l’església de Sant Martí les peces recuperades de l’antiga portalada romànica del segle XII, la campana de 1644 i el rellotge que data de 1544. També s’ha … Llegiu més
Aquest text i les fotos que l’acompanyen corresponen a la xerrada pronunciada per l’autor en la visita al veïnat d’Esclet (organitzada per l’Arxiu Municipal i guiada per Quim Mundet i Xevi Niell) del mes d’octubre del 2022 (publicat a Llumiguia, núm. 838, desembre de 2022). Abans de parlar d’Esclet d’acord amb l’ordre cronològic dels … Llegiu més
El 13 de gener de l’any 2000, es va reunir per primera vegada el GREC – Grup de Recerca i Estudis Cassanencs- per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Cassà de la Selva i amb l’assessorament del l’Arxivera Municipal. Des d’aquesta data i de manera continuada en el temps, l’activitat del GREC, … Llegiu més
A la hora de dinar del diumenge 29 de gener de 1939, cinc bombarders italians de l’aviació legionària Savoia SM79, procedents de Menorca, comandats pel càpita Costa Edigio varen llençar sobre el nostre poble 50 bombes de 100k g cada una que varen sembrar la mort i destrucció sobre la població civil. De ben segur … Llegiu més
