Aquí tens el text corregit ortogràficament:
Com ja dèiem fa unes setmanes (el 24 de maig), el 1886 es constitueix una junta esperonada pel farmacèutic Domènec Botet i també pel metge Pere Rubiés, d’un tarannà més liberal i laic. Creen una institució que denominen societat «Colegio Politécnico Cassanense», presidida per Salvador Cristià i amb Mariano Arenas, Eduardo Deulonder i Narciso Juriol com a vocals de la societat.
La nova escola serà coneguda com a Col·legi Vilaret, i té com a personatges icònics, primer, el senyor Josep Vilaret, director i fundador, i doña Teresita, la mestra Teresa Pijoan i Pi, i la filla del fundador, Pilar Vilaret Puig.
Avui ens centrarem en aquests tres personatges; les pròximes setmanes parlarem del funcionament i l’alumnat. Per començar, hem de tenir clar que la mestra i pedagoga per excel·lència és la Pilar Vilaret, molt superior al pare i també a doña Teresita.
JOSEP VILARET VILA (1839-1901), fill de Calonge, de pares tapers, va estudiar a la Normal de Barcelona, llicenciant-se com a mestre i pedagog. Casat amb Margarida Puig, primer va exercir a Avinyonet del Penedès, on va néixer la seva filla Pilar Vilaret el 1868.
També va exercir a Barcelona i a Llançà, on va conèixer el metge Pere Rubiés, fill de Port de la Selva i impulsor de l’Escola Voramar d’aquesta població, amb una filla mestra, l’Anna Rubiés, que més tard va exercir a Cassà, molt influenciada per la Pilar Vilaret. Aquesta relació, més el contacte del Dr. Rubiés, com a metge del Balneari Prats de Caldes de Malavella, amb Domènec Botet, farmacèutic de Cassà i promotor del «Colegio Politécnico Cassanense», són les circumstàncies que fan que sigui requerit per dirigir el nou col·legi.
Amb una ideologia liberal, el seu sistema educatiu era molt avançat per a la seva època, extremadament laic però no anticlerical; basava el seu mestratge a no utilitzar els llibres habitualment, amb una educació fonamentada en el contacte amb la realitat quotidiana, els treballs manuals, l’economia, les excursions, els valors humans i l’exercici físic.
Va incentivar diverses associacions, com La Protectora o la Tenora, societat coral en el si del Centre Republicà. És autor de les obres «El compañero del meritorio» (1875), «El primer paso del niño en el estudio de la gramática castellana» (1900), «Máximas y consejos en verso para la buena educación de la niñez» (1900) i «Mi compañero de escritorio» (1901).
Va morir a Cassà l’any 1901 i el va succeir en la direcció de l’escola la seva filla, Pilar Vilaret Puig, direcció compartida amb Teresa Pijoan Pi (doña Teresita). El 1902, en l’aniversari de la seva mort, l’Ajuntament va decidir donar el nom de «Passeig Vilaret» a la plaça Nova, nom del passeig en aquell moment.
TERESA PIJOAN PI (1872-1932), filla de Bellcaire d’Empordà, a Cassà sempre se la va anomenar «doña Teresita». S’incorpora el 1894 al Col·legi Vilaret per fer-se càrrec, com a directora, de la secció de nenes. El 1910, en marxar a Madrid la Pilar Vilaret, la filla del fundador, la Teresa Pijoan va continuar al capdavant de l’escola amb totes les responsabilitats, i va continuar aplicant els mètodes innovadors i avançats d’ensenyament d’aquells anys.
El 1932 va ser nomenada filla adoptiva de Cassà per part de l’Ajuntament, en reconeixement de la seva tasca pedagògica, expedient avalat per Enric Roca Bota (1900-1988), en aquell moment regidor per la Coalició Republicana d’Esquerres – Partit Republicà Radical, i gran defensor de la metodologia de l’escola Vilaret.
La mort de Teresa Pijoan l’any 1934 va precipitar el tancament de l’escola, que ja feia uns anys que arrossegava problemes de finançament, tant per haver perdut el suport dels promotors inicials com per l’augment de qualitat de l’ensenyament públic.
PILAR VILARET PUIG (1868-1943), nascuda a les Gunyoles, del terme municipal d’Avinyonet del Penedès, els anys en què el seu pare, Josep Vilaret, hi estava destinat com a mestre.
El 1901, any de la mort de Josep Vilaret, va succeir el seu pare al capdavant del Col·legi Politècnic Cassanenc, sempre comptant amb l’ajuda de doña Teresita en les classes de nenes, mentre ella portava l’ensenyament dels nens.
Durant la seva direcció es van introduir molts elements renovadors, entre els quals la publicació del periòdic escolar mensual «Ecos Juveniles», l’organització de la Junta Local d’Extensió Universitària —avalada pel rector de la Universitat de Barcelona i que organitzava conferències de divulgació científica obertes a tota la població— i la creació d’una Caixa d’Estalvis administrada pels mateixos alumnes, que també rebien coneixements mercantils i d’economia pràctica.
L’any 1910 va marxar a Madrid; en la correspondència privada de la Pilar Vilaret al seu alumne Enric Roca Bota, datada el 1910 i dipositada a l’AMCS, transmet un cert ressentiment envers els cassanencs per no haver-li fet costat suficient, la qual cosa va fer que es presentés a oposicions oficials a un càrrec important com a funcionària a l’Escola Superior del Ministeri d’Educació, a Madrid. Els últims anys de la seva vida signava els seus escrits com a professora de la Normal de Mestres de Barcelona.
La Pilar Vilaret era la veritable innovadora en l’educació dels joves; la seva metodologia i les seves aportacions a l’educació són comparables a les de la Maria Montessori (1870-1952). Va influir molt positivament sobre l’Anna Rubiés Monjonell (1881-1963), tot un referent en l’ensenyament de Catalunya i introductora del mètode Decroly.
Nota. «L’organització de la Junta Local d’Extensió Universitària, avalada pel rector de la Universitat de Barcelona i que organitzava conferències de divulgació científica obertes a tota la població» —aquest projecte de 1901— no us sona al que avui dia el Centre Recreatiu vol promocionar per a l’any que ve, i que serà presentat el pròxim dia 12 de setembre, a les 18 h, de la mà de Borja de Riquer i el vicerector de la Universitat de Girona? LA VILARET, UNA ESCOLA AVANÇADA EN EL TEMPS.
