Una bandera per Cassà (I)

Fa aproximadament tres anys el GREC va constituir la Comissió una Bandera per Cassà, integrada per Xavier Albertí, Carlus Crous, Josep M. Puig, Ció Abellí i jo mateix.

Avui, després del treball fet, podem presentar una proposta en ferm. Ja sabem que és un tema delicat i no tothom és receptiu a una proposta d’aquesta mena, però els que sí que hi creiem, considerem que igual que l’escut és la representació d’una població, la bandera també té la funció de símbol d’un poble. Tant l’escut com la bandera, en el llenguatge visual actual, no deixen de ser un «logo» identificatiu.

El dissabte 12 de setembre, a les 11.30 h, a les golfes de can Trinxeria, està programada una xerrada sobre els treballs efectuats per arribar als quatre dissenys que proposem i el que representen, també una dissertació sobre vexil·lologia (estudi de les banderes) i un un estudi comparatiu amb banderes municipals del nostre entorn.

Immediatament després de la presentació s’activarà a la pàgina web del GREC, amb l’enllaç greccassa.cat/bandera (directament a l’adreça) o amb el codi QR que ens portarà directament a l’enllaç per poder votar l’opció preferida. Els resultats d’aquesta consulta es donaran diumenge a la tarda, a les 18 h, al passeig Vilaret, i serà l’últim acte de la Fira de Santa Tecla (l’organització es reserva el dret d’allargar el termini de votació si ho considera oportú).

Avui, tot seguit, presentem les banderes proposades V1, V2, V3, V4. En el Llumigu d’agost i al Cassadigital del 2 de setembre trobareu informació dels colors i els significats, en els quals avui no entraré per deixar-ho per a la presentació del dissabte 12 de setembre i pel WhatsApp de diumenge que ve, tot això encaminat a incentivar la votació: la tradició cassanenca que justifica una bandera per Cassà.

Una llegenda sobre el nostre estendard, en la qual estan implicats 4 reis catalans, una reina, 5 nobles de l’antic règim feudal i uns 400 habitants de Cassà.

Per entrar en situació.

Els quatre reis involucrats: Jaume II el Just (1267-1327) (R. 1291-1327), Alfons III el Benigne (1299-1336) (R. 1327-1336), Pere III el Cerimoniós (1319-1387) (R. 1336-1387), Joan I el Caçador (1350-1396) (R. 1387-1396).

La reina: Elisenda de Montcada (1292-1364) (R. 1322-1327), germana d’Ot de Montcada i de Pinós, casada amb el rei Jaume II el Just.

Nobles de l’antic règim feudal: Guillem Escarre (1266-1321), la seva germana Elvira Escarre, Ot de Montcada i de Pinós (1290-1341) i Gastó de Montcada i de Lloria (1346-1397). També Bernat II de Cabrera (1298-1364), vescomte de Cabrera.

I tota la població de Cassà de 1390, que serien aproximadament uns 80 focs, unes 400 persones.

L’estiu de 1390 feia molta calor, les revolucions sempre pesen en mesos tòrics. La gent de Cassà estava escarmentada pels fets de 1329, en què Ot de Montcada va conquerir el castell de Cassà a Guillem Escarre i Elvira Escarre, senyors del castell i respectats pel poble de Cassà. Gràcies a la intervenció del rei Alfons III el Benigne, a través del vescomte Bernat II de Cabrera, es fa retirar a Ot de Montcada, però el recel cap als Montcada queda impregnat en la gent de Cassà. L’any 1350 els Montcada adquireixen els drets sobre el castell a Pere III el Cerimoniós. El 1375 Pere III el Cerimoniós atorga la baronia de Llagostera a Gastó de Montcada i Lloria (la baronia de Llagostera, a més d’aquesta població, incloïa Caldes de Malavella, Cassà, Tossa i Lloret i altres poblacions).

A primera hora d’un dia de juliol de 1390, el poble de Cassà es revolta pels excessos feudals del noble vers la població, provocant «lo Fet de Cassà».

La població cassanenca aspira a ser un objecte polític propi i tenir l’estructura d’un govern municipal, al marge dels Montcada. Així, ajuntant-se la població sota un estendard, que consisteix simplement en un pal i el drap negre que cobria el Sant Crist gros de l’església, és així com neix la nostra bandera, el «Drapeau noir». Aquell mateix dia els cassanencs assalten i cremen el castell, victoriosos en l’assalt i crema però castigats pel rei pel fet revolucionari.

El rei Joan I el Caçador, el 4 d’octubre de 1391, fa un indult general per «lo Fet de Cassà». Conseqüència d’això, Cassà passa a ser vila reial —amb més llibertats i privilegis—.

Dissabte que ve xerrada a les 11.30 h a can Trinxeria i diumenge més detalls de les banderes proposades i els seus significats, per poder votar abans de la Fira de Santa Tecla.