L’últim any, 1934. Les tres amigues i la pedagogia
El 1934 va ser el darrer any de l’Escola Vilaret (1887-1934). La mort de Doña Teresita va precipitar el tancament. Recordem que Pilar Vilaret ja havia marxat el 1910. La fotografia següent és l’últim registre fotogràfic de la classe de nenes i també de l’escola.
A la fila de dalt, d’esquerra a dreta, en el requadre, les tres millors amigues en aquell moment:
Teresa Mestres Roca (1920-2008)
Paquita Turón Muñoz (1920-2001)
Modesta Cristià Gibert (1920-2018)
Detalls de les integrants de la fotografia
D’esquerra a dreta, començant per la fila de dalt:
Quarta fila: Carmen Masllorens, Conxita Albertí, Paquita Turón, Teresa Mestres, Modesta Cristià, Anita Reyné, Maria Gibert, Maria Martí, Eulàlia Balmas, Francesca Pla.
Tercera fila: Cinteta Barris, Glòria Barnés, Adela Saura, no identificada, Lola Mir, Maria Codolà, Paquita Anguila, Vicenta Boada, Maria Fàbregas, Teresita Sabrià, Serafina Arpa.
Segona fila: Sara Boada, no identificada, Barris, Maria Lluïsa Bausis, Emilià Alsina, Lola Rich, Rosa Abella, Maria Baus, Maria Castellà, Lola Oller, Maria Gràcia Navarro.
Primera fila, al davant: no identificada, no identificada, Caterina Gros, Neus Coll, no identificada, Flora Vall-llovera, Joan Rebugent, Montserrat Serra, Lola Vall-llovera, no identificada, Dausà.
Les tres amigues
La Modesta, la Teresa i la Paquita.
Potser va ser la casualitat, l’atzar o una circumstància fortuïta. El 29 de maig de 2016, durant la inauguració de la Ruta del Suro, davant de la placa que parlava del carrer Martí Daussà i que es va situar a l’edifici de la fàbrica Rich (avui aparcament), es recordava també que en aquest edifici hi havia hagut la secció de nenes de l’Escola Vilaret.
Va aparèixer la Modesta Cristià, acompanyada per la seva neta, la Mònica. La Modesta, en un moment, em va explicar la història de les tres amigues, que avui utilitzo, en bona mesura, per desbrossar algunes particularitats de la pedagogia de la Vilaret.
Les tres nenes tenien 14 anys en el moment de la fotografia. Havien nascut totes tres el 1920, amb tota una vida per davant i, de ben segur, amb les particularitats pròpies d’unes vides que el temps va anar modelant. Totes tres van superar els 80 anys; la Modesta, gairebé els 100.
La Modesta, nascuda a la plaça Petita i posteriorment instal·lada tota la vida al carrer de la Mel, al final de la Guerra Civil era a Cotlliure, on va assistir a l’enterrament d’Antonio Machado. Casada amb Pere Reverter Dalmau (1919-2015), sempre va trastejar darrere el taulell de la confiteria Nèctar. Va tenir un fill i una filla.
La Teresa va néixer i va passar la seva infantesa al carrer de la Llet. Al final de la guerra era a can Mascurdet, a la carretera de la Bisbal. Es va casar amb Lluís Puig Gàbana (1918-2006), militar de carrera, i el 1945 es va instal·lar a Madrid, on va viure la resta de la seva vida. Va tenir tres fills, que han fet la seva vida entre Madrid i València.
La Paquita també va passar la infantesa al carrer de la Llet. Després de la Segona Guerra Mundial, es va casar amb Lluís Rodà Viader (1919-2011) i va viure sempre al carrer Catalunya de Cassà. Va ser una de les primeres estiuejants de Platja d’Aro, en l’inici del «boom» turístic de la «Ciudad Jardín», planificat per l’arquitecte Josep Esteve Corredor. Va tenir un fill.
La pedagogia de la Vilaret
La pedagogia de la Vilaret és complexa i innovadora per al seu temps (1887-1934). La descripció dels mètodes aplicats la detallo a raig, doncs aquest text no dona per a més.
Es tracta d’una escola mixta, però separant nens i nenes. Inicialment, els nens eren a la carretera Marina (cal Oller), al Colegio Politécnico Cassanense, i les nenes, a can Rich, a l’Escola Vilaret.
Un particular mètode educatiu sense llibres, basat en les explicacions del mestre a l’aula i en els apunts que els alumnes prenien a les seves llibretes.
És una escola activa, que practica el foment del gust per la lectura i l’aprenentatge lectoescriptor, fomenta els treballs manuals i les excursions, i ensenya a respectar els animals i els altres. Es fa ressò de les problemàtiques socials i de la convivència.
L’ensenyament és en castellà, a excepció dels dijous, que tot es fa en català.
S’eliminen els càstigs, substituint-los per reflexió, persuasió i diàleg.
S’estimula la imaginació, la lògica i la raó, tot això per sobre de la memòria.
Els exàmens es fan públics.
Les assignatures són: moral, lectura, escriptura, gramàtica, aritmètica, geometria, geografia, història natural, dibuix, pintura, àlgebra, economia, càlcul mercantil, tenidoria de llibres, francès, agrimensura, cal·ligrafia, higiene, nocions de dret i nocions de filosofia.
La Vilaret, una escola avançada al seu temps
