L’Escola Vilaret. «Ecos Juveniles», el primer periòdic de Cassà
D’aquest tema hi ha un excel·lent treball de Marta Basalú Casadevall, publicat el desembre de 2003, amb el núm. 7 de Plecs de l’AMCS.
Aquests últims diumenges he fet servir l’eslògan «LA VILARET, UNA ESCOLA AVANÇADA EN EL TEMPS». Potser faltava aclarir que era «AVANÇADA EN LA MENTALITAT DE CASSÀ D’AQUELL MOMENT».
Ecos Juveniles va ser una novetat al nostre poble: un periòdic de distribució mensual —un altre diumenge ja parlaré de les capçaleres històriques de Cassà—. A Ecos Juveniles hi escrivien els nens, les nenes, els professors, membres de la Junta Escolar, conferenciants, advocats, etc. Cada exemplar constava de 16 pàgines, mida quartilla, i era en castellà, però els poemes eren en català.
El Col·legi Vilaret va durar 47 anys (1887-1934), mentre que Ecos Juveniles es va editar per primera vegada el novembre de 1903 i l’últim número, el 31, es va publicar el maig de 1906: tres anys davant dels 47 de l’escola. Els vuit primers números se centraven en l’educació que s’impartia a l’escola, mentre que a partir del novè ho feien en l’educació en general.
Els articles es classificaven en: educació en general, educació per a la salut, educació moral i pràctiques educatives. També hi havia contes, narracions, poemes, relats, biografies, textos d’altres publicacions i capítols de llibres ja publicats. Moltes vegades, els articles estaven relacionats amb les últimes conferències de les activitats de l’Extensió Universitària.
Les excursions efectuades també eren un tema recurrent. Teresa Pijoan (Doña Teresita) escriu: «Los paseos y excursiones escolares son correrías que se hacen con un fin determinado, eso es, con un fin educativo e instructivo a la vez, pues no solo se atiende a la educación física sino también a la intelectual y moral», tota una declaració d’objectius educatius.
Les conferències d’Extensió Universitària també són un tema dels articles del periòdic. Eduard Vilaret Puig, fill del fundador de l’escola i advocat a Barcelona, participa en aquestes conferències i escriu sobre elles a Ecos Juveniles.
Molts intel·lectuals cassanencs i de fora han fet ressenyes sobre la importància d’Ecos Juveniles en l’evolució cultural de Cassà, com Apel·les Mestres, Josep Dalmau Carles, García del Moral, Carlos Calleja, Rodríguez Méndez, Lorenzo Benito, Fausto Berini, Martínez Vargas, Antonio Botet, Manel Tolosà, Modest Sabaté, Josep M. Olivé, J. Pallach, Vicenta Vidal Roca, entre molts altres.
Ja per acabar aquesta sèrie sobre l’Escola Vilaret, unes generalitats: en el moment de la seva inauguració estava situada al carrer Major, 1 (can Frigola); després, al carrer Marina, 6 (cal Oller), i finalment es va situar al carrer Provincial, cantonada amb el carrer Martí Daussà (fàbrica Rich, avui aparcament). Teresa Pijoan, des de 1913, va fixar el seu domicili familiar al primer pis de l’escola, amb entrada pel carrer Martí Daussà (dues últimes fotografies durant l’enderroc de la fàbrica Rich). En l’últim moment es va intentar conservar la portalada in situ, però no es va tenir sort. O els polítics i tècnics varen ser insensibles. Avui les pedres estan guardades, possiblement, en terrenys municipals del camí de can Dalmau.
Des del seu inici, les tensions econòmiques varen estar presents. Ja en temps del fundador, Josep Vilaret, i dels promotors del «Colegio Politécnico Cassanense» hi havia discrepàncies pel cobrament de les quotes als alumnes: si la gestió la feien els promotors o l’escola. Els dos models donaven problemes d’impagaments. La sortida final de Pilar Vilaret el 1910 va tenir un punt de tensió, atès que la directora de l’escola no es va sentir prou recolzada pels promotors, tal com ella desitjava.
LA VILARET, UNA ESCOLA AVANÇADA EN EL TEMPS A CASSÀ
