El comunidor és una petita estructura o edifici religiós de dimensions reduïdes, potser el menys religiós d’una església, en forma de porxo o habitació, obert als quatre vents, situat en un lloc amb bones vistes a l’entorn, pròxim a l’església però fora de la nau. En alguns casos és sobre la façana (Cassà, Llagostera), normalment a l’exterior, pròxim al cementiri (Porqueres), o en algun cas sobre el campanar (Celrà).
Sempre té una estructura quadrada, amb parets obertes a cada costat. Tenen el seu origen als segles XVI i XVII, situats a Catalunya i Aragó.
Element de l’arquitectura religiosa popular, servia per fer encanteris, per combatre els fenòmens meteorològics adversos: sequeres, tempestes, pedregades, freds extrems, calors intenses, per beneir els camps, les collites i el bestiar. Perquè el sacerdot pogués “comunir” (conjurar o beneir), parlar amb Déu. Potser els actes menys religiosos dins de la litúrgia catòlica, però amb un gran contingut de fe. De segur, també, per demanar a Déu que allunyés del poble mals i desgràcies, pandèmies i guerres. En alguns casos els sacerdots feien rituals contra les bruixes, o per apartar dels mortals la presència demoníaca.
El comunidor de Cassà passa força desapercebut sobre el vessant nord de les sis finestres. Ni el llibre del rector Josep Xutglà i Figueras, “La Nostra Església”, ni el de Josep Bosch i Mercader, “L’Església de Sant Martí de Cassà de la Selva”, li dediquen cap comentari. Només mossèn Xutglà ens parla de les “rogatives” per evitar les calamitats, mencionant específicament unes de 1817 i una altra molt pròxima de 1953.
Respecte a la seva construcció no tenim cap ressenya que jo hagi pogut trobar, de moment. Així, hem de suposar que estava inclòs en el projecte constructiu de la façana que es comença el 1650, dirigida pel mestre Joan Cisterna, picapedrer de Girona. El comunidor, en la pedra que corona la coberta, té gravat l’any 1689; degué acabar-se aquests anys. El campanar s’acabà el 1699 segons la inscripció de l’últim escaló; dit això, els anys ja concordarien.
Fotografia icònica: En primer terme la Torre Salvana (seu de GREC), la garita de can Frígola (element més decoratiu que autèntic de l’època fundacional del casalot Palau Salvà), al fons el comunidor, la balustrada i la galeria de les 6 finestres, tot dominat pel campanar octogonal.
Dels comunidors de Catalunya hi ha força publicacions i estudis en termes molt generals, però cap centrat en el detall i en les anècdotes, potser pel seu caràcter d’un punt de sortilegi màgic.
El fet que estiguessin una mica separats del temple podria ser perquè les rogatives eren per obtenir uns efectes immediats, molt fàcils de comprovar. Així, si no sortien del tot bé, s’evitava la vinculació directa amb l’església.
