La imatge d’avui és d’un grup d’alumnes del Col·legi La Salle de 1942, tots ells uniformats tal com podreu comprovar a la fotografia. A les cartolines que sostenen es pot llegir: FRANCO – FRANCO – FRANCO.
El treball d’identificació en aquest cas ha estat laboriós, llarg i ha comportat recerca i col·laboració d’amics i familiars. Vull ressenyar la Carmina i en Ricard. Seguidament, els noms de tots els nens que surten a la instantània de grup.
La fotografia pertany al fons Enric Roca Bota, dipositat a l’AMCS per donació. Enric Roca Bota (1900-1988), industrial surer, va ser regidor l’any 1931 pel Partit Republicà Radical i impulsor de la construcció dels edificis del col·legi públic Puig d’Arques, que pretenia anomenar Grup Escolar Vilaret.
Després dels noms, una petita descripció del moment i les circumstàncies que envolten la fotografia.
Noms dels alumnes:
- Ramon Rabassedas
- Albert Heras
- Cèsar Planas Isern
- Manel Serra
- Fèlix Rubio
- Romà Dalmau
- Lluís Riera
- Francesc Camps
- Quim Roura
- Jaume Canyigueral
- Ricard Rodà Lluch
- Albert Roca Estañol
- Enric Gener
- Quim Dausà
- Josep Maymí
- Josep M. Casanovas
- Josep Tarrés
- Ramon López
- Narcís Abras
- González
- Joan Solà
- Josep Fusté
Context històric
L’any 1942 no és un any qualsevol per a les comarques gironines. El 29 de gener, Franco fa la primera visita a la província; segurament, com a conseqüència d’aquesta visita es va fer el muntatge de la fotografia comentada.
Franco tornarà a Girona en dues ocasions més, el 1947 i el 1960. La fanfàrria i l’entusiasme de la població queden reflectits a la premsa local i en la fotografia a l’escalinata de la catedral. També, com a acte de culte al “Caudillo de España por la gracia de Dios”, la Diputació de Girona el nomenà president honorífic.
La llegenda urbana i la rumorologia ens expliquen que en la visita de Franco el 1960, després d’arribar a Roses en el iot Azor i visitar el Castell de Sant Ferran a Figueres, va ser convidat per la família Mateu a un dinar al Castell de Peralada. En aquest àpat se’ls va servir cava de la casa, Peralada, però el contingut de l’ampolla era un autèntic xampany Moët & Chandon al qual se li va canviar l’etiqueta de Moët per la del Castell de Peralada. Per cert, el cava va ser del gust de Franco.
Reflexió
El presentisme, paraula de moda aquests últims dies, té el significat següent: biaix cognitiu i historiogràfic que consisteix a jutjar, interpretar o valorar fets, personatges i mentalitats del passat utilitzant els valors, la moral i els coneixements del present. Per això no es pot comentar la fotografia amb la mentalitat d’avui.
En la fotografia, l’edat dels “nanos” que hi surten la fa entranyable. I un detall: el que hi ha darrere de la fotografia, a mà dreta, un pilot de carteres apilonades de pressa per poder compondre la imatge, segurament amb la indicació del moment que no havien de sortir a la imatge.
