Com que aquest tema durarà diverses setmanes, d’una manera intermitent, inicio el tema amb una introducció per posar-nos en context. Amb la Llei Moyano de 1857 s’establien les bases de l’ensenyament públic a tota la península Ibèrica; amb anterioritat, l’ensenyament era cosa de l’Església, parròquies, convents i universitats pontifícies. Aquesta Llei Moyano era conseqüència de la influència francesa dels anys d’ocupació i administració de 1808 a 1814, període de la Guerra de la Independència (una de les funcions més rellevants d’aquesta estructura administrativa francesa era l’organització de l’ensenyament públic; potser això sí que hauria estat positiu per a l’educació dels nostres avantpassats, però segur que el centralisme jacobí francès també n’hauria passat factura), i del nou temps que venia.
Amb la nova llei, els locals destinats a l’ensenyament públic els proporcionava l’ajuntament. Així, a Cassà, els locals destinats a aquest fi varen ser variats: el carrer Major, alguna planta de l’antic ajuntament, els locals dels jutjats —avui Casal de Jubilats—, l’antic edifici de l’hospital del carrer Raval, l’escola per a nenes a l’edifici construït el 1924 —actual residència geriàtrica— i, el 1939, s’inaugurà l’actual col·legi Puig d’Arques.
El 1863, a Cassà, arribaren les monges de la congregació de les Germanes del Cor de Maria i, el 1881, els Germans de La Salle. Aquestes escoles, evidentment, tenien un fort caràcter religiós.
El 1886, només feia cinc anys de l’arribada dels Germans de La Salle, es produí una escissió. Una part dels pares dels alumnes tenien certes reticències amb la instrucció que rebien els seus fills; les idees més liberals i les polítiques aperturistes feren que unes setanta famílies busquessin una educació més laica. Aquestes famílies també creien que l’escola pública era insuficient i incompleta per donar una educació de qualitat.
Es constituí una junta, esperonada per Domènec Botet, farmacèutic, i també pel metge Pere Rubiés, d’un tarannà més liberal i laic. Crearen una institució que denominaren societat “Colegio Politécnico Cassanense”, presidida per Salvador Cristià i amb Mariano Arenas, Eduardo Deulonder i Narciso Juriol com a vocals de la societat.
Així, uns cent alumnes de La Salle Cassà passaren al nou col·legi a la recerca d’un ensenyament més liberal, laic, aconfessional, progressista i tolerant.
Aquesta nova escola serà coneguda com a Col·legi Vilaret (continuarà).
