Un mestre molt singular que va deixar petjada al temps de la República: Joan Roquet Vilà (1912-1985)
Avui és l’últim dia que parlaré sobre l’ensenyament a Cassà. Aprofito, doncs, aquest últim escrit sobre ensenyament per deixar constància que, dins del GREC, hi ha molts més companys que podrien dissertar sobre aquest tema amb molta més coneixença i autoritat. No voldria, doncs, haver semblat presumptuós sobre aquest tema. El que intento explicar cada diumenge són temes que, sobretot, s’entenguin d’una manera clara i diàfana. Disculpeu que no apliqui sempre les normatives de Pompeu Fabra.
Només per acabar el cicle, comentaré la figura de Joan Roquet, mestre durant la República, que aplicava a l’ensenyament una metodologia molt avançada per al seu temps. Durant la seva estada a Cassà, cada matí, quan es dirigia a l’escola, anaven junts amb el meu pare. Segons tinc entès, Roquet, l’any que va estar a Cassà, vivia al carrer de la Llet. L’escola pública de nens estava situada a l’edifici dels antics jutjats, avui Casal de Jubilats.
Els propers diumenges, ho sento, escriuré de banderes, fins a la Fira de Santa Tecla, quan hauríem de votar la bandera idònia per a Cassà, o no.
Joan Roquet Vilà (1912-1985)
Joan Roquet Vilà neix a Llagostera el 3 de desembre de 1912, en una família de mestres i guàrdies civils, amb uns antecedents molt tradicionalistes. També és una família molt viatjada pel territori, originària de Sant Feliu de Buixalleu, que passa successivament per Olot, Llagostera, Vic, Girona i Madrid.
Els seus estudis els fa al Brugera de Girona i, als 14 anys, entra a la Normal per fer els estudis de magisteri, entre 1927 i 1931. Ja de jove tenia unes conviccions republicanes i catalanistes i, quan acaba els estudis, ens trobem a les portes de la proclamació de la Segona República.
Els anys d’estudiant a Girona estan influenciats per Josep Dalmau Carles, Carles Rahola i la metodologia Montessori.
Ja com a mestre titulat, és destinat a Franciac, Riudellots, Castellfollit de la Roca, Falgars, Riells i Bescanó. El 12 de novembre de 1934 arriba a Cassà com a mestre propietari, on estarà fins al juliol de 1937, quan és cridat a files i s’incorpora a la Milícia de la Cultura.
El 10 de febrer de 1939 s’exilia a França i tornarà el novembre d’aquest mateix any gràcies a les gestions del seu germà Manuel, guàrdia civil que havia lluitat amb els nacionals. Després de superar diversos expedients de depuració, es reincorporarà al magisteri el 1943.
Es casa amb Pilar Llovera, també mestra, destinada a Roses, on naixerà el seu fill Enric. El 1947 es traslladen a Cornellà de Llobregat, ja amb el seu fill Enric, que ha estat qui m’ha transmès aquesta història. Instal·lat a Cornellà, desenvoluparà la seva vida professional centrada en l’ensenyament i, després, ja jubilat, hi viurà fins a la seva mort, l’any 1985.
Per casualitats de la vida, el 1977 va anar a visitar-se a la Fundació Puigvert, on va ser atès pel doctor Olivé, que havia estat alumne seu. Va ser el moment en què es van retrobar i van recordar els anys 1934-1937, l’un com a mestre i l’altre com a alumne.
Aquesta història la vaig conèixer en una trobada familiar dels Rodà, en la qual va participar Josep M. Olivé, organitzada pel matrimoni Jordi Rodà i Pepita Panadès, atès que els tres eren molt amics del fill de Joan Roquet, l’Enric Roquet, catedràtic de Grec a l’INS de Cornellà, autor del llibre Roquet-Llovera, Mestres Gironins Renovadors durant la República i el Franquisme.
Joan Roquet, durant la seva estada a Cassà, és recordat per les seves activitats relacionades amb l’atletisme —llançament de martell, pes, disc i barra—, per ser un gran nedador i per l’aplicació de noves metodologies en l’ensenyament.
