LA «SOCIEDAD CAZADORES DE CASSÀ DE LA SELVA» I EL TIR AL PLAT
La societat de caçadors de Cassà es va constituir el 5 de març de 1961, i el primer president va ser en Francisco Dausà. El 1963 la societat va arribar a tenir 180 socis; el president era en aquell moment Lluís Rodà, i la junta estava formada per Lluís Reyné, vicepresident; Raül Carreras, secretari; Pere Casellas, tresorer; i els vocals Enric Cabarrocas, Enric Mestres, Pelayo Parés, Miquel Mullera, Josep Puig i Enric Caldas.
La societat de caçadors tenia contractat un guarda jurat per a la vigilància i el control de la muntanya i l’extermini d’«alimañas» que, segons deien, «fan estralls a la caça menor»: guineus, genetes i gats salvatges. Eren altres temps.
Una de les activitats més reeixides era l’organització de tirades de tir al plat. El camp de tir inicialment estava a la carretera de la Bisbal, en un dels primers revolts molt pròxim a can Garriga i Puig; després a l’Hostal Barneda; i els últims anys, amb en Joan Martin Font «Sanguesa» al davant, a la Terrera, just davant de can Jan del Pla.
Els plats que es llançaven al tir al plat eren de quitrà de baixa densitat barrejat amb una pols de carbonat de calci, acabats amb una pintura fluorescent. En Lluís Rodà i l’Enric Mestres van tenir una fàbrica d’aquest tipus de plats durant uns vint anys, primer al carrer Ponent i després al carrer Castell de Cassà. Subministraven tots els camps de tir i armeries de Catalunya.
