L’ERA DE L’ENGINY SURER (SEGLES XIX I XX) – APLICACIONS DIVERSES (9) En els articles dominicals de l’any 2022 ja parlava de les aplicacions del suro més enllà dels taps, que, amb la mentalitat actual, sembla que siguin l’únic producte que ens ofereix aquest material. Al segle XVII s’inicia la manufactura industrial dels taps de … Llegiu més
Lafotografia d’avui, una fotografia preparada de grup, correspon a la plantilla de la fàbrica de Domingo Serra Samandia, feta el 1937. Emblemàtica per la gran quantitat de gent que apareix a la fotografia i també per la data. Ha estat estudiada amb anterioritat per F. Xavier Carbó, el Llumiguia i últimament per mi mateix. Domingo … Llegiu més
Les fotografies d’avui corresponen al llegendari suro d’en Cama, també dit suro de la Murtra o suro gros de Romanyà. Aquest impressionant suro morí de vellúria i fou talat el 1957, i el seu tronc restà exposat durant molts anys a l’entrada del Park Hotel Comtat Sant Jordi, situat entre Platja d’Aro i Calonge. A … Llegiu més
Els escocells. És el clot, normalment quadrat i amb vorades, practicat al peu d’un arbre per tal de recollir l’aigua de pluja o facilitar les regades, també per afegir adob. No per tapar-lo amb qualsevol artefacte de ferro o aglomerat suro-cola que aquests dies està de moda i que impedeix l’entrada d’aigua. Els arbres en … Llegiu més
Així avui per acabar aquesta seria un escrit i vers de Martí Boada, que m’ha va fer arribar fa uns dies i com està dedicat a un suro, crec és adient per aquest final de sèrie. Moltes gràcies, Martí, per poder utilitzar les teves paraules. La Justa era la muller del brigada de la Guàrdia … Llegiu més
Avui i les setmanes vinents, paraules que havien quedat al tinter. Carbonització dels suros, la primera l’any 1917 i la segona el 1947 (els anys són aproximats). El 1916, les repercussions de la I Guerra Mundial i altres factors laborals i econòmics van fer que el nostre poble tingués 80 treballadors sense feina i 150 … Llegiu més
Avui i les setmanes que vénen, paraules que han quedat al tinter. Fa alguns dies comentava que va ser al voltant de l’any 1650 quan s’introduïa al mercat l’ampolla de vidre tal com la coneixem avui dia. El nostre conciutadà i primer taper reconegut de Cassà, Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa (1739-1798), venia els seus … Llegiu més
En ocasió de la Fira del Tap i el Suro de 2024, a la sala distribuïdor de Can Trinxeria es van exposar, amb la intencionalitat que fossin permanents, uns plafons explicatius, tant amb text com amb mostres visuals, per explicar els defectes que poden presentar els taps i també el suro, i, en un altre … Llegiu més
En el món dels tapers, més ben dit en el món de les manufactures de suro-taperes, no tinc constància que mai hagin mostrat un interès especial pel vidre i la seva fabricació, excepte alguna empresa de Sant Feliu, per les ampolles de vidre, les seves característiques i el seu disseny. El vidre s’obté d’una barreja … Llegiu més
En el pròleg d’avui, també relacionat amb l’argot i el lèxic surer, voldria fer una menció especial i un agraïment sincer a Mateu Ciurana pels més de 130 programes de “Cassà al dia” en què he tingut el plaer de col·laborar amb ell. No hi ha hagut cap programa en què no parléssim, ni que … Llegiu més
El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, i també un gran increment de la població, que van venir a treballar en les de fàbriques de nova creació, però també van modificar l’entramat urbà i van propiciar el naixement d’entitats d’esbarjo, tavernes i bars on passar el tems lliure d’aquesta població creixent. … Llegiu més
Aquest diumenge fa vuit setmanes que parlo de l’argot surer, més que res lèxic de la manufactura del suro, com introducció, per fer més amè l’article, cada diumenge incloc una curiositat surera, intentant relacionar-la amb alguna de les paraules que després detallaré. El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, des del … Llegiu més
El mes d’agost de 1923 el senyor J o L ??? Janoher, ja va fer una recol•lecció de paraules sureres, en total 71, al final de l’escrit d’avui trobareu reproduïdes algunes pàgines de l’escrit mencionat amb la cal•ligrafia de l’època i una concreció en les definicions que supera el seu temps, fa més de … Llegiu més
Avui i les pròximes dues setmanes paraules que n’han quedat al tinter: Per la Festa Major de l’any 2017, des de la regidoria de Cultura amb la qui vaig col•laborar, es va programar una exposició als baixos de Can Trinxeria, sobre l’argot taper. Un muntatge atrevit, un pèl transgressor per les exposicions cassanenques, en el … Llegiu més
ROMANÇO DELS TAPERS DE LA VILA DE CASSÀ DE LA SELVA El Romanço dels Tapers de la Vila de Cassà de la Selva, es va publicar l’any 1989. Promogut per la regidoria de Cultura sota la responsabilitat de la M. Dolors Saura, juntament amb la Comissió de Cultura i la normalitzadora de català. Es van … Llegiu més
Per poder explicar l’argot suro/taper dels pròxims diumenges, el relacionaré amb diferents àmbits com els oficis, la pela, i processos de fabricació com bullir, llescar, fer carracs, fer taps a mà, fer taps a garlopa, fer capnets, rentat dels taps, triar, ensacat i embalat per l’expedició per fer-ho més amè i comprensible i sempre en … Llegiu més
UPRODECO – Cooperativa Unión de Productores de Desperdicios de Corcho, Coop.Unión de Productores del Corcho, S.A.Avui: El Trust – Grup Fco. Oller El context de la seva constitució se situa a finals de la dècada dels anys quaranta del segle passat. En aquell moment, la indústria manufacturera del suro —en concret, els fabricants de taps— … Llegiu més
S’està acostant la Fira del Tap i el Suro (30 i 31 de maig i 1 de juny), així que els pròxims diumenges seran de suro. Els passats diumenges vaig parlar de CO.GE.CO, Compañía General del Corcho, l’intent de Cambó per aconseguir de l’estat espanyol, a través dels seus contactes polítics, un monopoli de la … Llegiu més
CO.GE.CO, COMPAÑÍA GENERAL DEL CORCHO: L’INTENT DE CAMBÓ DE CREAR UN OLIGOPOLI SURER UNA HISTÒRIA D’ESPIES EN EL MÓN DEL SURO L’enigmàtic i “poderoso financiero catalán establecido en Bruselas”, Manuel Pereña Salvatella, ja el 1922 crea Corchera Española, domiciliada al número 5 de la Via Laietana (domicili de Cambó). Més tard, li canvia el nom … Llegiu més
L’any 1900 va ser el millor any de la indústria surera a casa nostra, a Espanya i també al món. A Catalunya a principis del segle XX, hi ha 37 poblacions relacionades amb la indústria surera, censades 615 fàbriques que donen feina a uns 22.000 empleats. En aquest context no és d’estranyar que els poders … Llegiu més
