Fa més de 4 anys, des de l’AMCS es va encarregar a l’empresa Atri Cultura i Patrimoni un estudi sobre biografies i personatges de Cassà, amb la intenció de fer un recull d’unes 250-300 biografies de persones de Cassà que hagin tingut rellevància o hagin deixat empremta.
En la introducció del primer esbós del treball, es diu textualment: «l’any 2022, des de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, sota la direcció de Dolors Grau, es va proposar a Atri Cultura i Patrimoni SLU efectuar la tasca de recerca i redacció de Biografies i Personatges de Cassà. L’Arxiu Municipal va facilitar informacions i publicacions, i va coordinar un equip del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) que igualment van aportar les dades i coneixements que estaven a la seva mà».
Aquest treball, des del primer moment, va néixer amb la intenció de no ser publicat com un llibre físic, sinó que tenia, i té, la pretensió de ser un document de consulta, dinàmic, i penjat al sistema informàtic de l’Ajuntament per facilitar-ne la difusió, concretament a les pàgines de l’AMCS.
Des del GREC hem valorat molt positivament el treball d’Atri, però també, des de la comissió que fa el seguiment d’aquest treball (1 polític, 1 tècnic, 6 membres del GREC), sempre hem defensat que el nostre equip podria aportar matisos de proximitat, i amb accent cassanenc, que moltes vegades s’escapen a un treball fet en perspectiva més comarcal, i també intentar corregir errors rellevants.
Defensem, com a obra de consulta, que el text sigui dinàmic i permeti les modificacions necessàries per mantenir-lo viu i al dia.
La pretensió és que funcioni com la Comissió del Nomenclàtor, que permet modificacions dels noms dels carrers del poble, previ estudi i dictamen de la comissió.
Una de les premisses perquè un personatge estigui dins d’aquest text és que la persona en qüestió ja no estigui entre nosaltres; així, amb la mort de mossèn Àngel Caldas, és de justícia la seva incorporació al text que s’està tramitant de «Biografies i Personatges de Cassà».
Ben segur que la biografia que teniu a continuació és molt més extensa de la que s’integrarà al document de biografies, per adaptar-se a les normes generals del text.
Mossèn Àngel Caldas i Bosch (1927-2026)
Mossèn Àngel Caldas Bosch va néixer a Cassà de la Selva el 7 de novembre de 1927. Va anar a l’escola laica del Col·legi Vilaret, al carrer Carretera Marina (després Cal Oller), fins a l’edat de cinc anys, quan va anar a viure a França amb l’àvia paterna i un oncle capellà, germà del pare, que exercia de capellà del Bisbat de Perpinyà, primer a Réal, al Capcir, i després a Opoul, al Rosselló.
Del 1932 al 1942, dels 10 als 15 anys, va ser seminarista «com un nen francès» al Seminari de Perpinyà. El 1942 els alemanys entren i ocupen França fins a la frontera, i, en temps de guerra i amb la frontera tancada —trobant-se a Cassà per visitar la família—, no pot tornar a França i es matricula als Hermanos de Cassà amb 15 anys i amb el seu català afrancesat, sense conèixer una paraula de castellà perquè havia après a escriure a França.
El curs següent es matricula al Liceu Francès de Barcelona, on cursa el Batxillerat francès del 1942 al 1944.
Del 1944 al 1951 entra al Seminari de Girona i és ordenat sacerdot el 1951 al monestir de Sant Esteve de Banyoles, juntament amb 18 ordenats més, i va celebrar la seva primera missa a l’església de Sant Martí de Cassà de la Selva amb mossèn Josep Xutglà.
El seu primer destí va ser vicari de Sant Cugat de Salt, al barri del Veïnat de Salt, a l’església del convent de les Clarisses. El 1952 va ser vicari de la Parròquia del Mercadal de Girona, i del 1952 al 1957 va ser destinat pel bisbe com a professor al col·legi de Santa Maria del Collell.
El maig del 1958, i durant dos anys, va ser destinat com a capellà al servei de la milícia en nom del Bisbat gironí a l’Hospital Militar de Burgos.
El 1958 va demanar l’admissió a l’Opus Dei com a sacerdot associat a la Societat Sacerdotal de la Santa Creu.
En tornar de l’exèrcit va ser nomenat rector de Massanes i, poc després, el 1960, capellà del poble duaner de frontera de Portbou.
L’any 1965 va tornar a Salt, amb la indicació concreta per part del bisbe Jubany de posar en marxa la nova parròquia de Sant Jaume de Salt. En no tenir església, en aquella època es feia servir com a temple parroquial la capella de les monges de les Clarisses, i també l’Hospital Psiquiàtric.
El 1972, i gràcies a l’ajut de tots els saltencs, en dos anys es va construir la parròquia de Sant Jaume en uns terrenys comprats a la fàbrica tèxtil de la Coma-Cros, en plena crisi de la indústria tèxtil.
Amb el transcurs dels anys, el 1995 es van anar ampliant els serveis socials de la parròquia amb l’edifici de la Guarderia, que antigament havia estat guarderia dels infants de les dones treballadores de la fàbrica Coma-Cros, i que el 1995 aquest mateix edifici es va dedicar a Residència Les Vetes, amb 53 places per a la gent gran, principalment de Salt.
El 1995 les Germanes Cordimarianes —Missioneres del Cor de Maria—, de la mateixa orde que antigament cuidaven els infants de la guarderia, van tornar per prestar el servei assistencial inicial del geriàtric de la Residència Les Vetes, constituïda com a fundació civil al servei de les persones grans de Salt, i que, gràcies a l’esforç i la col·laboració dels saltencs, es va poder posar en marxa, i ja fa anys que és una realitat assistencial.
Mossèn Àngel Caldas va ser sempre un home amb inquietud pels llibres. Doctorat el 1972 en dret canònic a la Facultat de Navarra amb la tesi doctoral sobre el ministeri sacerdotal del bisbe de Vic Torras i Bages, ha estat professor de la UNED i professor de Llengua i Literatura Francesa al Seminari de Girona.
Des del 1994 va escriure un article cada setmana a la columna religiosa del Diari de Girona, publicats una mostra dels quals al llibre «Retalls de premsa per al capvespre», a Palahí Arts Gràfiques.
Autor del llibre «Notícia d’una parròquia 1965-95» i, el 2021, de «Retalls de memòria d’un capellà vell», a l’Associació Galligans de Girona, publicat quan tenia 95 anys.
Va rebre el premi «3 de març 2002» en reconeixement per la seva tasca pastoral i social a Salt.
Nota complementària. Els anys compresos entre el 1932 i el 1942, en la seva estada a Perpinyà, i coincidint amb l’estada al Voló de la meva mare, Conxita Rodà Viader, i el meu oncle, Lluís Rodà, tots d’edat semblant, entre ells es va establir una coneixença que perdura en els anys i que mossèn Caldas sempre recordava i comentava en trobades puntuals.
Eduard Mestre Rodà
