Espais cassanencs

En l’última conferència de l’Arxiu, del cicle d’aquest any, el nostre company del GREC, Josep Lluís Ódena, llicenciat en Història i màster en Gestió del Patrimoni Cultural, en va fer una xerrada sobre l’”Obrerisme històric cassanenc”, una excel·lent recerca i un repàs dels moviments obrer a Cassà, des de 1760, any d’inici de la indústria … Llegiu més

El pont de Verneda i la Batalla de Cassà: La crònica de la construcció i destrucció d’un pont; dos anys per fer-lo i cinc minuts per destruir-lo D’inici sorprèn que la narració de la construcció del pont sobre la Verneda de l’actual carretera de Girona a Sant Feliu (avui amb la denominació C-65) la tenim … Llegiu més

Estem a tocar del dia 11 setembre, la nostra festa nacional, un dia en què la senyera és la protagonista de la diada. És un bon dia per recordar la Llegenda de les quatre barres de sang que té el seu origen en Guifré el Pilós, i més concretament, narra que el senyal dels quatre … Llegiu més

  És l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dins el període dels anomenats Trenta anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel … Llegiu més

Parlant de la plaça de la Coma, que tradicionalment era el punt de concentració de les seus de les entitats i sucursals us ofereixo una sèrie d’anotacions sobre el sistema bancari a Cassà En la baixa edat mitjana deixar diners a canvi d’interessos estava completament prohibits pels cristians, mentre que la Torá jueva sí ho … Llegiu més

Perquè el nom de plaça de la Coma? S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. … Llegiu més