El pont de Besalú. Abans de 1936, l’any 1939 i després de l’any 1960
L’escrit d’avui és possible, en part, gràcies a les fotografies aportades per Dolors Roset, i pretén relatar les vicissituds del pont medieval més emblemàtic del nostre territori gironí. Situat a la vila de Besalú, sobre el riu Fluvià, està declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).
La primera notícia que se’n té és de l’any 1075. Amb nombroses reformes posteriors, el pont té una llargada de 105 metres i set arcades desiguals, assentades directament sobre les roques del riu.
En les dues primeres fotografies, obra de Valentin Fargnoli Iannetta (1885-1944), el fotògraf més important de les comarques gironines durant la primera meitat del segle XX, podem constatar que no hi ha ni la torre hexagonal ni la portalada on es cobrava el dret de pas. Les fotografies, presumiblement, són de l’any 1920. Totes dues construccions van ser suprimides el 1880 en nom de la modernitat, per afavorir els transports mecànics. En la reconstrucció de 1960 es van tornar a incorporar.
La tercera i la quarta fotografia corresponen al pont després de ser dinamitat el 5 de febrer de 1939, durant la retirada de l’exèrcit republicà. Aquell dia es van dinamitar tant el pont vell com el nou. L’exèrcit nacional va entrar a Besalú el 7 de febrer de 1939. Provisionalment, s’hi va instal·lar una passera per garantir la comunicació amb la població.
El 5 de febrer de 1939, un soldat preparava les càrregues per dinamitar la primera arcada del pont, la més propera al poble. L’àvia de Dolors Roset, que vivia a la primera casa adossada al pont, va advertir el soldat que l’explosió ensorraria casa seva. Davant d’aquesta observació, el soldat va canviar d’opinió i va decidir dinamitar la segona arcada.
El 4 de març de 1965, en el marc de la promoció turística impulsada pel ministre Manuel Fraga Iribarne des del «Ministerio de Información y Turismo», es va inaugurar la restauració del pont, que va quedar tal com el coneixem avui. Les obres es van executar entre 1962 i 1965 sota la direcció de l’arquitecte i urbanista Francisco Pons-Sorolla. L’actuació va ser finançada pel «Ministerio de la Vivienda» a través de la «Dirección General de Arquitectura».
El fons d’imatges Fargnoli està dipositat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona.
Nota: La majoria dels ponts que comentaré les setmanes vinents tenen en comú que van ser dinamitats el febrer de 1939, durant la retirada de l’exèrcit republicà, amb alguna excepció o en el context d’alguna altra guerra.
