L’ERA DE L’ENGINY SURER (SEGLES XIX I XX) – APLICACIONS DIVERSES (9)
En els articles dominicals de l’any 2022 ja parlava de les aplicacions del suro més enllà dels taps, que, amb la mentalitat actual, sembla que siguin l’únic producte que ens ofereix aquest material.
Al segle XVII s’inicia la manufactura industrial dels taps de suro, primer a través del mercat francès de Beaucaire i, posteriorment, a la Xampanya, la Borgonya i la zona de Bordeus, així com a Anglaterra, Europa central i, més endavant, als Estats Units.
La revolució industrial del segle XIX fa que el suro, per les seves qualitats, s’apliqui a una gran quantitat d’usos. Un d’aquests va ser el paper de suro. Ens trobem en una època en què el suro esdevé un material d’aplicació multisectorial, superant l’ús exclusiu per a taps i expandint-se més enllà de la península Ibèrica amb una producció de caràcter plurinacional.
L’origen del paper de suro es troba en el recobriment de les boquilles dels cigarrets, que va tenir una producció molt important a partir de 1900, promoguda per American Tobacco & Co. de Nova York. Posteriorment, aquesta aplicació va evolucionar cap al paper de suro destinat a targeteria, invitacions i, fins i tot, als molt singulars llibres impresos en suro. Les làmines de suro utilitzades des de principis del segle XX a Europa eren confeccionades per Barden & Co. de Frankenthal (Baviera, Alemanya), amb una qualitat de suro altíssima, probablement difícil de trobar avui dia.
El primer llibre del qual es té constància és un Don Quixot, del qual se’n van imprimir 50 exemplars l’any 1907 per l’impressor Octavi Viader, de Sant Feliu de Guíxols. El preu del llibre el 1907 era de 500 pessetes (una quantitat que avui equivaldria a més de 20.000 €). Tot i això, al mercat de segona mà es poden trobar exemplars similars d’altres edicions per uns 400 €.
La primera fotografia correspon al llibre del Quixot de 1907, que es conserva a la Biblioteca del Monestir de Montserrat, imatge facilitada per Martí Boada. La segona, la tercera i la quarta són fotografies cedides per Xavier Romero. Gràcies, Martí i Xavier.
