admin@greccassa.cat LA GLA (AGLA)COM FER-LA GERMINAR I ACONSEGUIR UN SURO (ARBRE) ALS 50 ANYS En el nostre entorn tenim tres tipus de glans: la del suro, la nostra predilecta; la de l’alzina comuna, i la del roure. Per poder-les diferenciar les teniu a les tres primeres fotografies. Al segle I aC, el geògraf grec Estrabó ja … Llegiu més
Arbres que de moment hem salvat i els que caldrà protegir Al Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament de Cassà, de juny de 2009, hi figuren 10 arbres del terme municipal, però cap del nucli urbà. La setmana passada dèiem que en el POUM de juliol de 2013 l’Ajuntament va catalogar 48 arbres, dels quals … Llegiu més
Avui, els arbres urbans: els que hem matat.La pròxima setmana, els que de moment hem salvat, els que caldrà protegir. Existeix el Catàleg d’Arbres d’Interès Local fet en el marc del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el juliol de 2013, per l’Ajuntament de Cassà, que va catalogar un total de 48 arbres d’interès per al … Llegiu més
L’últim cedre de Can Nadal (Cedre del Líban – Cedrus libani) Fa uns quinze dies, l’últim cedre que quedava al jardí de Can Nadal, seu de l’Ajuntament, va ser tallat. Aquest fet és el desencadenant de l’escrit d’avui i de la reflexió pertinent. Certament, el cedre en qüestió estava malalt, era vell i tenia poca … Llegiu més
Així avui per acabar aquesta seria un escrit i vers de Martí Boada, que m’ha va fer arribar fa uns dies i com està dedicat a un suro, crec és adient per aquest final de sèrie. Moltes gràcies, Martí, per poder utilitzar les teves paraules. La Justa era la muller del brigada de la Guàrdia … Llegiu més
Aquest diumenge coincideix amb la festivitat de la Mara de Déu del Pilar, Festa major de Zaragoza. (o dic així per evitar nomenar Aragó, donat l’enterboliment de relacions arran de Sixena, d’aquest tema tinc una opinió molt personal que ja desgranaré un altre dia.) Al que anava. Zaragoza. Un membre rellevant de la societat casanenca … Llegiu més
Avui i les setmanes vinents, paraules que havien quedat al tinter. Carbonització dels suros, la primera l’any 1917 i la segona el 1947 (els anys són aproximats). El 1916, les repercussions de la I Guerra Mundial i altres factors laborals i econòmics van fer que el nostre poble tingués 80 treballadors sense feina i 150 … Llegiu més
Avui i les setmanes que vénen, paraules que han quedat al tinter. Fa alguns dies comentava que va ser al voltant de l’any 1650 quan s’introduïa al mercat l’ampolla de vidre tal com la coneixem avui dia. El nostre conciutadà i primer taper reconegut de Cassà, Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa (1739-1798), venia els seus … Llegiu més
Aquí tens el text corregit ortogràficament i de puntuació (he respectat el contingut i el to original): Abans de res, enhorabona, Martí Boada, pel reconeixement de l’IEC i la seva filial, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), com a Soci d’Honor per la teva trajectòria professional, que t’han atorgat tan merescudament.Gràcies per totes les aportacions … Llegiu més
Avui aprofito aquest mitjà que envio actualment a uns 100 contactes, el seu origen va ser la necessitat de comunicació amb la gent de GREC a l’inici i durant la Covid, el primer wassap va ser el 17 de març de 2020, i fins al dia d’avui que ha anat evolucionant amb més col•lectius. Crec … Llegiu més
En ocasió de la Fira del Tap i el Suro de 2024, a la sala distribuïdor de Can Trinxeria es van exposar, amb la intencionalitat que fossin permanents, uns plafons explicatius, tant amb text com amb mostres visuals, per explicar els defectes que poden presentar els taps i també el suro, i, en un altre … Llegiu més
En el món dels tapers, més ben dit en el món de les manufactures de suro-taperes, no tinc constància que mai hagin mostrat un interès especial pel vidre i la seva fabricació, excepte alguna empresa de Sant Feliu, per les ampolles de vidre, les seves característiques i el seu disseny. El vidre s’obté d’una barreja … Llegiu més
Fa dues setmanes parlava d’increments demogràfics, però també de modificacions urbanístiques i la seva repercussió en la creació d’entitats d’esbarjo, casinos, cercles, tavernes i bars on passar el temps lliure d’aquesta població creixent. Els locals denominats Cercle o Casino sorgeixen a França a principis del segle XIX, i en el nostre entorn més immediat apareixen … Llegiu més
En el pròleg d’avui, també relacionat amb l’argot i el lèxic surer, voldria fer una menció especial i un agraïment sincer a Mateu Ciurana pels més de 130 programes de “Cassà al dia” en què he tingut el plaer de col·laborar amb ell. No hi ha hagut cap programa en què no parléssim, ni que … Llegiu més
El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, i també un gran increment de la població, que van venir a treballar en les de fàbriques de nova creació, però també van modificar l’entramat urbà i van propiciar el naixement d’entitats d’esbarjo, tavernes i bars on passar el tems lliure d’aquesta població creixent. … Llegiu més
Aquest diumenge fa vuit setmanes que parlo de l’argot surer, més que res lèxic de la manufactura del suro, com introducció, per fer més amè l’article, cada diumenge incloc una curiositat surera, intentant relacionar-la amb alguna de les paraules que després detallaré. El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, des del … Llegiu més
El mes d’agost de 1923 el senyor J o L ??? Janoher, ja va fer una recol•lecció de paraules sureres, en total 71, al final de l’escrit d’avui trobareu reproduïdes algunes pàgines de l’escrit mencionat amb la cal•ligrafia de l’època i una concreció en les definicions que supera el seu temps, fa més de … Llegiu més
Avui i les pròximes dues setmanes paraules que n’han quedat al tinter: Per la Festa Major de l’any 2017, des de la regidoria de Cultura amb la qui vaig col•laborar, es va programar una exposició als baixos de Can Trinxeria, sobre l’argot taper. Un muntatge atrevit, un pèl transgressor per les exposicions cassanenques, en el … Llegiu més
ROMANÇO DELS TAPERS DE LA VILA DE CASSÀ DE LA SELVA El Romanço dels Tapers de la Vila de Cassà de la Selva, es va publicar l’any 1989. Promogut per la regidoria de Cultura sota la responsabilitat de la M. Dolors Saura, juntament amb la Comissió de Cultura i la normalitzadora de català. Es van … Llegiu més
Per poder explicar l’argot suro/taper dels pròxims diumenges, el relacionaré amb diferents àmbits com els oficis, la pela, i processos de fabricació com bullir, llescar, fer carracs, fer taps a mà, fer taps a garlopa, fer capnets, rentat dels taps, triar, ensacat i embalat per l’expedició per fer-ho més amè i comprensible i sempre en … Llegiu més
