A partir de les fotografies del 12 d’octubre de 1919, benedicció de la nova bandera del Sometent cassanenc, avui parlem de les cases de la plaça de la Coma el 1919 i alguns detalls de les mateixes. N. 1.- És l’Ajuntament (l’antic). La façana actual és molt diferent de l’original de 1861, amb unes obertures … Llegiu més
A la presidència de l’acte hi apareixen, acompanyant la comtessa ja comentada la setmana passada, els personatges que avui detallem. La setmana vinent es detallarà el fons de les fotografies que es visualitzen en l’acte del 12 d’octubre, concretament les cases de la plaça de la Coma l’any 1919. En disseccionar la imatge que ens … Llegiu més
En disseccionar la present imatge, avui em centraré en l’única senyora que surt a la fotografia. Però, per fer una identificació inicial, de dreta a esquerra tenim el governador militar de Girona, l’alcalde de Cassà Salvador Sabaté i Isern, la senyora Clotilde Suris Llagustera, comtessa de Llar (sobre la qual anirà l’escrit d’avui), el comte … Llegiu més
Estrenem el nou any. D’entrada no pinta bé, en referència al país, a l’entorn nacional i a l’internacional. En l’ordre preestablert mundial hem retrocedit a pràctiques de l’edat mitjana. Però, si mireu la grafia de l’any 2026, la suma dels seus números és 10, número de l’excel·lència. A veure si tenim sort: aquest és el … Llegiu més
LA CARTA D’ANTONI ROVIRA i VIRGILI de 1933 FONS JOAN GENER i ROCA – GREC- TORRE SALVANA UNA POLÈMICA CREADA PEL CENTRALISME BARCELONÍ CAÇÀ versus CASSÀ. A la sala Joan Gener i Roca de la Torre Salvana, mitjançant escrits, objectes i dibuixos poden fer un recorregut a la història de Cassà, en 20 minuts, dies … Llegiu més
Avui també va de reivindicació. A la plaça de la Coma hi ha un monòlit en honor i memòria de Pompeu Fabra i Poch (1868-1948), filòleg català conegut com el “seny ordenador de la llengua catalana” per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana el 1913 i la … Llegiu més
La regla 3-30-300, promocionada per l’investigador neerlandès Cecil Konijnendijk i aplicada al verd urbà, estableix que cada veí d’una localitat ha de poder veure un mínim de tres arbres des de casa; que cada barri ha de disposar d’un 30% de superfície arbòria, i que cada ciutadà ha de tenir una zona verda d’almenys … Llegiu més
Els escocells. És el clot, normalment quadrat i amb vorades, practicat al peu d’un arbre per tal de recollir l’aigua de pluja o facilitar les regades, també per afegir adob. No per tapar-lo amb qualsevol artefacte de ferro o aglomerat suro-cola que aquests dies està de moda i que impedeix l’entrada d’aigua. Els arbres en … Llegiu més
Arbres que de moment hem salvat i els que caldrà protegir Al Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament de Cassà, de juny de 2009, hi figuren 10 arbres del terme municipal, però cap del nucli urbà. La setmana passada dèiem que en el POUM de juliol de 2013 l’Ajuntament va catalogar 48 arbres, dels quals … Llegiu més
Avui, els arbres urbans: els que hem matat.La pròxima setmana, els que de moment hem salvat, els que caldrà protegir. Existeix el Catàleg d’Arbres d’Interès Local fet en el marc del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el juliol de 2013, per l’Ajuntament de Cassà, que va catalogar un total de 48 arbres d’interès per al … Llegiu més
L’últim cedre de Can Nadal (Cedre del Líban – Cedrus libani) Fa uns quinze dies, l’últim cedre que quedava al jardí de Can Nadal, seu de l’Ajuntament, va ser tallat. Aquest fet és el desencadenant de l’escrit d’avui i de la reflexió pertinent. Certament, el cedre en qüestió estava malalt, era vell i tenia poca … Llegiu més
Així avui per acabar aquesta seria un escrit i vers de Martí Boada, que m’ha va fer arribar fa uns dies i com està dedicat a un suro, crec és adient per aquest final de sèrie. Moltes gràcies, Martí, per poder utilitzar les teves paraules. La Justa era la muller del brigada de la Guàrdia … Llegiu més
Aquest diumenge coincideix amb la festivitat de la Mara de Déu del Pilar, Festa major de Zaragoza. (o dic així per evitar nomenar Aragó, donat l’enterboliment de relacions arran de Sixena, d’aquest tema tinc una opinió molt personal que ja desgranaré un altre dia.) Al que anava. Zaragoza. Un membre rellevant de la societat casanenca … Llegiu més
Avui i les setmanes vinents, paraules que havien quedat al tinter. Carbonització dels suros, la primera l’any 1917 i la segona el 1947 (els anys són aproximats). El 1916, les repercussions de la I Guerra Mundial i altres factors laborals i econòmics van fer que el nostre poble tingués 80 treballadors sense feina i 150 … Llegiu més
Avui i les setmanes que vénen, paraules que han quedat al tinter. Fa alguns dies comentava que va ser al voltant de l’any 1650 quan s’introduïa al mercat l’ampolla de vidre tal com la coneixem avui dia. El nostre conciutadà i primer taper reconegut de Cassà, Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa (1739-1798), venia els seus … Llegiu més
Aquí tens el text corregit ortogràficament i de puntuació (he respectat el contingut i el to original): Abans de res, enhorabona, Martí Boada, pel reconeixement de l’IEC i la seva filial, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), com a Soci d’Honor per la teva trajectòria professional, que t’han atorgat tan merescudament.Gràcies per totes les aportacions … Llegiu més
Avui aprofito aquest mitjà que envio actualment a uns 100 contactes, el seu origen va ser la necessitat de comunicació amb la gent de GREC a l’inici i durant la Covid, el primer wassap va ser el 17 de març de 2020, i fins al dia d’avui que ha anat evolucionant amb més col•lectius. Crec … Llegiu més
En ocasió de la Fira del Tap i el Suro de 2024, a la sala distribuïdor de Can Trinxeria es van exposar, amb la intencionalitat que fossin permanents, uns plafons explicatius, tant amb text com amb mostres visuals, per explicar els defectes que poden presentar els taps i també el suro, i, en un altre … Llegiu més
En el món dels tapers, més ben dit en el món de les manufactures de suro-taperes, no tinc constància que mai hagin mostrat un interès especial pel vidre i la seva fabricació, excepte alguna empresa de Sant Feliu, per les ampolles de vidre, les seves característiques i el seu disseny. El vidre s’obté d’una barreja … Llegiu més
Fa dues setmanes parlava d’increments demogràfics, però també de modificacions urbanístiques i la seva repercussió en la creació d’entitats d’esbarjo, casinos, cercles, tavernes i bars on passar el temps lliure d’aquesta població creixent. Els locals denominats Cercle o Casino sorgeixen a França a principis del segle XIX, i en el nostre entorn més immediat apareixen … Llegiu més
