En la pròxima visita mensual, programada pel dissabte dia 20 d’aquest mes, a les 11,30 h. a l’Espai Museïtzat de l’Església, l’activitat bà sicament roda al voltant de les troballes de les pedres de la portalada romà nica del segle XII (més rellotge, campana, peno i retaule barroc) i també com activitat complementaria la pujada al campanar. Per aquest dissabte afegiren una visita als baixos de la Torre Salvana, on el GREC ha instal•lat una còpia 1/1 de la Tabula Peutengerina, la qual comentarem in situ.
Tabula Peutingeriana, direu, que és això?. La Tabula és un mapa romà ; més que un mapa, és un itinerari de carreteres de l’imperi romà . L’original és del segle IV, segurament fet entre els anys 320 al 340 d.c. Ha sobreviscut grà cies a una còpia feta pels monjos de Colmar al segle XIII.
Conrad Peutinger (1465-1547), funcionari alemany i antiquari, el comprà per a la seva biblioteca i aixà el salvà d’una molt probable pèrdua. Avui està conservat en forma de llibre (12 fulles/segments) en la Biblioteca Imperial de Viena, però l’original era un rull de pergamà de 0,34 cm d’altura per 7 m de llargada, començant a Finisterre i acabant a Kabul.
Per nosaltres el més interessant i pròxim és la inscripció VOCONI –AQVISVOCONIS- o sigui Caldes de Malavella, que és la primera població que apareix en pergamà conservat.
En aquest mapa, hi ha un detall de les distà ncies entre dos punts, lògicament en milles romanes (una milla romana són 1.481 m); és un mapa compactat de nord a sud. Aixà en el segment I, en una mateixa lÃnia vertical, trobem Londres-Canal de la Mancha-Caldes de Malavella-Mediterrani-Algèria. La penÃnsula Italiana ocupa els segments IV, V i VI, desproporcionat a favor d’Ità lia, de la resta del món conegut al segle IV, Evidentment els autors són Romans (italians d’ara). La ciutat de Roma és el centre d’aquest món, on s’escau la dita que “tots els camins portant a Roma” per això la seva importà ncia grà fica; però seguides de Constantinoble (actual Istanbul) i d’Antioquia (actual Antakya de la Turquia Mediterrà nia, frontera amb SÃria) les tres metròpolis més importants el segle IV. És fà cil de detectar en el segment VIII la desembocadura del Nil i el far d’Alexandria; en el segment X, l’estuari dels rius Tigris i Eufrates. Al final del segment XI troben l’actual Kabul i també la grafia amb llatà “en aquest lloc Alexandre contesta la pregunta feta” referim-se a Alexandra Magne a la decisió presa l’any 323 a.C.
Aquesta relÃquia de la cartografia la disposem grà cies a la Isabel Rodà , catedrà tica d’arqueologia de la UAB. L’any 2004 de la mà de la Colla Excursionista Cassanenca ja va fer una conferència sobre aquest tema a l’auditori de la Sala Gala. Agraïm la Isabel Rodà la seva aportació a la cultura cassanenca.
Objectes i documents relacionats dels quals ja en parlarem la setmana vinent:
Vasos de Vicarello o Apol.linars
Codi – itinerari- Antonino
Tabula de Barro
