Avui aprofito aquest mitjà que envio actualment a uns 100 contactes, el seu origen va ser la necessitat de comunicació amb la gent de GREC a l’inici i durant la Covid, el primer wassap va ser el 17 de març de 2020, i fins al dia d’avui que ha anat evolucionant amb més col•lectius.
Crec que avui no s’entendria, si no comentes la imminent jubilació de l’Arxivera titular de Cassà, la senyora Dolors Grau, després del primer any de Covid, puc assegurar que m’he trobat amb la Dolors, a la seu d’AMCS de dues a tres vegades per setmana, per despatxar i consensuar temes que afectaven el GREC i a l’Arxiu i documentació en general. Així que certa coneixença mútua segur que tenim de les nostres maneres de pensar.
Com que voldria fer una ressenya assenyada de seva personalitat i la seva feina, he demanat al company del GREC, amb més bona redacció, Xavier Albertí, regidor de Cultura en els anys de la creació de l’AMCS tal com el coneixem avui, perquè ens faci una petita ressenya de la Dolors, i aquí la teniu:
La Dolors Grau, la nostra arxivera, la trobem a la viquipèdia! Pocs cassanencs ho poden dir, i de llagosterenques pla!
I és que és una persona important. Ha escrit i col•laborat en diverses publicacions, especialment relacionades amb el món de la fotografia a les comarques gironines (entre ells la petita joia “El Cassà desaparegut”). Però per a nosaltres no és important per això, si no perquè és qui ha comandat aquests darrers vint-i-cinc anys l’arxiu municipal de Cassà. La primera arxivera amb plaça estable que, alhora que vetllava per guardar ordenadament els expedients quotidians, feia la tasca de servar i divulgar tota aquella documentació antiga de propietat municipal o cedida per particulars.
I aquí hi ha jugat també un paper important el nostre GREC, que vam constituir ben poc després d’agafar la plaça, ara fa justament 25 anys, el setembre del 2000. De la seva mà, uns pocs afeccionats a la història vam generar durant uns quants anys una exposició anual per la Festa Major, que anava acompanyada sempre de l’edició d’uns “Plecs”, i en una segona etapa, molt més endavant, el full “Descobrim” inserit al Llumiguia. Tot va fer-se sota la seva tutela, fins que darrerament el grup va anar agafant volada i ens vam constituir com a entitat independent.
A banda d’aquest vincle que ens ateny especialment, l’Arxiu ha anat desenvolupant la seva pròpia tasca i, a banda de la feina administrativa, més amagada i poc agraïda, ha dut a terme també una labor ingent de divulgació, que té com a gran exponent els diversos cicles temàtics que ha programat amb molt d’èxit aquests darrers anys. I aprofitem per dir que en aquest treball l’ha acompanyat sempre amatent la Roser Salart, que ja gaudeix actualment de la jubilació.Tot plegat ha fet un gruix del que la Dolors se’n pot sentir molt satisfeta a l’hora d’acomiadar-se: Cassà és avui un poble que coneix millor i valora la seva identitat col•lectiva i la seva història, com ho demostra la nombrosa assistència de vilatans a tots els actes que es fan al voltant d’aquest tema.Confiem a seguir coincidint amb ella en la nostra activitat, ara ja des de la llibertat, tan esperada, que li dona el fet de no dependre d’horaris ni de consignes. Molta sort.
Gracies Xavier per el teu escrit
Bona sort Dolors en aquesta nova fase de la vida, gaudeix-la i no oblidis que el GREC del qual formes part es reuneix a la Torres Salvana cada segon dimecres de mes.
