Els Corredors de Comerç i el dinar a Cala Neus o els sopars a Tossa Corredor de comerç, era un terme utilitzat en l’àmbit del dret. El corredor de comerç era un agent que tenia caràcter de notari en la contractació d’efectes públics, valors industrials i mercantils, mercaderies i altres actes de comerç. Per tant, … Llegiu més
És l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dins el període dels anomenats Trenta anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel … Llegiu més
Ja fa alguns anys, en les oficines bancàries o de les caixes hi havia molta gent fent cua, a la caixa, per treure diners en efectiu, amb la llibreta a la mà; això sí que era una atenció personalitzada. No obstant això, també podia haver-hi un tracte insensible com veurem en l’anècdota d’avui. La informatització … Llegiu més
Parlant de la plaça de la Coma, que tradicionalment era el punt de concentració de les seus de les entitats i sucursals us ofereixo una sèrie d’anotacions sobre el sistema bancari a Cassà En la baixa edat mitjana deixar diners a canvi d’interessos estava completament prohibits pels cristians, mentre que la Torá jueva sí ho … Llegiu més
La neu a la plaça 1947- 1956 -1962 – 1986 – 2010 1947, entre el 24 i 26 de gener d’aquell any, varen caure entre 60 i 80 cm de neu .1956, any del fred, entre el 2 i el 23 de febrer es registraren temperatures mínimes inferiors al 0 °C, arribant el termòmetre a registrar 13 ºC sota zero, xifra inaudita … Llegiu més
Perquè el nom de plaça de la Coma? S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. … Llegiu més
Diorames de Nadal de Lluís Rodà Viader. Col•lecció de diorames 1995-2008. Sala d’exposicions del GREC, baixos Torre Salvana Inauguració: dia 15 de desembre, a les 19 h. Visites: dies 16, 17, 23 i 30 de desembre, d’11 h a 13 h i dissabte 16, de 17,30 h a 19,30 h. Aquest any, en el marc de … Llegiu més
La Carme, va anar a viure Can Trinxeria quan la seva tia Adelina d’Azúa queda viuda el any 1924: farà companyia a la seva tia fins la mort de la Sra. d’Azúa el 23 de gener de 1964. Continua residint a la casa fins la seva defunció, a l’edat de 87 anys, el dia 10 … Llegiu més
Gracies a una nota autògrafa de Maria Figueras Carbó (1901-1995), conservada per la família Gruat, en el domicili de la baixada de Mossèn Cinto de Cassà, en arribar al dia d’avui tenim unes escasses referències sobre un personatge que de ben segur es molt interessant, ja que va participar en primera persona en uns anys … Llegiu més
En anteriors hem repassat personatges que van viure a Can Trinxeria, avui el nostre personatge només hi va fer una estada de mesos, però en moments convulsos; les seves explicacions en forma de memòria ens donen una fotografia aproximada dels fets i circumstàncies d’uns dies dramàtics. Igual que en una fotografia hi ha vegades que … Llegiu més
CAN TRINXERIA (I) ELEMENTS PATRIMONIALS: EL MOLI* El 1867 el senyor Josep Güito i Vall-llovera, home immensament ric de Cassà, propietari de Can Llach de Romanyà amb 2.329 vessanes, no té hereu, només pubilla, la Dolors Güito i Genover; per aquet motiu busca un bon marit per la seva filla. Aquest serà Marcial de Trincheria … Llegiu més
La Torremansa esdevé important en la història més recent de Cassà per haver tingut en les seves terres l’Aeròdrom n.317 de la República Española (el 3341 segons els serveis d’Estat Major de l’Aire dels Nacionals) En les fixes Republicanes també el citen com aeròdrom de Llagostera. Constava de dues pistes la de nord a sud … Llegiu més
En el segle XII, la Capçana es denominava Mas Creixell; era un mas situat al veïnat de Verneda. Duran la primera Pesta Negra de 1330-1340 i la segona Pesta (1347-1351) molts masos sota el domi de la finca Mas Creixell (desprès Capçana) se extingirem per la mort de tots els arrendataris; aquestes finques es coneixen … Llegiu més
TITANIC : 1.496 persones mortes, TITAN: 5 persones mortes El TITANIC s’enfonsa el 14 ABRIL 1912 en el transcurs de una ruta comercial pública El TITAN el 18 de juny 2023 duran una activitat turística privada de alt risc. Fa 111 anys de l’enfonsament del transatlàntic RMS Titànic; va ser una catàstrofe marítima que va … Llegiu més
Ens consta que l’any 1455 Pera Salvà, ferrer, natural de Fornells i veí de Cassà, va vendre una casa a Fornells, també a Campllong, el mas Salvà, que és un del masos mes antics dels que és té constància. Al segle XVI els Salvà varen comprar el mas Barnés, situat a la sagrera de Cassà; … Llegiu més
Els anys 50 i 60 del segle passat, en la majoria de cases de Cassà el Dubois, el Boreal, el Peralada gasificat, i també el Freixenet o el Codorníu de mes preu, envasats en estoig de palla i caixes de fusta, eren els xampanys habituals en les celebracions del poble. I sí, sempre n’havíem dit … Llegiu més
Perquè a Catalunya se l’anomena Principat, en comptes de regne o república sereníssima (com el regne d’Aragó, el regne de València, el regne de Mallorca o la Sereníssima República de Venècia) El 1064 Ramon Berenguer I el Vell (1023-1076) promulga els “Usatges”, un codi que feia ressorgir la “potestas” romana transmesa pels gots en … Llegiu més
Dintre aquesta sèrie de escrits sobre LA PROTESTA DELS CASSANENCS SURERS EMPRENYATS hem parlat de: (I) El conflicte de Palamós, 1820; (II) el motí de la Taulera, 1830; (III) La Setmana Tràgica a Cassà, 1909; (IV) el locaut de 1919; ara hi afegim: (V) “escandalosos sucesos ocurridos en Cassà de la Selva”, setembre 1901 En … Llegiu més
Del 27 de desembre de 1919 al 16 de gener de 2020 diverses empreses de Cassà fan “LOCAUT; els antecedents de aquest fets els hem que buscar en el mes de febrer de 1919 quan els treballadors surers van demanar la prohibició absoluta d’exportacions de suro en panna. La intervenció del Govern Civil tancant els … Llegiu més
L’última setmana de juliol de 1909 esdevingué l’anomenada SETMANA TRÀGICA per les revoltes populars que succeïren a Barcelona; el detonant era la mobilització de reservistes per ser enviats a Marroc, però també en aquest malestar hi havia les reivindicacions laborals; concretament les reivindicacions salarials: l’establiment de la jornada de 8 hores, la setmana laboral de … Llegiu més
