Perquè el nom de plaça de la Coma?
S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. Una altra interpretació podria ser, que enser aquest espai una donació a l’ajuntament per part de la vídua del notari Josep Coma Jubert , quedés com a camp de la Coma, i després, plaça.
Repassarem les cases d’aquest espai en ordre de numeració, seguint les agulles del rellotge, sortint de l’ajuntament; els comentaris són un pèl informals en quan al temps, l’activitat i els habitants de cada casa, amb la memòria del record recent i sense cap criteri historicista. Una visió a vista d’ocell o de dron com diríem ara.
El núm. 1, naturalment és l’Ajuntament (l’antic). La façana actual és molt diferent de l’original de 1861, amb unes obertures remarcades amb motllures de lèpoca, que potser algun dia caldria recuperar en una possible restauració de la façana.
El balcó sobre la plaça fa ajuntament i poble; jo proposaria revisar aquesta circumstància.
La llegenda urbana diu que aquest edifici no té fonaments i està edificat directament sobre la gresa d’aquest terreny.
Núms. 2 i 4: Can Vidal, taller mecànic i habitatge. Les seves patents en la mecànica per molins de vent varen revolucionar el mercat de aquests artefactes.
Núm. 5: Magatzem de Can Tramuntana, amb botiga i habitatge al carrer Moli, 2. En aquesta casa tenien entre altres coses el magatzem de pedres de carbur, sent els últims anys l’únic establiment que tenia carbur disponible, molt apreciat per als llums d’espeleologia.
Núm. 6: Actualment una immobiliària i pisos; fa força anys era de Vicenç Gruat – Sr. Vicenso- i després del seu net, Josep M Barceló Gruat, també anomenat Vicenso.
Núm.7: Actualment Can Sabrià, abans de Maria Gelabertó Barceló que hi tenia una perruqueria per a dones; abans, el seu primer marit Víctor Sabrià hi tenia una barberia. La Maria Gelabertó ja vídua es va casar amb Josep M Barceló Grurat (Vicenso)
Núm. 8: Can Parés, electricistes; abans anomenada Cala Leonor
Entre el núms. 8 i 9 hi ha el carreró Anselm Clavé, que donava entrada a un gran casalot de l’ajuntament, amb escola de nenes al primer pis, habitatge de caporal de serenos el segon i jutjats al tercer. Avui en aquest espai hi ha el Casal de Jubilats.
La plaça de la Coma, durant la II República, se la denominà plaça Anselm Clavé; el 1939 en nomenar-la plaça del General Franco, el carreró conservè el nom d’origen.
Núm. 9: Oficines i pisos de Caixa Laietana, avui tancades. Havia estat de les germanes Vila Puig que es varen casar a Santa Coloma i Vilobí; les germanes Vila tenien una botiga tipus armeria per caçadors. Molt abans aquesta casa era coneguda com a Cal Carlí, per després ser fàbrica de taps de la família Rosselló, que traslladè a la carretera provincial com Rosselló & Roca.
Núm. 10: Cal Carreter de la Coma, de nom Francesc Vidal; també hi va haver una bàscula pública el davant de la casa, però per poc temps.
Núms. 11 i 12: El Centru, edifici construït per Salvador Cristià, “Centro Unió Republicana”, el 1939; també va ser “Circulo de Accion Española” i “Circulo Recreativo”. El cinema el 1939 era Cine Nacional, mentre que el del Passeig era el Victòria.
Núm. 13: Fa anys autocars Oliveras, abans Mateu-Oliveras, amb línies a Riudellots, Caldes i, un dia a la setmana, a La Bisbal. Després Caixa Penedès; avui, BonArea
Núm. 14: La Centraleta de Telefònica havia estat en aquesta casa; molt abans “Zapateria Carlus Rusell”
Núm. 15: Fonda El Recreo, avui Pizzeria 2000, abans Fonda Iris. Quan era Fonda El Recreo estava regentada per Salvador Sabaté i Dolors Puig pares de Modest Sabaté, secretari de Francesc Cambó, exiliat el 1934 al Voló (Le Boulou) on desenvolupà una importantíssima indústria surera, una de les més importants del món entre els anys 1950 i 1990.
Núm. 16: Can Trinxeria; la façana és de 1897. Avui, com edifici municipal hi estan instal·lats els següents serveis: a la planta baixa hi ha els Serveis d’atenció a les persones: Habitatge, Serveis bàsics i ciutadania (Assistència Social); al primer pis Promoció i desenvolupament local (Promoció Econòmica), Borsa Treball, Coworking i Jutjat de Pau; i al segon pis: Aula de formació, Les Golfes i sales multifuncions.
Núm. 18: Can Serra (Can Mont-ras). Antigament hi havia hagut un estanc, i, als anys 60, en un dels baixos la Casa Lajaima, botiga de premsa diària, revistes i serveis fotogràfics; avui Assegurances Serra / Serra Assessors.
Ja al carrer Barraquetes, els núms. 1 i 3, Can Benet, en el seu temps bar i després papereria. Als núms. 5 i 7: Cal Noi Martí, cafè, bar i pista de patinatge; núm. 9 abans la Fleca Gispert; avui, Gestoria Gispert
En el núm. 2 d’aquest mateix carrer, la Rellotgeria Estanyol, avui fruiteria Abdul.
El núm. 19, pertanyia al paleta Cubó
Núm. 20: Can Serreta
Núm. 21: Can Molinas, de pastilles Molinas (E.Molinas Renard); hi va haver un temps la Banca Catalana, després la sucursal bancària del BBVA i, avui Bar, El Jardí.
Núm. 22: Can Bota de Damian de Garriga Bota
Núm. 23: Ca la Paciència, feia quinieles per encàrrec; avui, barberia d’homes
Núm. 24: Ca la Montserrat de la Coma; va ser botiga de roba; avui, Kebab
Núm. 25: Can Cristià de la Coma; era una petita fleca
Núms. 26, 27 i 28: Can Vall-llobera, casa marcada per l’assassinat de la nit del 24 de novembre de 1857. Durant uns anys hi va haver la guarderia municipal, i en els baixos, la Caja de Madrid i el Bar La Coma, avui aquests baixos estan tancats i hi ha 8 pisos.
Núms. 29 i 30: Cal Fideuer, fàbrica de pasta, edifici inicialment propietat de la Cooperativa de Pagesos Sant Isidre. Alguns anys més tard oficina bancària del Banc Hispano Americano i actualment la Botiga Dausà, Autoescola i pisos.
Núms. 31 i 32 Can Teixidor, botiga de vetes i fils i també moda;a l’estiu segons m’indica una veïna del Firal, la Roser Salart, venien els gelats en cucurutxo millors del món. També regentaven la bàscula pública al davant de la casa instal·lada al carrer. Uns anys varen tenir la concessió de venda de gasolina al punt d’unió de la Carretera Provincial i la Carretera Marina.
A hores d’ara, oficina de Correus, també seu de Ràdio Municipal de Cassà i locals de la Fundació Ramon Noguera.
En el núm. 2 del carrer Major, temps enllà hi venia carbó la M. Carme Tibau; també va ser seu de l’Oficina Bancària Caixa de Barcelona; avui, local tancat que pertany a La Caixa.
Núm. 33: Fonda Barratina, residència habitual de Benet Pintor. Després, Banca Bosch i Codolà, Banc Popular i avui Banc Santander
Núms. 34 i 35: La Caixa, edifici inaugurat el 1952; en el primer pis quasi sempre ha estat el despatx de la notaria.
En l’interior de la Coma, davant per davant de Can Vidal, i hi havia una illa de 5 cases; en l’espai més pròxim a l’ajuntament hi havia un bomba de ferro d’accionament manual per treure aigua d’un pou.
La primera i segona casa d’aquesta illa va ser el Bar l’American Sport, també anomenat Bar Sport Cafè regentat per la Maria i la Caterina; abans hi havia hagut una botiga anomenada Petit Paradís de plats i cassoles.
A la tercera casa hi havia viscut la llevadora Quima i després les senyores Agneta i Vicenta. La quarta i quinta casa era de la família del Sr. Vicenso, diminutiu de Vicenç Gruart; la seva filla es va casar amb un Barceló dels Metges (Gavarres) i el seu fill Josep M. Barceló Gruart conservà el sobrenom de Vicenso.
Aquesta illa de cases no van ser enderrocada totalment fins al 1975
Curiositats dels últims 160 anys –
Can Tramuntana: en el magatzem del carburo, també tenien per vendre sotal, pedra blava, ciment i calç viva; aquesta calç es posava amb aigua uns dies i es convertia en calç morta que servia per pintar i amb propietats higièniques.
A la Fonda Barretina un hoste habitual era en Benet Casabó Suñer (1881-1953) àlies Benet Pintor. S’explica que en Benet, bohemi -pintor de referència del Cassà de principis del segle XX, i coincidint amb els millors anys de la industria surera del nostre poble- cert dia es va acomiadar de la seva hostalera, la Catarina, amb un “surto un moment”, i va marxar de viatge a Austràlia; viatge que va durar uns quants mesos; aquest viatge era sufragat per un industrial surer, amb tota probabilitat per Domingo Serra fabricant importantíssim dels anys vint del segle passat.
El mercat del dimecres es repartia entre la Plaça Petita -en la qual les pageses venien verdures, aviram i ous- la Plaça Mossèn Cinto (Plaça del Municipi, de Can Quirze, dels Pins d’en Xifró) també plaça dels Hortolans, perquè s’hi venia viver per a l’hort. A La Coma terrissa, coves de vímec, semals, tela en peces, i també mercat de porcs. L’any 1932 el mercat de porcs es trasllada a la actual plaça de l’Avenir; d’aquí ve el popular nom de plaça dels Porcs. Aquest mercat no va tenir èxit i va desaparèixer sobre l’any 1934.
