Gracies a una nota autògrafa de Maria Figueras Carbó (1901-1995), conservada per la família Gruat, en el domicili de la baixada de Mossèn Cinto de Cassà, en arribar al dia d’avui tenim unes escasses referències sobre un personatge que de ben segur es molt interessant, ja que va participar en primera persona en uns anys convulsos de la historia de Mèxic.
Poca cosa sabem d’aquest personatge, però la seva singularitat el fa atractiu. Segons ens diu la Maria Figueras, va néixer el 24 de juny de 1815 però no especifica el lloc (el 24 de juny de 1815 als registres Parroquials de l’Església de Cassà hi consta un bateig de un fill de Josep Carbó Ferrers i de Rosa Carbó Noguera, però en principi no hi ha coincidència amb els noms de pila)
Segons ens detalla la Maria, Leandro Carbó parlava 6 idiomes, tenia un gran do de gent i sí hi ha constància de la seva activitat fotogràfica pels registres existents a la Fototeca Nacional de Mèxic, integrada dintre el “Instituto Nacional de Antropologia e Historia de Mèxico” Per aquestes aptituds es dedicar a la diplomàcia i va exercir com secretari de l’últim emperador de Mèxic, Maximilià I en el període de 1864 a 1867
La activitat fotogràfica queda palesa per el segell gofrat (Leandro Carbo) en el anvers de la targeta fotogràfica commemorativa de l’afusellament de Maximilià d’Habsburg.
També hi ha constància que a finals de 1848 té un fill, el qual apareix en la fotografia amb la seva mare feta el 24 d’abril de 1849. La seva fotografia de “gentleman” es de data indeterminada.
És de suposar que desprès de la caiguda i afusellament de Maximilià I de Mèxic trasllada la seva residencia a Nova Orleans, encara que també existeix la hipòtesis que es va establir temporalment a Guanajato, Mèxic.
Maximilià von Habsburg-Lothringen (1832-1867) , príncep imperial i arxiduc d’Àustria, príncep d’Hongria i de Bohèmia, germà de l’emperador Francisco Jose de Àustria, va renunciar com a governador de la província austríaca de la Llombardia-Venecia i també va rebutjar el tron de Grècia, per convertir-se en emperador de Mèxic (1864-1867) amb el suport del exèrcit francès de Napoleó III, nebot de Bonaparte.
En perdre el suport francès és empresonat per les tropes republicanes de Benito Juárez i afusellat al Cerro de las Campanas en Querétaro, estat de Mèxic central, el 19 de juny de 1867.
