El rellotge del 1599
El mes d’abril de 2021 es van iniciar els treballs de restauració de l’antic rellotge del campanar de Cassà amb l’objectiu de recuperar-lo per situar-lo en un lloc destacat; el rellotge que es va construir a finals del segle XVI (1599) i que va ser restaurat cent cinquanta anys després (l‘any 1753), va estar funcionant fins que va ser substituït per una maquinària moderna a finals dels anys 70 del segle passat.
L’empresa Conservació de Patrimoni 4restaura S.L. ha estat l’encarregada de dur a terme aquesta tasca a petició del Grup de Recerca I Estudis Cassanencs que coordina aquesta actuació.
Imma Brull responsable de l’empresa explicava que un cop estudiat el rellotge van assumir la tasca de desmuntar, netejar i reconstruir el rellotge, que malgrat els anys passats es conserva en força bon estat, tota vegada que no ha sofert gaires trasllats o alteracions que el poguessin afectar; “un dels problemes ha estat el d’haver de treballar en un espai tan reduït, ja que dificultava les operacions en alguns sectors, per les dificultats d’accedir-hi”. El treball va iniciar-se amb la neteja del maquinari amb paletines, aspirador i bisturí per tal d’eliminar els cúmuls de pols i material adherit d’origen divers, ja que des que fa quaranta anys que es va deixar de fer servir, no s’havia intervingut en l’aparell; a continuació es va dur a terme el treball de documentació: identificació de les diferents peces, cartografies a mà alçada de tota l’estructura i fotografies del conjunt i detalls. Per garantir la recuperació del rellotge s’identificà la posició de cada element amb cinta americana i un marcatge amb una correlació numèrica i símbols, per tal d’identificar la seva posició en el moment del muntatge final.
La restauradora destacava que en algun cas s’havien trobat algunes peces que amb els anys s’havien solidificat amb el rovell i havien estat més complicades de separar; fins i tot en algun cas havien fet servir una radial per tallar peces indestriables d’altra manera. En el procés de desmuntatge també hi va col·laborar Dídac Torrent, un mecànic cassanenc que va aportar el seu coneixement per dur a terme aquells treballs.
El procés d’intervenció s’inicià amb el marcatge i desmuntat començant primer des de la part superior a la inferior, seguidament d’esquerra a dreta en sentit de les agulles del rellotge i finalment els elements interiors. Abans de desmuntar les peces es van desfer els cables d’acer de les bobines amb engranatges, per tal de minimitzar-ne el pes. Durant les tasques s’utilitzaren potes de cabra, martell i escarpes per desencaixar les falques de metall de subjecció i en un moment puntual, una radial amb disc de metall per poder rebaixar l’encaix d’un eix transversal. Aquest presentava una deformació que obstruïa la separació envers l’eix vertical.
El desmuntatge va fer-se sense excessius problemes i es van dipositar les peces desmuntades damunt d’una espuma de polietilè flexible per evitar el contacte directe amb el paviment. Després es va fer el trasllat de totes peces a la seva nova ubicació sense dificultats; això no es podia fer sense el desmuntatge, ja que les obertures de l’estança on hi havia el rellotge no permetia el pas del conjunt que tenia unes dimensions de 170cms d’alçada i 140 d’amplada i llargada.
El trasllat més complicat fou el de les dues travesses principals de suport de fusta, de pes i dimensions considerables, que van haver de portar-se a pes de braços des de la seva ubicació (a la zona de les sis finestres del temple parroquial) fins a la zona de la capella del Dolors, amb uns quants trams d’escales i obertures de dimensions no gaire amples. Voluntaris del GREC i personal de l’Ajuntament de Cassà van efectuar aquest trasllat d eles peces que després es van portar a la nau de l’empresa a Juià on durant unes setmanes es va dur a terme el procés de neteja i recuperació de totes i cada una de les peces.
Durant tot el treball de desmuntatges els operaris i operàries van anar molt amb compte per evitar qualsevol imprevist i aconseguir documentar a la perfecció tot el procés amb esquemes fets a mà i les corresponents fotografies que van permetre la recuperació del rellotge.
“Que quin ha estat el moment més complicat del procés de restauració? Tots! És una feina que exigeix hores, paciència i molta cura perquè qualsevol petit error et pot obligar a tornar a començar…” comentava Imma Brull una de les restauradores que ha treballat en el procés de recuperació del rellotge antic de l’església de Cassà que des del mes d’octubre de 2021 està exposat de manera provisional a la zona de la capella dels Dolors del temple cassanenc. El 18 de desembre al migdia es va fer la presentació en públic dels treballs fets en aquest mecanisme, construït originàriament el 1599, fa 422 anys.
El rellotge del campanar de Cassà havia funcionat fins fa uns quaranta anys, quan va ser substituït per un de modern; el vell es va deixar al campanar, protegit; però la seva degradació era inevitable si no es prenien mesures, per la qual cosa el GREC, amb el beneplàcit de la parròquia i el suport de l‘Ajuntament de Cassà i algunes empreses de la vila, va decidir afrontar-ne la seva restauració i exposició al públic.
El rellotge es va desmuntar i es va traslladar a un taller de restauració a Juià on el personal de 4 Restaura van netejar i recuperar la fesomia de les peces tal i com eren originàriament; Imma Brull recorda que l’estat del rellotge era força precari: “s’havia acumulat la pols de molts anys i la pols el que fa també és absorbir humitat per la qual cosa hi havia molt de rovell i va caldre treballar acuradament peça per peça per retornar al rellotge la fesomia primitiva”. A base de bisturí i amb molta cura s’han anat traient totes les capes de brutícia, rovell i humitat que hi havia a cada engranatge i les peces van tornar la seva qualitat original. Mentre es feia el desmuntatge es va tenir molta cura d’anar documentant on era cada engranatge i cada peça per tenir-ho clar a l’hora de tornar-les a muntar.
A més de les peces pròpies de la maquinària, el rellotge hi havia les dues bases sobre les quals estava fonamentada tota la maquinària, que eren dos blocs de fusta de roure d’un pes considerable, que evidentment també havien patit els efectes dels anys: en algun cas ha calgut recuperar l’estructura original de la fusta, matant tot el corc i “refent amb pastes la forma original per garantir que podria tornar a ser la base del rellotge sense problemes i no es degradaria en el futur”. També integrats en la pròpia estructura del rellotge hi havia dos tambors de fusta que suportaven les cordes del mecanisme que també s’han recuperat i restaurat tot i que estaven també força malmesos.
Les operàries de l’empresa Conservació del Patrimoni 4 restaura SL van portar les peces del rellotge, degudament restaurades, el dia 6 de novembre i en poques hores van anar tornant a la maquinària per tal de poder-la tornar a lluir tal i com era fa més de tres-cents anys; tot i els anys que feia que l’aparell estava aturat i que en retirar-lo estava absolutament inutilitzat, ara el rellotge fins i tot ha recuperat la mobilitat dels engranatges i peces de la maquinària. De moment no s’ha pensat en tornar-lo a posar en marxa, però podria ser factible. El que importava, però era que es recuperés el rellotge tal com era i amb un mínim d’intervencions alienes; “ha calgut posar algunes falques noves perquè les primitives estaven inservibles, però com que ja es veu les que són noves, això es podrà veure perfectament i no afecta el valor patrimonial del rellotge; a més també hem mantingut alguns elements que segurament no eren del rellotge antic sinó que eren reparacions posteriors que així es poden anar contemplant amb el treball fet i que també formen part de la història d’aquest element”.
El marcatge i desmuntat del rellotge va començar primer des de la part superior a la inferior, seguidament d’esquerra a dreta en sentit de les agulles del rellotge i finalment els elements interiors. El muntatge es va fer al revés, començant per baix i acabant a la part superior.
