L’última setmana de juliol de 1909 esdevingué l’anomenada SETMANA TRÀGICA per les revoltes populars que succeïren a Barcelona; el detonant era la mobilització de reservistes per ser enviats a Marroc, però també en aquest malestar hi havia les reivindicacions laborals; concretament les reivindicacions salarials: l’establiment de la jornada de 8 hores, la setmana laboral de 6 dies, l’explotació infantil… per no parlar de la discriminació de la dona, també present en el sector de la manufactura surera.
L’hemeroteca ens informa que a banda de Barcelona, altres ciutats industrials s’afegiren a la insurrecció, com ara Sabadell, Granollers, Manresa, Badalona, Mataró, Sant Feliu, Palamós, Palafrugell i Cassà, que se cita expressament.
A Cassà, un col·lectiu de treballadors tallaren durant uns dies la carretera i la via del tren, cosa que feu impossible qualsevol tipus de transport de Girona a la costa i viceversa. El Governador Civil va enviar 50 Guàrdies Civils per posar ordre, i així ho varen fer per la força.
Aquests fets de 1909, només eren una avançada dels desastres que es preparaven en el sector surer cassanenc de la segona dècada del segle XX, amb la Primera Guerra Mundial i les seves nefastes conseqüències en les vendes de taps a Centreeuropa, que en part ocasionaren la greu crisi del sector els anys 1916-1917. Concretament a Cassà la Festa Major de 1917 és anul·lada perquè la gent no estava per festes ni se les podia permetre.
