IV El locaut de Cassà (1919)

 Del 27 de desembre de 1919 al 16 de gener de 2020 diverses empreses de Cassà fan “LOCAUT; els antecedents de aquest fets  els hem que buscar en el mes de febrer de 1919 quan els treballadors surers van demanar la prohibició absoluta d’exportacions de suro en panna.

La intervenció del Govern Civil tancant els centres obrers, especialment els sindicats socialistes i anarquistes, només va servir per caldejar l’ambient.

El sindicat més important en aquells moments, El Porvenir, decidí anar a la vaga contra els industrials  que formessin part de la Unión Patronal Corcho-Taponera; davant d’aquesta situació, els rumors de LOCAUT ja eren evidents al poble; les gestions de  l’Ajuntament  vers el col·lectiu de manufacturers  Unión Patronal de Fabricantes y Exportadores Corcho-Taponeros demanant que no es prengués una mesura tan radical va fracassar. El dia 6 de desembre l’Alcaldia demana al Governador Civil que envïi la força pública per garantir l’ordre; la crispació no cessa, ans al contrari va a més i així la Federació Patronal de Girona convoca el locaut per el dia 27 de desembre.

El Porvenir demanà a l’Ajuntament que fes de mitjancer entre patrons i obrers; el consistori acordà formar una comissió formada pel capellà, els mestres Narcís Verdaguer i Agustí Soler, els banquers Domingo Bosch i Josep Jubert i l’empresari Josep Serra. Fruit de les negociacions la patronal aixeca el locaut el dia 16 de gener.

Per fer-nos una idea del conflicte i de la situació de crisis del món surotaper, el setembre de 1921 el 60% dels tapers de Cassà estaven a l’atur.       

 

LOCAUT: És el tancament patronal (també conegut per l’expressió  anglesa  lockout); és la principal mesura de conflicte que pot fer servir l’empresari. Consisteix en la clausura temporal del centre de treball decidida unilateralment pel mateix empresari, com una mesura de pressió davant els treballadors, que es veuen impossibilitats per a exercir llur activitat laboral.

Feu un comentari

Verified by MonsterInsights