Per què una bandera, i per què ara
La tria no es fa a l'atzar. El GREC la vincula a l'episodi que situa a l'origen de la identitat cassanenca: l'estiu del 1391, la població de Cassà es va revoltar contra els abusos feudals dels Montcada, senyors del castell des del 1350, quan n'havien adquirit els drets a Pere III el Cerimoniós, i mal vistos d'ençà que, el 1329, Ot de Montcada l'havia conquerit als senyors anteriors, Guillem i Elvira Escarré.
En aquell episodi, conegut com Lo Fet de Cassà, el poble es va aixecar sota un estendard improvisat: un pal amb el drap negre que cobria el Sant Crist gros de l'església. La tradició el recorda com el primer estendard cassanenc. Els revoltats van assaltar i cremar el castell i, tot i ser castigats en un primer moment, el rei Joan I els va acabar concedint un indult general el 4 d'octubre del 1391. Cassà va esdevenir vila reial, amb més llibertats i privilegis.
Sis-cents trenta-cinc anys després, el poble encara no té bandera.
Dos intents que van quedar pel camí
-
1990
Vuit propostes que van quedar al calaix
L'Ajuntament encarrega a l'heraldista Armand de Fluvià i Escorsa un escut municipal homologat. En surt l'escut actual —romboïdal, amb els dos suros, el gos i les quatre barres—, aprovat pel Ple del 31 de maig. Fluvià hi presenta també vuit propostes de bandera. El consistori no n'aprova cap.
-
2005
Un expedient que no arriba enlloc
El gener, el Ple aprova per unanimitat iniciar l'expedient d'adopció d'una bandera municipal. La iniciativa torna a quedar en no res.
-
2026
La tercera temptativa
El GREC reprèn la iniciativa amb el suport logístic de l'Ajuntament i la col·laboració de l'associació vexil·lològica Vexiband. Quatre propostes noves i, per primera vegada, la paraula la té el poble.
El calendari
La consulta combina difusió i participació, i es tanca coincidint amb la Fira de Santa Tecla.
-
Principis de setembre
Cassà al Dia, a Ràdio Cassà
El programa parla del procés i de les quatre propostes.
-
Dissabte 12 · 11.30 h
Xerrada a les Golfes de Can Trinxeria
Com s'ha arribat als quatre dissenys, una dissertació sobre vexil·lologia i un estudi comparatiu amb banderes municipals de l'entorn.
-
Dissabte 12 · 12.00 h
S'obre la votació
S'activa el codi QR i tothom pot triar la seva opció preferida.
-
Diumenge 20 · 13.30 h
Es tanca la votació
A partir d'aquesta hora ja no s'hi pot votar.
-
Diumenge 20 · 17.00 h
Resultats al Passeig Vilaret
Acte de cloenda de la Fira de Santa Tecla. Els resultats es publiquen alhora en aquesta pàgina.
Qui hi ha al darrere
- Iniciativa
- Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), amb el suport logístic de l'Ajuntament de Cassà de la Selva.
- Propostes
- Associació vexil·lològica Vexiband, i Ció Abellí (V1).
- Dissenys finals
- Xavier Forroy, que ha fet també la preparació dels pantones de cada color.
- Escut municipal
- Armand de Fluvià i Escorsa (1931–2024), de qui procedeixen els suros i les aglans que hereten les propostes.
Consulta popular no vinculant. La convoca el GREC amb el suport logístic de l'Ajuntament de Cassà de la Selva. Serveix per saber què en pensa la gent.
La votació s'ha tancat
Aquestes eren les quatre propostes. Els resultats són al final de la pàgina.
El rombe groc
Vexiband
Mig verd i mig taronja, amb un rombe groc al centre. El rombe és la representació de la municipalitat —la forma de l'escut de Cassà— i alhora la llum, la claror, el sol, la vida i la gent, perquè el groc és també un dels dos colors de la bandera catalana.
- Verd · PANTONE 7726 C · C100 M0 Y93 K29
- Taronja · PANTONE 151 C · C0 M60 Y100 K0
- Groc · PANTONE 109 C · C0 M9 Y100 K0
El rombe amb les quatre barres
Vexiband
La mateixa composició que la V2, amb el rombe central carregat amb les quatre barres. Aquí el rombe no representa només la municipalitat: hi afegeix Catalunya, en el mateix lloc on l'escut municipal ja les porta.
- Verd · PANTONE 7726 C · C100 M0 Y93 K29
- Taronja · PANTONE 151 C · C0 M60 Y100 K0
- Groc · PANTONE 109 C · C0 M9 Y100 K0
- Vermell · PANTONE 485 C · C0 M95 Y100 K0
La sanefa de suro
Ció Abellí, artista i membre del GREC
Dos terços de verd i un terç de taronja, amb una sanefa central de fulles i aglans que travessa la banda verda. El verd és la copa del suro i, amb ell, el massís de les Gavarres. El taronja estilitza el color del tronc del suro un cop pelat, i alhora la terra de la plana agrícola cassanenca.
- Verd · PANTONE 7726 C · C100 M0 Y93 K29
- Taronja · PANTONE 151 C · C0 M60 Y100 K0
L'arbre arrelat
Vexiband
Fons blau i arbre blanc. El blau i el blanc són les ensenyes primitives dels almogàvers, colors que al seu dia van adoptar les entitats esportives cassanenques. L'arbre, amb les arrels a la vista, simbolitza l'arrelament; les branques sintetitzen les fulles i les aglans del suro de l'escut municipal.
- Blau · PANTONE 286 C · C100 M75 Y0 K0
- Blanc
- 43.5%
- 27.7%
- 22.3%
- 6.5%
1.153 vots en total.
