Argor suro taper… continuem

  El mes d’agost de 1923 el senyor J o L ??? Janoher, ja va fer una recol•lecció de paraules sureres, en total 71, al final de l’escrit d’avui trobareu reproduïdes algunes pàgines de l’escrit mencionat amb la cal•ligrafia de l’època i una concreció en les definicions que supera el seu temps, fa més de 100 anys. Es digna de menció, el detall que fa d’una dita entre tapers “Sempre val més una primera flaca, que no pas una segona bona” agost 1923, Janoher. Al marge de les paraules en concret i la seva definició, també hi ha la manera d’expressar certes particularitats dels taps, així la mida (la setmana que ve ja parlarem del Pié i la Línia, mesures que feien servir els tapers abans de la introducció massiva del sistema mètric decimal, en aquest cas els mm.) Per la manera de donar les mides d’un tap, en el passat podien saber si el taper que donava aquesta informació era català o portuguès; així un català sempre, primer donava la mesura de la llargada del tap (l’alçada) i després el diàmetre, els portuguesos primer donaven el diàmetre i més tard la llargada. Una informació sobre les mesures d’un tap, de 49 mm per 24 mm seria catalana, al revés que una de 24 mm x 49 mm seria una informació portuguesa. Els taps per vi, per ampolles estendard de 75 centilitres, poden tenir unes llegades de 38/40/45/49/54 mm amb un diàmetre de 24 mm (també 20 o 22 mm) Penseu que el furat de l’ampolla és 18 mm, aquesta comprensió de 24 a18, reducció de 6 mm, és la que fa la feina de l’estanquitat de l’ampolla de vi. En el cas dels taps de xampany, la llegat estendard és 48 mm i el diàmetre 30,5 mm. El furat d’una ampolla de xampany és de 17 mm, així la comprensió és de 30,5 a 17, una reducció de 13,5 mm, que provoca la formació de la forma de bolet del tap una vegada destapada l’ampolla i per suportar la forta pressió del gas del xampany, unes 4 a 6 atmosferes, això reforçat amb el morrió, que és el filferro que porten les ampolles de xampany. Continuem amb el lèxic: Fardo.- Bala de pannes, planxes de suro juntes l’una sobre l’altre, lligades en filferro, de forma rectangular de mesures aproximades 1,20 m x 0,60 m x0,80 m, pes màxim 80 kg. Finajar.- Presentar els taps, carracs amb suro d’un aspecte sedós, amb poques tares o grans. Floridura.- De florit, és el procés de creixement dels microorganismes, dels tipus pênicillium, en unes condicions de temperatura, humitat i llum adequades, generalment dintre un trau, habitació amb les parets lliscades amb portland Fòrmic.- És igual que rebaixi o formiga Gallet.- també dit Galet, Tap de suro foradat i amb una canya interna. Posat en una ampolla serveix de galet per veure. Un invent del cassanenc Joan Dalmau i Gultresa del Cafe Mercantil, conegut popularment com Cal Noi Martí Germandat.- Societat de Socors Mutus, com ajuda al seu afiliant treballadors en moments complicats, accidents, malalties, morts, atur. Gubia.- Canó d’acer unit a l’arbre, un extrem del canó esmolat a tall de fulla, per perforar o “troquelar” les llesques i fer taps a la barrina Lenticel•les.- Canals de perfil cilíndric o cònic que extravasen de ventre a l’esquena de la rusca, comunicant el tronc de l’arbre amb l’exterior Llana de suro.- Flocs de suro, per farciment de matalassos, coixins Orella de gat.- Panna de suro extremadament prima Primall.- Suro que té el defecte de ser prim, és a dir de poca gruixària Robinets.- Taps grossos per tapar bocois, cosís, garrafes de fer ratafia. Fets d’esquena a ventre i forma cònica Reprim.- Suro extremadament prim. Suro d’entre 8 a línies (16 a 20 mm)   El 1916 l’Associació Catalanista de Sant Feliu de Guíxols ja va promoure un treball lexicogràfic de la indústria suro-tapera per documentar la parla surera. El treball del senyor Janoher, datat l’agost de 1923, del que ja he adjuntat alguna fitxa, setmana passada, era del treball previ de l’IEC, per la confecció del diccionari Pompeu Fabra editat per primera vegada el 1931,que era posterior a la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra de 1918. Fa alguns mesos he col•laborat amb Andreu Bosch i Rodoreda, filòleg, professor jubilat de la UB i vicepresident d’Òmnium Maresme, exalcalde de Teià per documentar la parla tossenca, amb la comparativa de les paraules sureres del territori gironí en general i les de Tossa en particular. Aquest llibre serà presentat la propera primavera a Tossa de Mar. El llibre bàsicament va del salar tossenc. Avui també incloc una paraula que m’ha fet arribar Martí Boada sobre la paraula tiburja. En les paraules d’avui n’hi ha de relacionades amb el mesurament dels taps, l’artefacte denominat Pié és el més singular i molt semblant al peu de rei actual, la tercera fotografia és un artefacte patentat com Calibrador Figueras amb el n. 22.889 i comercialitzat per A. Daussà & Cºde Cassà, en la seva casa de New York, 75 Pine Str., aparell enginyós per mesurar a través d’un fil metàl•lic que quantificava el diàmetre del tap. Continuem amb el lèxic: Línia.- Ratlla en la qual es divideix el peu de rei, 12 línies equivalent a 27 mm Pié.- És l’instrument per mesurar els taps, carracs i gruixària de la panna (molt semblant a un peu de rei, però en senzill) consisteix en una regleta que fa de topar dividit en línies o i en mil•límetres, muntada sobre un suport en què encaixat permet corre la regleta. Inicialment, era d’os, després de llautó i finalment d’alumini. Polzada.- Mesura de longitud, igual a la dotzena part d’un peu, que equival a uns 25 mil•límetres. Una polzada son 2,54 cm o el que es el mateix 25,4 mm Peu.- Mesura anglesa per mesurar els taps, un peu anglès són 30,48 cm o 304,8 mm Peu de rei.- Regla graduada en centímetres i mil•límetres, línies i en polzades, dos peces amb una com topall fix, la peça corredissa te les marques per mesurar. S’utilitza per control manual de diàmetre, longituds i calibres dels taps, carracs i gruixària del suro. Quintar.- Mesura de pes, feta servi en la compra de suro al bosc o a les eres d’acumulació de suro pelat per la càrrega posterior (era de la Llaca), per portar al mas o la fàbrica compradora de la partida. Quintar Català.- Correspon a 41,60 kg. Quintar Castalla.- Són 46,008 kg, que correspondrien a 100 lliures castellanes (una fracció a l’arrova de 11,5kg) Quintar homologat.- al sistema mètric universal.- són 50 kg. Arrova.- 26 lliures de 13 unces o ¼ de quintar, que és igual a 10,400 kg. Sanar.- Treure part de suro d’un carrac, per taure una falla o gra, empetitint-lo sense necessitat de deixar-lo fallat. Suavitzar.- Tractament de superfície del tap, mitjançant parafines per fer lliscar més fàcilment el tap’, tant en el tapament, com en l’extracció. Suple.- Suro flonjo, sense gaires venes, escorça de creixement molt ràpid Sureda.- Bosc de suros, bosc en el qual tots els arbres són alzines sureres. Suro.- Arbre, que denominen suro a seques, també alzina surera, Quercus-suber Surolí.- Arbre d’escorça com les alzines i fulles com les del suro, Quercus morissi Taps al ple.- Tap que té un cert embotiment en el seu diàmetre, és un quadrat arrodonit no cilíndric amb una aparença oval. Taps que podem considerar de forma antiga. Inicialment, només per xampany amb les mesures de 54 mm x 32 mm(/), després per vi amb 49 mm x 22 mm(/). Taps al ple rodó.- Taps fets a màquina, però imitant el treball fet a mà, és a dir, deixant-hi assenyalats els quatre corns de carrac. Taperàs.- Nom que s’aplicava a l’obrer molt expert a fer taps a mà Tirabuixó.- Eina per treure el tap de l’ampolla, espiral de metall amb mànec de fusta en sentit vertical. Tiburja.- També Tibossa.-Branca de suro buida per dintre, branca seca en la qual s’ha podrit la part llenyosa interior i només queda el pelegrí (també pelegrí d’hivern) Espai de nidificació-refugi d’ocells petits, boscans paraules de bosc. Martí Boadas Tibossa.- Igual que Tiburja, dependent del lloc on es pronuncia, Gavarres o Montseny Tiratge.- Primer tap que s’extreu en el mètode “champenoise” (tap de tiratge) Vena.- Ratlla de color més fosc que es presenten en els anells concèntrics del tap, observat transversalment. Vena sec (Vena seca).- Suro que té tendència a trencar-se en el sentit de les venes, és un efecte de manca de cohesió determinat pel creixement irregular en un any de molta sequera respecta el creixement dels altres anys. Virolla.- Anell de ferro al costat del mànec de les ganivetes, perquè no s’esquerdés la fusta del mànec. Xaspa.- Suro de baixa qualitat, procedent de les podes d’hivern o de branques caigudes per l’efecte del vent o les nevades.   Des de 1830, la manufactura de suro a les nostres contrades van tenir uns creixements exponencials, del no ser res, a ser el motor de desenvolupament preindustrial i també la revolució industrial de les comarques gironines. Una de les primeres notícies de la fabricació de taps de suro la tenim el 1750, en la que un francès va començar a fer taps d’una manera secreta a Llagostera, igualment també s’explica amb un artesà alemany de nom Rumey, fa taps a Sant Llorenç de la Muga d’una manera secreta perquè era un producte nou, de elevat preu, per ser imprescindible pel tapament d’ampolles. La realitat és que la manufactura surera té l’origen al sud de França i d’aquesta zona es desplaça a la zona de l’Empordà i més tard a la resta de la província de Girona, en la recerca de nous subministrament de suro, ja que al sud de França la matèria primera començava a escassejar. Així molts dels noms de l’argot surer tenen el seu origen en el francès, a més que el mercat inicial de taps estava concentrat a Beaucaire, al marge dret del riu Roine, al nord d’Arlés. Un bon exemple serien els mots que ja anirem desgranant: magnums, robinets, xupina, reculosa, tiratge, baifins, remarca, suple, trefins i molts d’altres. Continuem amb el lèxic: Magnum.-Tap de suro que fa 38 mm de diàmetre o més, per tapar ampolles de més de dos litres de xampany Robinet.-Taps que són més llargs que amples Xupina.-Tap flac, fet a màquina per tapar ampolles de mitja pinta, per cervesa, de 17 línies de llarg per 9 o 10 de (/) Reculosa.-Es deia de l’ampolla de xampany esbravada a causa de la mala qualitat del tap Tiratge.- Primer tap que s’extreu en el mètode “champenoise” (tap de tiratge) Baifin.- Tap amb moltes tares, molt flac (del francès bas-fins) Remarca.-Suro o tap que sobresurt per la seva qualitat, és un extra, una xeixa Suple.-Suro flonjo, sense gaires venes, escorça de creixement molt ràpid Trefi.-Tap de suro de qualitat superior, ha anat evolucionant capa la denominació del tot el que és molt bo Gavet.- Rusca de suro amb forma de conca, que serveix per plat de menjar o per posar aigua Afinar.-Passar lleugerament el ganivet per la mola per fer-li tall Afluixada.-Ratlla que solia quedar en el tap entre una represa i l’altra, provenia d’afluixar els dits quan es tornejava el carrac i es feia l’estopada per arrodonir el tap Agafall.-Part de la pela que queda agafada a l’escorpit en llevar-la Aglà.-També dita gla, fruit dels suros Aglomerat.-És un producte fet per granulat de suro barrejat amb un aglutinant formant un bloc compacte i dur, pot presentar-se en blocs, planxes, fulles, rulls, botifarres per fer mànecs de taps de cava, rajoles per parquet de suro Aigua al coll.-Expressió d’estar extravasant una situació econòmica difícil Altura de lleva.-Llargada des del terra fins al final de la zona pelada Amossar.-Perdre el tall o fil del ganivet Andanades.-Les filades de peces posades l’una sobre l’altre en fer el rusquer, un derivat d’andana que a Tossa és “onada” Arrabassar.-Arrancar soques i arrels dels suros, també dels brucs Arandel.la.-Peça de suro cilíndrica, de poc guix i molt diàmetre, també dita disc de suro, utilitzada en la part del tap de xampany que te que estar en contacta amb el líquid, també últimament en el taps 1+1 per vi. Arrunyacat.- Suro quan és patit arran de terra Nota informativa. El gravat que acompanyo a l’escrit d’avui d’oficis i artefactes surers ha estat recuperat i restaurat gràcies a la perícia de Joan Carles Rodriguez Mejuto, amic i col•laborador. El 1738 a Tossa ja hi havia una fàbrica de taps amb treballadors francesos. A Cassà tenim la primera constància d’un taper el 1761 en Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa, saben que de segon cognom és dei Bernat, gràcies a la recerca feta per la companya del GREC, Dolors Rubirola, que ames ens ha pogut informar de l’origen de la família Bernat, que era de Blanes, on les dones d’aquesta població de Blanes se’ls anomenava Bernada. Malavila és nascut a Llagostera, no tot pot ser perfecte ¡¡¡¡, encara que el seu pare que era metge sí que havia nascut a Cassà, encara sort així salvem els mobles. Ara si amb una mica més de serietat, Poden comentar que l’any 1900 va ser el millor any de la indústria surera a casa nostra, a Espanya i també al món. A Catalunya a principis del segle XX, hi ha més de 40 poblacions relacionades amb la indústria surera, censades 615 fàbriques que donen feina a uns 22.000 empleats. La indústria surera de la província de Girona, era el segon exportador de tota Espanya tant en volum com amb valor en pessetes, després de les exportacions mineres de l’estat espanyol, en aquells moments carbó i coure de Riotinto. Pel desenvolupament accelerat de les comarques de Girona, només es podria comparar amb el Silicon Valley actual, uns anys més tard vàrem ser superats pel tèxtil de Sabadell-Tarrasa-Mataró, encara que les vendes d’aquestes manufactures anava el mercat interior peninsular. Per fer-se un idea d’aquesta importància detallem les poblacions sureres del moment tenim que recorre als relats de Francisco de Zamora, Pascual Madoz i Gimenez Guited de mitjan segle XIX: Agullana, Arenys de Mar, Begur, Biure, Blanes, Bosquerós – Campmany, Caldes de Malavella, Calonge, Cantallops, Cassà de la Selva, Castell d’Aro, Darnius, Figueres, Girona, Hostalric, La Bisbal, La Jonquera, La Vajol, Llagostera, Lloret de Mar, Maçanet de Cabrenys, Maçanet de la Selva, Olzinelles, Palafrugell, Palamós, Peralada, Sant Cebrià dels Alls, Sant Celoni, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de Palamós, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d’Aro, Santa Saculina, Tarragona, Tordera, Torroella de Montgrí, Tortellà, Tossa i Vidreres. Avui també incloc una paraula que m’ha fet arribar Martí Boada,”cavorca de suro”, tal com havia de ser, relacionada amb la natura i el suro.   Continuem amb el lèxic: Xeixa.-Classe de suro o tap extra, de gran qualitat. Baiard.-Espècie de llitera de fusta amb dos pals laterals i barrots travesser per transportar suro, en el bosc o en els patis de les fàbriques. Balot.-Sac petit ple de taps o discos. Barba.-Floridura del suro que es produeix dintre el trau després de bullir, el trau ha de ser fosc i lliscat de parets per mantenir la humitat. Barrina.-Màquina per fer taps. Però també s’anomena així a la llesca de suro una vegada s’han extret els taps. Bastaix.-Operari de baixa qualificació que fa feines auxiliar de moure sacs o fardos. Bernat.-És l’arrel central del suro arbre. Bitlla i Bitllot.-Dos pals que es clavaven al mig de la carreta per subjectar la càrrega. Boata.-Tap cònic de 70 mm de llargada per 50 a 45 mm de (/). Boeta.-Tap cilíndric de 65 mm de llargada per 45 mm de (/). Boixet.-Tap fet amb mala traça, que ha quedat un pel esgarrat. Bonó.-Tap de suro per tapar botes, també dit buló. Borrut.-Suro de superfície de tall aspre per falta de tall del ganivet. Breta.-Tap cònic, que la punta presenta un bisellat. Buló.- Tap de suro per tapar botes, també dit bonó. Bunó.-Tap de safareig, pica, unit amb una cadena per poder destapar fàcilment. Cavorca de suro.- Esvoranc en un suro d’edat. Espai preferent de nidificació i d’ajoc del Gamarús senyor de la nit a les suredes. Càbria.-Trípode fet de branques d’alzina pe sostenir la romana i pesar el suro. Calxumbo.- Suro que presenta un color lleig. Canari.-Suro que presenta un color groc, taca groga, podrit de suro, a Tossa ho diuen pel color d’un peix groc que denominen canari. Capell.-Tros de saca, per complementar un sac molt ple. Capolar.-Trossejar el suro, normalment el rebuig per vendre per fer granulat. Carallot.-Taper curt d’enteniment. Carejar.-Posar els taps bons, a dalt de la saca per on el client pot comprovar la qualitat de la comanda. Cària.-Malaltia que presenten els suros vells, degradació de l’escorça. Coixinet.-Peça metàl•lica, en forma d’anell amb boles interiors, és un rodament. Colmatat.-Tap en el qual s’ha fet un tractament per tapar les imperfeccions i furat superficials, mitjançant una barreja de pols de suro i cola, per millorar l’aspecte visual. Congreny.-Marc de fusta circular, també pot ser de ferro, que es col•locava al voltant del perol perquè no s’escardés.   Nota informativa. Igual que la setmana passada, el gravat que acompanyo a l’escrit d’avui de poblacions sureres ha estat recuperat i restaurat gràcies a la perícia de Joan Carles Rodriguez Mejuto, amic i col•laborador.