En la pròxima visita mensual, programada pel dissabte dia 20 d’aquest mes, a les 11,30 h. a l’Espai MuseĂŻtzat de l’EsglĂ©sia, l’activitat bĂ sicament roda al voltant de les troballes de les pedres de la portalada romĂ nica del segle XII (mĂ©s rellotge, campana, peno i retaule barroc) i tambĂ© com activitat complementaria la pujada al campanar. Per aquest dissabte afegiren una visita als baixos de la Torre Salvana, on el GREC ha instal•lat una còpia 1/1 de la Tabula Peutengerina, la qual comentarem in situ.
Tabula Peutingeriana, direu, que Ă©s això?. La Tabula Ă©s un mapa romĂ ; mĂ©s que un mapa, Ă©s un itinerari de carreteres de l’imperi romĂ . L’original Ă©s del segle IV, segurament fet entre els anys 320 al 340 d.c. Ha sobreviscut grĂ cies a una còpia feta pels monjos de Colmar al segle XIII.
Conrad Peutinger (1465-1547), funcionari alemany i antiquari, el comprĂ per a la seva biblioteca i aixĂ el salvĂ d’una molt probable pèrdua. Avui estĂ conservat en forma de llibre (12 fulles/segments) en la Biblioteca Imperial de Viena, però l’original era un rull de pergamĂ de 0,34 cm d’altura per 7 m de llargada, començant a Finisterre i acabant a Kabul.
Per nosaltres el més interessant i pròxim és la inscripció VOCONI –AQVISVOCONIS- o sigui Caldes de Malavella, que és la primera població que apareix en pergamà conservat.
En aquest mapa, hi ha un detall de les distĂ ncies entre dos punts, lògicament en milles romanes (una milla romana sĂłn 1.481 m); Ă©s un mapa compactat de nord a sud. AixĂ en el segment I, en una mateixa lĂnia vertical, trobem Londres-Canal de la Mancha-Caldes de Malavella-Mediterrani-Algèria. La penĂnsula Italiana ocupa els segments IV, V i VI, desproporcionat a favor d’ItĂ lia, de la resta del mĂłn conegut al segle IV, Evidentment els autors sĂłn Romans (italians d’ara). La ciutat de Roma Ă©s el centre d’aquest mĂłn, on s’escau la dita que “tots els camins portant a Roma” per això la seva importĂ ncia grĂ fica; però seguides de Constantinoble (actual Istanbul) i d’Antioquia (actual Antakya de la Turquia MediterrĂ nia, frontera amb SĂria) les tres metròpolis mĂ©s importants el segle IV. És fĂ cil de detectar en el segment VIII la desembocadura del Nil i el far d’Alexandria; en el segment X, l’estuari dels rius Tigris i Eufrates. Al final del segment XI troben l’actual Kabul i tambĂ© la grafia amb llatĂ “en aquest lloc Alexandre contesta la pregunta feta” referim-se a Alexandra Magne a la decisiĂł presa l’any 323 a.C.
Aquesta relĂquia de la cartografia la disposem grĂ cies a la Isabel RodĂ , catedrĂ tica d’arqueologia de la UAB. L’any 2004 de la mĂ de la Colla Excursionista Cassanenca ja va fer una conferència sobre aquest tema a l’auditori de la Sala Gala. AgraĂŻm la Isabel RodĂ la seva aportaciĂł a la cultura cassanenca.
Objectes i documents relacionats dels quals ja en parlarem la setmana vinent:
Vasos de Vicarello o Apol.linars
Codi – itinerari- Antonino
Tabula de Barro
