Benvinguts al GREC
(Grup de Recerca i Estudis Cassanencs)

El GREC presenta el número 29 de Descobrim, dedicat als fets de l’estiu de 1936 a Cassà

El Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) va presentar el passat 25 de juliol, a la plaça de Sant Pere, el número 29 de la col·lecció Descobrim, dedicat a recordar els fets viscuts a Cassà de la Selva a l’inici de la Guerra Civil, l’estiu de 1936, noranta anys després. L’acte, que va reunir prop de cent persones, es va obrir amb la representació d’un esquetx teatral escrit i dirigit per Joan Carles Codolà, director de la revista Llumiguia, i interpretat pels actors Martí Vallès i Josep M. Martí.

Durant l’acte, el president del GREC, Eduard Mestres, va agrair la col·laboració de la revista Llumiguia i de l’Ajuntament de Cassà de la Selva en l’organització de la presentació. En el marc de l’acte, també es van exposar algunes de les peces rescatades de la crema dels elements religiosos del 25 de juliol de 1936, un material que aporta un testimoni directe d’aquells fets.

La coordinadora de l’opuscle, Dolors Rubirola, va explicar el sentit d’aquesta nova publicació: «Des del GREC hem volgut commemorar aquesta desagradable data del 25 de juliol de 1936 perquè és convenient no perdre de vista la nostra història, ja que durant molts anys es va voler silenciar i no tocar el tema per por. Sobretot por, la que es va viure en moltes cases del poble, durant la guerra i després de la guerra. Primer en un tipus de famílies, i després en unes altres». Rubirola va afegir que «avui, en aquest Descobrim número 29 que presentem, només ens referim als primers dies de l’esclat de la guerra, de la sublevació militar del general Franco contra el govern legítim de la República, i de la seva repercussió a la vila de Cassà de la Selva. Més endavant, al llarg dels propers tres anys, anirem tocant altres temes de l’evolució de la situació a casa nostra: de com se subsistia, de les lleves que van anar al front i les morts que va comportar, dels refugiats de la resta de l’Estat que van ser acollits en cases del poble, i del final de tot plegat amb el bombardeig que va patir la població a finals de gener de 1939».

El director del Memorial Democràtic de Catalunya, Jordi Font, va destacar la tasca que es fa des del Memorial per donar suport a iniciatives com aquesta, que serveixen per recordar moments històrics que no sempre han estat prou documentats per la historiografia habitual.

Per la seva banda, l’alcalde de Cassà de la Selva, Pau Presas, va remarcar la feina feta pel GREC per continuar preservant el patrimoni material i immaterial del municipi.

L’opuscle Descobrim núm. 29, coordinat per Dolors Rubirola, es va distribuir amb l’exemplar del mes de juliol de la revista Llumiguia.

La Fàbrica de Gas de Cassà rep el reconeixement de la Societat Catalana de Química com a emplaçament històric representatiu

La Fàbrica de Gas de Cassà de la Selva ha estat distingida amb el Reconeixement d’Emplaçaments Històrics Representatius de la Química en el Territori de Parla Catalana, una iniciativa impulsada per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El guardó, corresponent a la sisena convocatòria d’aquest reconeixement, arriba després de la candidatura presentada pel Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) amb l’objectiu de posar en valor un dels elements més singulars del patrimoni industrial i científic del municipi.

La notícia ha estat comunicada oficialment per la presidenta de la SCQ, Rosa Maria Marcé, en una carta adreçada al president del GREC, Eduard Mestres, en què es felicita l’entitat per haver aconseguit aquesta distinció. Segons s’indica en la comunicació, l’acte oficial d’inauguració de la placa commemorativa haurà de tenir lloc durant el segon semestre de 2026. Tot apunta que la celebració es podria fer el mes d’octubre, coincidint amb la programació d’activitats culturals de la tardor.

Un testimoni excepcional de la química industrial

La candidatura presentada pel GREC destaca que la Fàbrica de Gas de Cassà constitueix un exemple excepcional de l’aplicació pràctica de la química industrial a principis del segle XX i del paper determinant que aquesta disciplina va tenir en la transformació tecnològica i social del país.

L’edifici va ser la seu de la Compañía General de Alumbrado por Acetileno, empresa dedicada a la producció de gas acetilè destinat a l’enllumenat públic i domèstic. Aquest sistema es basava en una reacció química relativament senzilla però de gran transcendència tecnològica: la combinació de carbur de calci amb aigua produïa acetilè, un gas altament combustible que permetia obtenir una il·luminació més eficient que els sistemes tradicionals.

La reacció química que feia possible aquest procés era:

CaC₂ + 2H₂O → C₂H₂ + Ca(OH)₂

Aquest procediment va representar una de les primeres aplicacions industrials a gran escala de processos químics controlats per a usos quotidians. En una època en què l’electricitat encara no havia arribat de manera generalitzada a moltes poblacions, el gas acetilè es va convertir en una alternativa moderna, eficient i relativament segura per il·luminar carrers, fàbriques i habitatges.

Un laboratori industrial a escala real

Segons el projecte elaborat pel GREC, la fàbrica cassanenca permet entendre els principals reptes als quals s’enfrontava la química industrial de principis del segle XX. El conjunt incloïa dipòsits d’aigua, gasògens on es produïa la reacció química, sistemes de purificació destinats a eliminar impureses i mecanismes d’emmagatzematge del gas produït.

Tot i que avui dia no es conserven els elements interiors originals, l’estructura de l’edifici encara permet interpretar el funcionament d’aquest procés industrial. La instal·lació constitueix un exemple de com es resolien qüestions tan complexes com el control de reaccions exotèrmiques, la purificació de gasos, la gestió de residus químics o els sistemes de seguretat necessaris per evitar explosions.

Per aquest motiu, els impulsors de la candidatura consideren que l’espai presenta un notable potencial museístic i divulgatiu, ja que permetria explicar al públic com la química va abandonar l’àmbit exclusiu dels laboratoris per convertir-se en una eina transformadora de la societat moderna.

Valor arquitectònic i patrimonial

El reconeixement no es limita únicament al vessant científic. La Fàbrica de Gas també destaca pels seus valors arquitectònics. L’edifici conserva elements representatius del modernisme industrial de principis del segle XX, entre els quals sobresurten diversos esgrafiats, elements ceràmics decoratius i la singular porta de forja.

Aquest conjunt converteix la fàbrica en una peça patrimonial de primer ordre dins del patrimoni industrial cassanenc, complementant altres espais vinculats a la tradició surera que han marcat la història econòmica del municipi.

La candidatura remarca que la preservació de l’edifici adquireix encara més importància en un context en què el patrimoni industrial relacionat amb la química és cada vegada més escàs. Moltes instal·lacions similars han desaparegut o han estat profundament transformades, fet que atorga a la Fàbrica de Gas de Cassà un valor singular dins del conjunt dels territoris de parla catalana.

Un reconeixement que obre noves oportunitats

La concessió d’aquest guardó suposa un aval important per als esforços de recuperació i posada en valor de l’edifici que des de fa anys impulsen diverses entitats locals. El reconeixement de la Societat Catalana de Química no només certifica la rellevància històrica de l’espai, sinó que també reforça la necessitat de garantir-ne la conservació i estudiar futures actuacions de restauració i divulgació.

L’acte oficial previst per a la tardor servirà per instal·lar una placa identificativa i per donar a conèixer a la ciutadania la importància d’un equipament que testimonia un moment decisiu en la història de la tecnologia i de la química industrial catalana.

oplus_0

El GREC explica el sistema hidràulic de Can Vilallonga en la  XXXI Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona

La XXXI Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona va tenir lloc el dissabte 23 de maig a la sala gòtica del palau de la Cúria Reial de Besalú. L’organitzaven la Diputació de Girona, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’associació Amics de Besalú i el seu Comtat (Centre d’Estudis).

La temàtica d’aquesta edició era «La gestió de l’aigua al llarg del temps». Com sempre, era una temàtica oberta, que permet aportacions des de les diverses entitats i comarques. A tot arreu hi ha experiències al llarg de la història sobre com es gestiona aquest bé tan preuat que és l’aigua, tant les aigües superficials com les subterrànies; els recs i els regadius; les basses, rescloses i molins; les preses i pantans; l’aigua com a bé comunal i la seva progressiva privatització amb l’adveniment de l’estat liberal; les aigües minerals i termals o el patrimoni vinculat a l’aigua i la funció d’aquest (amb visites, rutes, etc.) com a element de memòria local o fins i tot de conscienciació sobre determinats usos pretèrits més sostenibles, que es podrien recuperar davant l’emergència climàtica.

Des del GREC hi vam participar Dolors Rubirola, Joaquim Bosch i Joan Carles Codolà que van exposar el passat i el present d’un element arquitectònic de les Gavarres, curiós per la seva estructura i admirable per la seva execució, com és el sistema de transport d’aigua de Can Vilallonga, conegut més comunament com els Aqüeductes de Can Vilallonga.

Aquest és un resum de la seva intervenció:

Els aqüeductes de Can Vilallonga, situats al municipi de Cassà de la Selva (Gironès), constitueixen un excel·lent exemple d’aprofitament racional dels recursos hídrics en el territori mediterrani, on l’aigua ha estat històricament un bé escàs i estratègic, tant per a l’ús domèstic i agrari com per a la indústria.

El sistema consisteix en un canal d’uns 2 km de longitud, construït amb rajols i teules, que condueix l’aigua des de les Dues Rieres fins al mas del mateix nom, on hi ha un gran dipòsit d’uns 10.000 m³. En els punts on el terreny presenta desnivells, el canal es resol mitjançant tres aqüeductes: el petit, de tres arcs de mig punt i construcció senzilla amb rajol i morter; el gran, de fins a 18 metres de longitud i 5 metres d’alçada, amb maçoneria de pedra i calç; i el dels dos arcs, de 13 metres de longitud i gairebé 3 metres d’alçària.

L’origen del sistema es remunta probablement a finals del segle XVII o inicis del XVIII, tot i que podria ser anterior, ja que el Mas de Can Vilallonga es documenta com a mínim des del segle XIV. El conjunt forma part de la Zona d’Interès Etnològic del sistema hidràulic de Can Vilallonga, declarada el 2011 una de les deu ZIE de les Gavarres, amb la mateixa consideració que un Bé Cultural d’Interès Nacional. Actualment, gràcies als treballs de restauració i manteniment del Consorci de les Gavarres, el sistema es conserva en estat funcional i està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La canalització

Es tracta d’un canal artificial soterrat amb una pendent suau. Aquest canal és una caixa que fa d’envolvent, feta amb peces de maó ceràmic, que conté en el seu interior una peça ceràmica corbada amb forma de canal, d’1,5 cm de gruix i uns 18 cm de secció, per on circula l’aigua. La base de la caixa són peces ceràmiques i morter de calç. La canalització està tapada amb les mateixes peces de maó, col·locades al damunt transversalment entre les parets laterals per evitar que hi entri terra.

Els aqüeductes

Són construccions fetes per salvar els desnivells que es troba la canalització fins a la bassa. N’hi ha de dues classes segons les dimensions de la riera: uns de dimensions reduïdes i uns altres de dimensions més grans. L’amplada dels aqüeductes és sempre d’uns 0,50 m aproximadament, que es correspon amb el mòdul format per una peça i mitja de maó ceràmic.

Seguint l’ordre invers al recorregut de l’aigua, és a dir de la bassa cap a la resclosa, tenim:

— El primer aqüeducte té una longitud de 13,80 m i salva un desnivell màxim de 2,70 m. — El segon aqüeducte té una longitud de 18,05 m i salva un desnivell màxim de 5,10 m. Les pilastres fan 0,83 × 0,66 m. — El tercer aqüeducte és de dimensions més petites: té una longitud de 2,70 m i salva un desnivell màxim de 0,90 m. — El quart aqüeducte també és de dimensions petites: té una longitud de 2,80 m i salva un desnivell màxim de 0,55 m. — El cinquè aqüeducte és igualment de dimensions reduïdes: té una longitud de 6,10 m i salva un desnivell màxim de 0,90 m.

Descripció etnohistòrica

Hi ha poca informació sobre aquest sistema de reg. Després d’una consulta a l’Arxiu Històric Local, es constata que no es conserva cap document que faci referència al moment de la seva construcció: no tenim la data, el mestre d’obra ni cap plànol. La font de documentació principal és el senyor Jaume Abel, guarda i treballador forestal de la finca de Can Vilallonga, gran coneixedor de la zona i de la història del mas, a més dels articles citats a la bibliografia final.

La captació de l’aigua es realitza al lloc on conflueixen dues rieres: una prové del Coll de Llumeneres i l’altra del Coll dels Tres Pins. Precisament aquesta zona i una masia construïda a les immediacions es coneixen amb el nom de les Dues Rieres.

A l’inventari Gavarres: Memòria i Futur s’apunta com a possible moment de construcció el segle XVIII; també es recull que hi ha restes d’un forn d’obra a la finca on, com apunta la tradició oral, s’hi haurien cuit els maons per a dita construcció.

En la trobada a la qual van assistir una cinquantena de representants d’una vintena de municipis  es van fer diverses intervencions de membres de centres de recerca de diferents punts de les comarques gironines que van parlar d’estudis i projectes relacionats amb el món de l’aigua. Tambés es va oferir la ponència: «La gestió de l’aigua a Catalunya. Una mirada a les comarques gironines», a càrrec de Joan Gaya, enginyer consultor. Després de dinar els assistents van fer una interessant visita guiada a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, a càrrec de Natzaret Gallego i Aguilera, historiadora de l’art i autora del llibre Santa Maria de Besalú: Arquitectura, poder i reforma.

Text i fotos: J.C.C.

Des del GREC hi vam participar Dolors Rubirola, Joaquim Bosch i Joan Carles Codolà que van exposar el passat i el present d’un element arquitectònic de les Gavarres, curiós per la seva estructura i admirable per la seva execució, com és el sistema de transport d’aigua de Can Vilallonga, conegut més comunament com els Aqüeductes de Can Vilallonga.

Aquest és un resum de la seva intervención:

Els aqüeductes de Can Vilallonga, situats al municipi de Cassà de la Selva (Gironès), constitueixen un excel·lent exemple d’aprofitament racional dels recursos hídrics en el territori mediterrani, on l’aigua ha estat històricament un bé escàs i estratègic, tant per a l’ús domèstic i agrari com per a la indústria.

El sistema consisteix en un canal d’uns 2 km de longitud, construït amb rajols i teules, que condueix l’aigua des de les Dues Rieres fins al mas del mateix nom, on hi ha un gran dipòsit d’uns 10.000 m³. En els punts on el terreny presenta desnivells, el canal es resol mitjançant tres aqüeductes: el petit, de tres arcs de mig punt i construcció senzilla amb rajol i morter; el gran, de fins a 18 metres de longitud i 5 metres d’alçada, amb maçoneria de pedra i calç; i el dels dos arcs, de 13 metres de longitud i gairebé 3 metres d’alçària.

L’origen del sistema es remunta probablement a finals del segle XVII o inicis del XVIII, tot i que podria ser anterior, ja que el Mas de Can Vilallonga es documenta com a mínim des del segle XIV. El conjunt forma part de la Zona d’Interès Etnològic del sistema hidràulic de Can Vilallonga, declarada el 2011 una de les deu ZIE de les Gavarres, amb la mateixa consideració que un Bé Cultural d’Interès Nacional. Actualment, gràcies als treballs de restauració i manteniment del Consorci de les Gavarres, el sistema es conserva en estat funcional i està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

On i com era l’església romànica de Cassà de la Selva?

En els darrers mesos, i fruit dels treballs realitzats per a la recuperació de les pedres de l’antiga portalada de l’església romànica de Cassà, impulsats pel GREC, ens hem plantejat una pregunta: on estava situada aquesta portalada romànica? Dit d’una altra manera, com era l’església romànica de Cassà i on estava situada en relació amb l’actual temple, construït als segles XVI i XVII?

Se sap que Cassà de la Selva va créixer històricament al voltant d’una primera església romànica situada a la sagrera, fet que va determinar la configuració del nucli antic de la vila i el seu creixement urbà.

L’església de Sant Martí és citada documentalment des de l’any 1019, quan la comtessa Ermesenda i el seu fill Berenguer la van donar a la seu de Girona amb tots els seus drets i pertinences. També hi ha cites anteriors que podrien fer referència a una basílica o temple primitiu, possiblement preromànic, documentat l’any 882 com a Basílicam sancti Martini prope Perules.

L’edifici romànic devia ser un temple de certa categoria, possiblement amb tres naus, tal com s’ha deduït a partir dels vestigis de murs i arcades identificats i integrats en les parets de la construcció posterior. Hi ha alguns testimonis que indiquen que podia tenir absis semicirculars, un petit cloquer i una portalada amb arcades i capitells senzills, característics del romànic dels segles XI i XII.

Actualment es poden observar fragments de l’antiga església romànica que s’han conservat i reutilitzat als murs de l’actual temple, o bé que es custodien fora d’aquest. Destaquen:

  • Dues arcades i fragments de l’aparell antic visibles a les parets septentrional i meridional de l’església de Sant Martí.
  • Elements escultòrics i arquitectònics de l’antiga portalada romànica —capitells, impostes, columnes i pedres decorades— que s’han recuperat fins a arribar a prop d’un centenar de peces.

Al segle XVI es va construir l’actual església de Sant Martí, d’estil gòtic amb elements renaixentistes, i part de l’antic edifici romànic va quedar integrada en la nova estructura.

Tanmateix, encara resta pendent de confirmar com devia ser exactament l’estructura original i quines eren les dimensions reals del temple romànic. Per aquest motiu, el passat mes de desembre i a iniciativa del GREC, amb el suport de l’Ajuntament de Cassà, es van dur a terme treballs de prospecció amb georadar destinats a analitzar les estructures amagades sota l’actual església de Sant Martí. Cal recordar que tots els treballs que s’han dut a terme per recuperar les joies del temple de Sant Martí també han comptat amb el suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Girona, la Fundaciò Caixabank i diferents empreses locals així com la col·laboració indispensable de la Parròquia de Cassà.

En definitiva, es tractava de descobrir quines estructures antigues (murs) es conserven sota l’actual paviment del temple, amb l’objectiu de poder dibuixar com podia haver estat l’estructura de l’església romànica. Actualment, a la nau principal de l’església de Cassà hi ha alguns vasos funeraris, que ja van ser perfectament identificats en la primera anàlisi de les dades obtingudes pels equips que van fer la “radiografia” del temple.

De moment, s’ha dut a terme aquesta prospecció inicial i sembla que els resultats, que es donaran a conèixer en les properes setmanes, poden ajudar a definir l’estructura del temple romànic, fet que permetria conèixer molt millor la rellevància del temple original i obrir la porta a estudis posteriors.

A les imatges es pot veure com podria haver estat el temple segons l’estudi de Josep Bosch, publicat en el seu llibre sobre l’església de Cassà, així com una altra versió elaborada amb intel·ligència artificial. També s’hi inclouen algunes fotografies de les prospeccions realitzades el 16 de desembre passat.

Text i fotos: J.C.C. 


Proposta de planta de l’església romànica (IA)

‘L’home que més en sap de la història de Cassà’

El membre del GREC Quim Mundet, nomenat fill predilecte de Cassà

“Segurament és l’home que més sap de la història de Cassà”, el va definir el regidor de cultura de l’Ajuntament, Joan Casabó, durant el ple de nomenament de fill predilecte a Quim Mundet;  i  ben segur que té raó, ja que amb els treballs i estudis fets al llarg dels anys Quim Mundet s’ha guanyat a pols aquesta distinció amb una tasca sempre discreta, però ingent per posar llum sobre el que ha estat el passat de la nostra vila, i de manera especial per conèixer  i difondre el nom de les persones i llocs que han format part del passat del municipi de Cassà.

A proposta del GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) l’Ajuntament de Cassà va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari celebrat el 18 d’abril  atorgar la distinció de “Fill Predilecte” a Joaquim Mundet i Creus. Com va explicar l’alcalde, Pau Presas, “aquesta distinció és un reconeixement a les seves accions continuades al llarg de dècades que fan referència a la descoberta, conservació, difusió i promoció del patrimoni documental i històric de Cassà de la Selva. En tots aquests terrenys ha excel·lit i ha posat generosament el seu coneixement a l’abast de la ciutadania i els investigadors per  tal d’anar completant la història  cassanenca i conservar-ne el patrimoni”.

Joaquim Mundet i Creus ha col·laborat i col·labora en nombroses accions promogudes tant per entitats i investigadors com per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. És autor de la col·lecció Toponímia  dels Veïnats de Cassà de la Selva i El Termenal, ha col·laborat en diferents obres col·lectives com els dos volums del llibre Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos, o el llibre Can Carbó de les Serres, publicat l’any 2014. També es va destacar que va ser membre fundador de la Colla Excursionista Cassanenca, a la segona meitat dels anys cinquanta, i del GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) l’any 2000, sota el sopluig l’Arxiu Municipal.

A més de les intervencions dels portaveus dels diferents grups polítics que van donar  ple suport a la distinció , el Doctor en Història, Elvis Mallorquí, en nom del GREC, va fer una intervenció durant el ple en què va destacar la tasca i dedicació d’en Joaquim Mundet en favor del patrimoni històric i documental de Cassà de la Selva, explicant diverses anècdotes que exemplificaven l’interès que sempre ha exhibit en Quim a l’hora de difondre aspectes de la història de Cassà.

El mateix Quim Mundet va aprofitar el seu torn d’agraïment per recordar als assistents diferents aspectes dels primers segles d’història de Cassà i dels seus barris, a banda d’agrair el suport rebut per col·legues i convilatans a l’hora de fer els seus treballs

Després del ple s’ha tancat l’acte amb un piscolabis amb els assistents que han acompanyat l’homenatjat, entre altres, els membres del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs a més de la família i veïns i veïnes del municipi.

Text i fotos: J.C.C. (font: Llumiguia, abril 2024)

Finalitza la segona campanya d’excavacions a l’interior del campanar

Es recuperen 40 peces més per completar la portalada romànica

A finals d’aquest mes d’abril ha conclòs la segona campanya d’excavacions amb arqueologia vertical dedicada a l’extracció de les pedres de l’antiga portalada romàntica de l’església de Cassà que estaven “amagades “ en l’interior del campanar. En aquesta segona  prospecció s’han extret més de quaranta pedres que integraven aquella composició del segle XII i que permetran completar la visió del que era l’entrada a l’església de Cassà vuit-cents anys enrere.

Les arqueòlogues de l’empresa 4Restaura, Imma Brull i Núria del Toro han estat de nou les responsables del treball de localització i extracció de pedres, que en aquesta segona fase han permès ampliar l’àmbit de prospecció que s’havia fet uns mesos enrere, en la primera fase, quan es van localitzar un bon gruix de les pedres de la portalada. En aquesta segona ocasió no s’han trobat tantes pedres de les arquivoltes (mitja dotzena)  que serviran per completar els arcs que ara ja estaven  força visualitzats; però s’han pogut extreure moltes peces que formaven part dels elements superiors i inferiors de les columnes que aguantaven la portalada i dels muntants i les impostes que  integraven el conjunt d’accés al temple. “Són peces que encara que no són tan espectaculars com les que vam localitzar en la primera prospecció, que totes eren treballades i amb motius escultòrics, les d’aquesta prospecció ens permeten tenir una visió global de les dimensions del conjunt de la portalada i demostren que era d’una dimensió important  i rellevant per un poble com Cassà”, opinaven les arqueòlogues.

Per al seva banda dels del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), entitat que ha promogut aquest treball es considera que amb aquests resultats  es pot donar per tancada la fase de recuperació de pedres, tota vegada que ”segurament encara en queden alguns d’amagades a l’interior del campanar en punts inconcrets; si ara treballant de la manera que s’ha fet, molt més  acuradament no les hem trobades, seria molta casualitat -i costaria molt temps- que apareguessin en una nova campanya “, segons ha explicar el president del GREC, Eduard Mestres.

Per tant, ara el que s’ha fet un cop extretes les pedres, és tapar els forats i restituir la paret interior a la zona  on s’han fet les extraccions, per tal que no pateixi l’estructura i al mateix temps es pugui visualitzar perfectament en el futur i es pugui explicar als visitants  aquesta actuació que s’ha fet a l’interior del campanar de Cassà per  recuperar les pedres que  es van aprofitar al segle XVII per a la construcció del gran temple gòtic que veiem actualment.

En la prospecció que s’ha fet en aquesta ocasió s’han fet uns petits sondatges a la zona exterior dels finestrals de l’ala sud de la nau on es van trobar algunes pedres fa cent anys (1926) quan s’hi van fer les obertures dels finestrals. Els resultats d’aquestes prospeccions no han evidenciat la presència de cap resta de la portalada romànica per la qual cosa s’ha desistit de fer-hi una excavació més a fons’


Simultàniament als treballs arqueològics aquests dies també han continuat les tasques de restauració de les portes de la sagristia a banda i banda de l’altar major del temple de Cassà. Aquests treballs són independents dels esmentats, però contribuiran a recuperar la fesomia i colors originals de les dues portes que  flanquegen el retaule.

Exposició del material

El repte que es planteja ara al GREC és el de  presentar adequadament els resultats de les troballes realitzades, ja que la quantitat i gran volum de peces localitzades fa difícil poder-les mostrar conjuntament en l’actual espai expositiu de la capella del Dolors; per això  s’està treballant en un projecte per poder  exhibir part de les peces, conjuntament amb les localitzades en l’anterior campanya  per mostrar com era la portalada romànica del temple de Cassà.  “És un projecte que exigirà una inversió important i de moment estem treballant a organitzar les pedres localitzades per tenir clara quina era la seva posició i funció en la portalada romànica”, han explicat des del GREC.

Els treballs que s’han dur a terme en les campanyes d’excavació del temple de Cassà – i altres elements patrimonials rellevants de l’església-  es poden visitar el segon dissabte de cada mes a dos quarts de 12 del matí amb unes visites guiades que es fan des del GREC i que al teix temps permeten la visita al campanar de Cassà; en el primer any de visites més de cinc-centes persones ja han passat per aquesta exposició i han pogut contemplar el que s’anomena “Joies de l’església de Cassà”.

Un cop recuperats els elements patrimonials més rellevants (campana, rellotge, restes del retaule i, sobretot, pedres de la portalada romànica) ara volen que es puguin  contemplar aquests elements i  per aquest motiu el GREC ha imprès un tríptic explicatiu dels elements exposats que en resumeix el seu origen i història.

Tal com s’explica en el fulletó, la intenció del GREC és mostrar els elements exposats, amb explicació inclosa,  cada segon dissabte de mes d’11 a 13h; la visita guiada, a càrrec de diferents membres del Grup de Recerca, durarà una mitja hora i es farà a 2/4 de 12. També es podrà visitar  mitja hora abans de totes les misses que tenen el següent horari: de dilluns a divendres, a 2/4 de 8; dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia. La visita és gratuïta, però per garantir plaça  és possible reservar per mail a greccassa@gmail.com o per WhatsApp al: 609 318817

Segona campanya d’arqueologia vertical

Es recuperen més peces de la portalada romànica

El dilluns 18 de març va iniciar-se la segona fase dels treballs de recerca de pedres de l’antiga església romànica de Cassà de la Selva. Després dels bons resultats aconseguits en la primera fase d’excavacions fetes fa uns mesos, que van permetre  reunir una seixantena de pedres de la primitiva portalada del temple romànic de Cassà (S.XII), el Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) ha aconseguit reunir els recursos per endegar una segona fase d’aquest treball amb l’objectiu de recuperar més pedres d’aquella portalada.

En tres setmanes s’han recuperat una trentena de pedres més, la majoria de les quals pertanyen als basaments o als puntals i bastiment i només se n’ha trobat una dels arcs de la portalada.

Unes setmanes abans l’empresa 4Restaura  ja havia fet els treballs previs amb la instal·lació a la zona d’exploració, a l’interior del campanar, a l’accés del costat del cor,  d’una bastida de tres pisos -de majors dimensions que la es va posar en l’anterior ocasió- per poder ampliar l’espai de treball i fer les tasques amb major comoditat i possibilitats. Aquests treballs d’arqueologia vertical  es preveu que permetin recuperar una quarantena de pedres més de les que ja es tenen; algunes d’aquestes pedres ja s’han detectat en les inspeccions prèvies i els primers dies ja van començar les extraccions amb bons resultats ja que es van trobar  peces que integraven el costat de la portalada que es va definir en l’anterior campanya. Un cop feta la prospecció a l’interior del campanar també s’ha previst fer alguna intervenció a la zona del costat del finestral on fa un segle ja es van torbar algunes peces d’aquesta portalada per  comprovar si n’hi ha alguna altra que pugui ser del mateix conjunt.

Els treballs compten amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que la setmana anterior ja hi va fer una visita prèvia de la mà de l’arqueòloga Maribel Fuertes; també hi ha el suport de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Cassà, així com la col·laboració de la parròquia de Cassà per dur a terme aquestes prospeccions que tenen un pressupost final de poc més de 50.000 euros.

Actualment, les peces  que integraven la  portalada romànica estan exposades a la capella dels Dolors de l’església de Cassà juntament amb altres peces patrimonials del temple de Sant Martí i integren un espai museístic que n’explica alguns dels elements més importants. Cada segon dissabte de mes el GREC organitza visites guiades gratuïtes a aquest espai amb explicacions que inclouen els treballs arqueològics que es fan així com una visita al campanar del temple. Les visites ja compleixen un any  i més de cinc-centes persones n’han gaudit en les diferents tandes organitzades.

Es faran el  segon dissabte de cada mes

Comencen les visites guiades per conèixer les ‘joies de l’església de Cassà’

El dissabte 11 de març va ser el primer dia d’obertura  de l’exposició “joies de l’església de Cassà” al públic en general; el Grup de Recerca i Estudis Cassanencs, que a finals de desembre va presentar el resultat dels treballs realitzats  ara ha començat el procés de donar a conèixer el patrimoni del temple cassanenc, promovent les visites (lliures i guiades) a aquest patrimoni.

Un cop recuperats els elements patrimonials més rellevants (campana, rellotge, restes del retaule i, sobretot, pedres de la portalada romànica) ara volen que es puguin  contemplar aquests elements i  per aquest motiu el GREC ha imprès un tríptic explicatiu dels elements exposats que en resumeix el seu origen i història.

Tal com s’explica en el fulletó, la intenció del GREC és mostrar els elements exposats, amb explicació inclosa,  cada segon dissabte de mes d’11 a 13h; la visita guiada, a càrrec de diferents membres del Grup de Recerca, durarà una mitja hora i es farà a 2/4 de 12. També es podrà visitar  mitja hora abans de totes les misses que tenen el següent horari: de dilluns a divendres, a 2/4 de 8; dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 12 del migdia. La visita és gratuïta, però per garantir plaça  és possible reservar per mail a greccassa@gmail.com o per WhatsApp al: 609 318817




17 de desembre de 2022

Inaugurada l’exposició «Les joies de l’església de Cassà»

El Grup de Recerca i Estudis Cassanencs ha finalitzat el projecte que va començar fa tres anys i que ha aconseguit reunir en un mateix espai d’exposició a l’església de Sant Martí les peces recuperades de l’antiga portalada romànica del segle XII, la campana de 1644 i el rellotge que data de 1544. També s’ha recreat la imatge de la portalada antiga amb la composició de les peces que s’han trobat a la darrera intervenció, una cinquantena de pedres romàniques que ara formaven part de les parets interiors del campanar.

Setembre 2022

Els pergamins de can Frigola, una col·lecció única

El dissabte 24 de setembre, dins de la programació de santa Tecla, es va fer la presentació del catàleg online de la col·lecció de Pergamins de can Frigola que es pot consultar a la pàgina web cassa.arxiu.cat i que està dipositada a l’Arxiu Municipal de Cassà. Per mitjà d’aquesta eina qualsevol persona d’arreu del món podrà consultar l’inventari de documents, veure’n el document digitalitzat i la transcripció del mateix (més informació aquí).

Desembre 2022

Presentació de la primera fase de recuperació de les ‘joies de l’església de Cassà’

Dissabte, 17 de desembre a dos quarts de dotze del migdia, es presentarà la primera fase de recuperació de «les joies de l’església» (rellotge, campana, maqueta, penó de l’Orfeó Catalunya…) i  es mostrarà com hauria sigut la portalada romànica del temple del segle XII


Maig 2022

Finalitza el procés de retirada de les pedres de l’antiga portalada romànica.

Després de dos mesos de treballs s’han recuperat gairebé 40 peces que havien estat tres-cents anys amagades a l’interior del campanar.


Qui som?

Constituït com a entitat sense ànim de lucre el juliol del 2019, des del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC) ja fa anys que treballem per la preservació i difusió del patrimoni de Cassà de la Selva amb diferents activitats i iniciatives la més rellevant de les quals ha estat la publicació bianual d’uns opuscles (Descobrim Cassà) que serveixen per difondre entre la ciutadania diferents aspectes rellevants de la història del nostre    poble. Aquestes publicacions, juntament amb els actes que han servit per fer-ne presentació i divulgació han anat difonent l’activitat del GREC que sempre ha funcionat sota el paraigua i en coordinació amb l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

El 13 de gener de l’ any 2000, es va reunir per primera vegada el GREC – Grup de Recerca i Estudis Cassanencs-, per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Cassà de la Selva i amb l’assessorament del l’Arxivera Municipal. Des de aquesta data i de manera continuada en el temps, l’activitat del GREC, sempre ha estat sota l’empara de l’ajuntament.

Com que la finalitat de promoure el coneixement històric, social, cultural i natural del nostre poble coincideix amb els interessos generals del consistori, el GREC vol mantenir l’estreta vinculació que li ha donat sempre l’administració municipal si bé actualment ja com a entitat amb vida pròpia i uns estatuts que en defineixen les seves característiques bàsiques que són:

  • Els fins de l’associació són: Promoure el coneixement del patrimoni històric, social, cultural i natural dins l’àmbit d’actuació de Cassà de la Selva i entorn, adreçant aquesta activitat divulgativa a tota la ciutadania i, en particular a l’àmbit escolar.
  • Promoure la conservació d’aquest patrimoni.
  • Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni.
  • Fomentar la publicació d’estudis i treballs d’investigació i divulgació relacionats amb els objectius de l’entitat.
  • Col·laborar amb les institucions competents en matèria d’estudi, conservació i divulgació del patrimoni històric, cultural i natural.

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents:

  • Desenvolupament de projectes de recerca relacionats amb els seus fins.
  • Establiment de contactes i col·laboracions amb institucions públiques, privades i entitats afins, en particular l’ajuntament.
  • Organització d’activitats d’investigació, difusió i conservació del patrimoni.
  • Organització d’accions formatives relacionades amb els seus fins.
  • Edició i difusió de materials en qualsevol suport o mitjà.

Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen en l’àmbit de Cassà de la Selva i entorn.

Projecte de preservació i difusió del patrimoni de l’església de Cassà

Des del GREC som conscients que fins ara s’ha donat poca transcendència i rellevància al patrimoni que tenim al voltant del temple parroquial de Cassà, sens dubte l’element arquitectònic més rellevant de la vila.

[devvn_ihotspot id=»673″]

Per això i gràcies també a treballs previs d’altres estudiosos s’ha considerat que un bon primer pas per ajudar a difondre el patrimoni del temple seria actuar en recuperar i mostrar adequadament als ciutadans aquells elements arquitectònics o històrics de l’església actualment fora de l’abast del públic i que són massa desconeguts.

L’actuació més destacada per la seva importància i dificultat seria la de recuperar l’antiga portalada romànica de l’església primitiva de Cassà.

Juntament amb aquesta recuperació, que ens mostrarà l’església de nou-cents anys enrere, s’ha treballat per tal de recuperar i mostrar dos altres elements del nostre campanar que actualment estan en desús: el rellotge antic i una campana, originals dels anys 1599 i 1644, respectivament.

També es vol aprofitar la recuperació de l’espai d’exposició per mostrar de manera permanent al públic la senyera de l’Orfeó Catalunya, de gairebé cent vint anys d’antiguitat que es va ser l’emblema de la coral cassanenca entre els anys 1901 i 1921 quan l’Orfeó que dirigia Mn. Gabriel Garcia va ser una de les formacions musicals de més prestigi del país.

Igualment en l’espai previst per aquesta mostra museística s’hi inclurà la maqueta del retaule de l’altar major de Cassà que es conserva a la parròquia en aquest mateix indret, a la capella dels Dolors. També gràcies a la cessió feta per qui en preservava els elements, s’exposarien algunes petites peces decoratives del retaule barroc rescatades del foc del 1936, per Joan Gener i Roca.

Aquesta feina aniria acompanyada d’una tasca d’investigació per georadar que permetés descobrir per primer cop les estructures primitives del subsol de l’església amb la detecció de possibles estructures anteriors a les actuals, que ajudarien a posar en context l’evolució de la construcció de l’església cassanenca.

Coneguem el patrimoni de Cassà

Participa en activitats de difussió i coneixement del patrimoni local


Facebook


Twitter


Youtube

Verified by MonsterInsights