Avui dia 18 de desembre 2022, no hi ha història (o historieta; sí anècdota ); el diumenge passat va ser l’últim escrit sobre Cassà any XXX. Aquestes “relats” nomes volien ser un estímul, perquè algú qualificat, en algun dia, es plantegi editar una “Historia Cronològica de Cassà –simplificada, comentada i comparada –“. Si aquests ultimes diumenges, el contingut dels “wathaps” han despertat una mica de interès per la història del nostre poble, ja em dono per satisfet i els articles hauran aconseguit la seva finalitat.
Els anys comentats els últims 15 diumenges han estat escollits aleatòriament, al meu caprici, sempre amb la intenció d’aportar dintre el seu contingut alguna informació nova, però també la interpretació i valoració personal de circumstàncies i fets ja passats; això és el que pretenia. A partir de la propera setmana tornarem al suro.
Dit tot això, i per completar el missatge d’avui, aquí va una petita anècdota cassanenca. Devien ser els anys vint del segle passat, en els que la indústria surera estava en hores baixes a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que afectà en gran manera a les ventes de taps als països germànics entreeuropeu, especialment per la utilització dels taps de suro en el tapament de la cervesa; aquestes ventes es canalitzaven a traves de Bech de Careda Hermanos, d’Agullana. En una tertúlia de taverna de quatre amics, segurament a ca l’Agustí -més tard coneguda com el Rotllo que va ser l’ultima taverna de Cassà-, un exposa que a Paris hi havia moltes possibilitats per vendre fruita al detall i mes concretament xíndries; dit i fet, dos els nostres emprenedors fen un acopi de xíndries marxaren cap a la capital de França amb el seu carregament, els altres dos quedaren a Cassà per els futurs aprovisionaments. Transcorreguts bastants dies sense notícies, els del nostre poble començaren a impacientar-se, fins que un matí va arribar un telegrama urgent –en castellà- que deia literalment “negocio viento en popa; stop; manden dinero; stop”. En aquest punt el negoci es va liquidar.
