Per comprendre millor la Tabula Peutingeriana comentada la setmana passada, aquests tres elements del món roma ens ajudaran en la interpretació i comprensió de la cartografia de la tabula. Els interessats en cartografia antiga poden visitar-la als baixos de la Torre Salvana, el segon dissabte de mes a les 11,30 h o contactant amb el GREC per una visita concertada.
Vasos de Vicarello o Apol·inars
Els Gots Apol·linars, també coneguts com a Gots de Vicarello, són quatre gots de plata descoberts a les termes de Vicarello, al costat del llac de Bracciano (Acquae Apollinares), prop de Roma, el 1852.
Amb forma de mil·liari, es creu que són exvots. A les parets estan gravats els noms i les distàncies entre les diferents estacions de la via que portava de Cadis a Roma, amb una longitud d’unes 1.841 milles romanes.
Actualment, es conserven al Palau Massimo alle Terme del Museu Nacional Romà, a Roma i constitueixen una font geogràfica i històrica excepcional. Naturalment, hi surt Gerunda – Aqua Voconiae – Juncaria …..
Codi – itinerari- Antonino
L’anomenat Itinerari Antonino o Itinerari d’Antonino Augusto Caracalla és un document de la Roma antiga, que se suposa redactat al segle III, on apareixen recopilades les rutes de l’imperi romà; hi ha les principals calçades romanes d’Hispània
D’aquest itinerari només se’n conserva la còpia procedent de l’època de Dioclecià (segle IV). Segurament té a veure amb Marco Aurelio Antonino, conegut com a Caracalla, que va governar des del 211 fins al 217, i en els temps del qual s’hauria començat a compilar l’itinerari, que va patir nombroses modificacions al llarg dels segles III i IV, per la qual cosa també és conegut com a “Itineraris Antonins”.
A cada ruta s’identificaven mansions, correspondències i milles. Per les seves característiques i indicacions, sembla més ideat per facilitar la localització dels nuclis de població, amb finalitats fiscals, que com a ajuda al viatger.
En aquest document s’assenyalen 372 rutes, de les quals 34 corresponen a les províncies d’Hispània (del núm. I al núm. XXXIV). L’Itinerari Antonino només comprèn els camins que constaven al Registre de Pretor, o tal com es diria avui, carreteres de l’Estat, mancant tots els camins veïnals dels quals tenim referències per Plini el Vell, Strabon.
Gràcies a aquest document s’ha pogut reconstruir les rutes de la península Ibèrica, perdudes en la Tabula Peutingeriana.
Tabula de Barro
També anomenat Itinerari de fang és una sèrie de quatre tauletes de fang romanes de mitjan segle III, que contenen cinc itineraris o guies de camins del nord-oest peninsular. A la manera dels moderns mapes de carreteres, recollien les diferents rutes amb les seves mansions i ciutats, així com la distància entre aquestes. Hi ha notícies vagues de que van aparèixer a la regió d’Astorga, actualment estan dipositades en el Museu Arqueològic d’Astúries.
Considerades per molts una de les principals fonts d’informació sobre el coneixement de les vies romanes que discorrien pel nord d’Hispània.
Paleogràficament, les tabilles es consideren autèntiques des de l’any 2008.
Les quatre plaques són de forma rectangular d’aproximadament 14 per 12 centímetres, amb una nansa en forma triangular que conserva la placa II; la seva finalitat havia de ser penjar una paret pública per a informació dels viatgers.
