El meu sincer agraïment a tot el Consistori cassanenc per haver-me atorgat aquest títol de Fill Predilecte del poble de Cassà. Us haig de dir que em sento molt honorat i desconcertat amb aquest immerescut nomenament, ja que penso que hi ha persones en el poble molt més mereixedores que jo de tenir-lo.
Permeteu-me que faci un petit resum dels treballs portats a terme els quals van lligats a l’Arxiu Municipal i a les indicacions de la seva directora la Sra. Dolors Grau, qui suggerí als qui formàvem part del GREC, entre altres projectes, de fer un recull de la toponímia del terme municipal. Amb aquest propòsit es va començar a recollir la del veïnat de Llebrers. A finals de l’any 2006 es publicà el llibre de Toponímia d’aquest veïnat amb 279 topònims inventariats. Després seguiren els llibres de Sangosta (2009), de Mont-roig i Mosqueroles (Perles) (2016), de Serinyà (2017), el del Termenal (2019) i finalment el d’Esclet (2021); queden pendents, per tant, els llibres del veïnat de Verneda, de Les Serres i de Matamala. A partir de l’any 2017 s’incorporà a la feina en Xavier Niell, jove arqueòleg i historiador cassanenc, molt competent i treballador, que amb la seva col·laboració s’han pogut tirar endavant els tres darrers volums i en total s’han inventariat 2.501 topònims.
A cada llibre hi ha la descripció del territori estudiat, també s’hi troben relacionats els masos actuals i els que al llarg del temps han desaparegut, a més, es descriuen els orígens i la història del veïnat d’acord amb els documentes consultats que hi fan referència i que indiquen que originalment tots formaven part d’una vil.la Alt Medieval de la qual se’n conservava el nom i el territori que ocupava, de forma aproximada, quan els Carolingis alliberaren la Catalunya Vella del domini dels sarraïns entre el 785 i 801. També s’hi s’explica la fundació de la parròquia de Cassà, creada pels pagesos de les vil.les de Llebrers, Sangosta, Bruguera, Perles, Esclet, Serinyà, Verneda, Les Serres i Cassà, quan acordaren, a mitjans del segle IX, construir una basílica o una petita esglesiola preromànica, dedicada a Sant Martí, dins la vil.la de Cassà, tot hi que el primer document que esmenta el nostre territori és del 887 i dona coneixement de l’existència de la basílica de Sant Martí a prop de Perles, obviant Cassà, la qual es mantingué dempeus al llarg de tres segles. En aquell temps el bisbe i la diòcesi de Girona depenien de l’arquebisbat de Narbona i totes les parròquies es formaren seguint el mateix model que regia a les parròquies de la Gàl.lia Narbonesa que establia, entre altres característiques, que els habitants de la parròquia, en el nostre cas formada per l’agrupació de les nou vil.les indicades, tenien l’obligació de pagar a l’església anualment el delme o la dècima part de les collites que recollien.
També dins el territori d’algunes d’aquestes vil.les en el segle XIII es citen nous veïnats, dins les vil.les, ocupant part del seu territori els quals, posteriorment, van quedar oblidats i ningú els recordava. A Sangosta, s’hi esmenta el veïnat de Ventallol; a Esclet el veïnat de Parades; a Serinyà el veïnat de Bellsolà; a Verneda el veïnat del Castellar que comprenia la zona on hi havia el poblat Ibèric; a Les Serres, el veïnat de Corçana; a Cassà el veïnat de la Pujada i el veïnat de Candell. Els veïnats de Mosqueroles, Mont-roig i Matamala, no existien i es van crear a partir del segle XV endavant.
En el llibre del Termenal es fa referència al Castell de Cassà, citat per primera vegada l’any 1066 en l’acta de consagració del Monestir de Sant Marçal del Montseny, on el cavaller Gospert de Guardamir, junt amb la seva muller, donà al Monestir un alou seu situat en el terme del Kastro Caciano, en el comtat de Girona. També es relacionen els Senyors del Castell que el van regir mercès a la infeudació establerta pels reis fins a finals del segle XIV.
En els documents consultats queda reflectit que, a més de la Senyoria del Castell, existien altres senyories amb alous que tenien masos i terres dins el territori castral o parroquial. Els principals eren el Monestir de Sant Pere de Galligans, el Monestir de Sant Daniel, el Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el Monestir d’Ullà, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el Monestir de Breda, el Monestir de Sant Pere Cercada, la Comada d’Aiguavia i la Comanda de Sant Llorenç de les Arenes, també la Catedral de Girona a través del seu Ferial i de la Pia Almonia i també de la Pabordia de Setembre i Octubre dita de Cassà que s’encarregava, a més, de col·lectar els Delmes de la tota la parròquia; l’Església de Cassà també posseïa mes de 100 vessanes de terra repartides pels diferents veïnats que també havien estat establertes a diferents pagesos de Cassà, els quals anualment pagaven la tasca corresponent. Hi havia també alguns petits nobles que deixaren les seves propietats a la Pia Almoina i al Monestir de Sant Pere de Galligans. Per tant els masos tots eren masos remences subjectes a les senyories indicades, les quals havien establert els seus alous, per mitjà de contractes emfitèutics, als diferents pagesos o senyors útils del mas, junt amb les seves famílies, que seguidament quedaven subjectes a la terra i al mas del qual n’eren senyors útils; anualment havien de pagar censos i agrers als seus senyors directes i també, quan es donava el cas, havien de satisfer els obligats mals usos feudals. A més d’això anualment havien de pagar el delme al col·lector designat pels canonges de la Catedral.
Va ser a l’any 2022 quan el Sr. Elvis Mallorquí, el nostre apreciat historiador, de Riudelots i molt vinculat a Cassà, ens comunicà que havia localitzat a l’Arxiu Diocesà un pergamí del Castell de Cassà que, a l’any 1339, ordenà confeccionar el noble Guillem de Cassà, llavors com a Senyor del Castell de Cassà, en el qual hi havia 236 declaracions fetes pels propietaris de masos i terres situades dins terme del Castell. Mercès a aquest document hem pogut saber que el Castell posseïa 31 masos a directe domini que s’havien establert a diferents pagesos, a més de nombroses peces de terra i d’extensos boscos. És un document bàsic per conèixer com era globalment Cassà al segle XIV. Aclareix moltes incògnites, entre elles la tant discutida situació del Castell que llavors coronava el puig Delfí on actualment hi ha can Català del Castell. Hi són relacionats tots els habitants de la Cellera de Cassà amb els censos que pagaven i una quantitat ingent de nous topònims situats en els diferents veïnats del terme, deixant clar que el Castell estava ubicat en el territori de la vila de Cassà, la qual ocupava bona part del nucli actual i el que avui és el veïnat de Matamala on, el Sr. del Castell, a més d’extensos boscos, hi tenia establerts dos masos, un a Bernat Matamala i l’altre a Pere Matamala que entre els dos totalitzaven més de 600 vessanes de conreu i de bosc, ocupant les terres al sud de l’actual mas Bord, la finca d’aquest mas i les del nord d’aquesta finca. Les terres dels dos masos Matamala limitaven, pel nord, amb el mas Vilar de la Costa, el mas Puig, el mas Serra de Baix i el mas Vila (can Barrabàs) tots de la parròquia de Santa Pellaia, per tant, en aquella època el terme parroquial o castral arribava gairebé a les Oliveres d’en Canet.
El veïnat de Matamala quedà documentat com a tal al segle XV després que els dos masos indicats quedessin deshabitats i rònecs a conseqüència de la Pesta Negra de 1348. Les terres d’aquests masos s’establiren en gran part al mas Vilar de la Costa, de Santa Pellaia, i les altres terres del sud s’establiren a diferents persones de Cassà. Amb l’establiment d’aquestes peces de terra, dels masos Matamala, es popularitzà el nom de Matamala fent que, al segle XV, sorgís a la documentació el veïnat de Matamala dins el territori de l’antiga vil.la de Cassà.
Aquí ho deixo ja que continuar amb el relat seria un no acabar mai i no voldria que algú agafés malt de cap allargant el relat massa estona. Només dir i recomanar als aficionats a la història local que a l’Arxiu Municipal de Cassà hi ha una quantitat important de documents que ens poden ajudar a conèixer amb més profunditat la nostra història, només cal llegir els documents del Llibre de Talles, els del llibre del Cadastre Reial de 1733, el Fons Trinxeria, el Fons Oller, el Fons Frigola, el Fons Montserrat Gener, el Fons Duran Oliver, el Fons Vall-llobera, el Fons Maymí (Sillé), el Fons Joan Gruart Vilallonga, el pergamí del Castell de 1339, etc. També a l’Arxiu Parroquial hi ha el Llibre de l’Obra de l’Església, el llibre del Salpàs de la Doma d’Esclet, el Fons del mas Pla d’Esclet, el Llibre del mas Vallera (can Matabous) i centenars de documents per classificar.
Des d’aquí voldria donar les gràcies a les persones que m’han ajudat a tirar endavant els treballs sobre la toponímia dels veïnats de Cassà: A la Sra. Dolors Grau, com a arxivera que a més de les seves observacions i consells m’ha facilitat poder fer totes les consultes de l’arxiu que he necessitat; Al Sr. Elvis Mallorquí Garcia que en assabentar-se del projecte sobre la toponímia de Cassà, em va fer arribar una gran quantitat de capbreus del masos de Cassà de 1317 i 1318 i també el capbreu del Castell de Cassà de 1339; a la Sra. Montserrat Gener, per haver-me deixat consultar el seu extens Fons històric i haver-me ajudat en el treball de camp dels veïnats de Llebrers i Sangosta; Al Sr. Xavier Carbó i Cañigueral, per l’extensa documentació aportada sobre el mas Carbó de Les Serres; Al Sr. rector de Cassà, mossèn Enric Plantés per haver-me deixat consultar una quantitat de documents de l’Arxiu Parroquial; al Sr. Xavier Niell per haver-me ajudat, incorporant-se a la tasca i haver compartit l’autoria dels tres últims llibres publicats; I en general a totes les persones dels veïnats que hem visitat i que sempre ens han ajudat i ens han atès molt amablement; també a totes les persones del GREC que també m’han ajudat i donat el seu suport i especialment el seu President el Sr. Eduard Mestres i Rodà pels seus interessants treballs d’història local i el seu treball i interès en el rescat de les pedres de l’antiga portalada romànica de l’església de Cassà; al Sr. Narcís Ribalta pel DVD amb les entrevistes que acompanya el llibre Sangosta, al Sr. Quim Massa que m’ajudà a fotografiar diversos documents de l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona, al Sr. Joaquim Bosch i a la Sra. Dolors Rubirola per haver-se implicat en el treball de camp del veïnat d’Esclet.
Per acabar, torno a donar les gràcies a tot el Consistori de Cassà per la consideració d’atorgar-me l’honorífic títol de Fill Predilecte de Cassà. Moltíssimes gràcies a tots.
Joaquim Mundet i Creus
