Fa aproximadament dos anys, L’Arxiu Municipal per mitjança de la seva arxivera la Dolors Grau, que també és membre del GREC, va encarregar a Joan Llinàs, historiador i arqueòleg, una sèrie de biografies sobre personatges de Cassà, amb la idea de fer un llibre que podria denominar-se “Diccionari de personatges de Cassà” o simplement “Homes i dones de Cassà”
El treball està força avançat; el primer problema va ser determinar que exigíem als personatges cassanencs o vinculats a Cassà per sortir-hi. Primer de tot, no ésser-hi, vull dir estar mort; segon, tenir certa rellevància social, no és suficient ser un personatge histriònic. L’elecció que el redactor fos una persona de fora (de fora del nostre poble) ha de donar la distància i objectivitat que aquest treball es mereix. El document resultant pretén ser un text de consulta, mai unes biografies extenses.
Aprofitant aquesta sinergia, avui i en diferents diumenges passaré mini notes biogràfiques d’homes i poques dones de Cassà, però sense l’encotillament que dona una edició oficial; així aquí teniu la primera nota biogràfica. La majoria dels personatges que comentaré no sortiran en el treball citat.
Joan Domingo Alemany (1906 – 1977 Mèxic D.F.) Fill d’en Joan Domingo Gispert i de Benita Alemany Dausà. El pare, industrial surer amb fàbrica a Reims que ja regentava l’avi de Can Xec des de 1877; la mare, la Benita, era filla del veterinari titular de Cassà, aporta al matrimoni un bon dot que va permetre un creixement de la fàbrica de França i una estabilitat econòmica per donar carrera als fills.
En Joan Domingo Alemany estudia a Barcelona la carrera d’advocat; ja llicenciat exerceix a Girona com a advocat, s’integra en els cercles de joves intel·lectuals catalanistes com Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola… Políticament, fou republicà i catalanista sense militar en cap partit; la seva visió d’un país sota la idea del romanticisme feia que tinguis una idea idealitzada de Catalunya. El 19 de novembre de 1938, sol·licita una acta de naixement amb la finalitat de contreure matrimoni, amb Natividad Ibañez Sanches (*), natural de Santander. Exiliat a França a principis de 1939, es refugia a la casa del seu cosí Salvador Máximo, a Bordeus (era un fill de l’encarregat de Reims); després, marxa des de Bordeus a Mèxic, en el vaixell que el president de Mèxic Lorenzo Cárdenas del Rio va posar a disposició d’un conjunt d’exiliats catalans. S’integra molt ràpidament a la vida social de Mèxic; primer venent assegurances i també donant classes de música i piano al Col·legi Lluís Vives, escola de fills d’exiliats catalans. És un dels fundadors de l’Orfeó Català de Mèxic i també col·labora molt assíduament amb el Casal Català. En l’àmbit econòmic, juntament amb altres exiliats, funda el Grup R-9, per desenvolupar activitats comercials i treballa en una Companyia de Vins i Licors de la qual acabarà sent el propietari; en aquesta empresa representarà Freixenet a Mèxic.
(*) La senyora Natividad Ibañez Sanches, molt probablement arriba a Girona el 1938, com a refugiada, a conseqüència de la persecució feixista a la ciutat de Santander. L’agost de 1937 Cantàbria va passar a mans de l’Exèrcit del General Franco, i el dictador inicia una persecució de totes les persones d’idees lliberals.
Agraïments: Gràcies a la Mariona per la informació familiar i també a la Margarida, l’Ester i la Marta per la informació aportada.
