El dissabte 24 de setembre, dins de la programació de santa Tecla, es va fer la presentació del catàleg online de la col·lecció de Pergamins de can Frigola que es pot consultar a la pàgina web cassa.arxiu.cat i que està dipositada a l’Arxiu Municipal de Cassà. Per mitjà d’aquesta eina qualsevol persona d’arreu del món podrà consultar l’inventari de documents, veure’n el document digitalitzat i la transcripció del mateix.
Aquest ha estat un procés llarg que va començar l’any 2018 quan l’Ajuntament va adquirir la casa de can Frigola, l’únic Bé d’Interès Nacional que es troba al nucli urbà de Cassà. Durant la negociació de l’adquisició de la l’Ajuntament ja tenia coneixement que en el seu interior es conservava un important conjunt de pergamins i juntament amb l’adquisició de la casa i gràcies al desig de la família varen ingressar a l’Arxiu Municipal de Cassà més de dos-cents pergamins que procedien de la casa pairal d’Esclet i gairebé trenta metres lineals de documentació, molts d’ells que també que procedien del can Frigola d’Esclet. Dins aquesta col·lecció de pergamins hi ha el document més antic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que data concretament de l’any 1145.
Després de l’ingrés d’aquesta documentació es varen començar les tasques per poder-ho posar a disposició pública. L’any 2019 es va contractar una empresa especialitzada per tal que aplanés, netegés, desinfectés i fixés les tintes del numerosos rotlles de pergamins que havien estan conservats durant dècades en un dels armaris de la casa Frigola, a l’antic palau Salvà, del carrer d’Avall i es va rebre una subvenció de la Diputació de Girona per aquests treballs. Posteriorment es va encarregar una capsa de conservació permanent adequada per a la seva conservació de llarga durada.
L’any 2021 es va contractar una empresa especialitzada que va digitalitzar els pergamins en diferents formats i es va rebre una subvenció per aquest treball. D’aquesta manera es poden consultar els pergamins sense manipular els originals.
Un cop digitalitzats ja podíem començar a transcriure’ls i l’investigador cassanenc Joaquim Mundet, que és un expert en la lectura dels documents medievals, i un gran col·laborador de l’arxiu va començar la tasca impressionant de transcriure els pergamins, un a un.
Un cop fetes aquestes accions ja només mancava donar-li forma per poder fer-ho consultable. L’arxiu juntament amb l’àrea d’informàtica i de comunicació varen dissenyar una base de dades i la visibilitat que havia de tenir a través de la pàgina de l’arxiu i finalment la tècnica d’arxiu Núria Casellas en va fer la catalogació.
Finalment la base de dades es va posar a la consulta pública a través de la pàgina web cassaarxiu.cat el 24 de setembre de 2022. Quatre anys després que haguessin ingressat els pergamins a l’arxiu. En resum han estat quatre anys per dur-ho a terme que ha implicat l’encàrrec a dos empreses especialitzades, de restauració i digitalització, una altra a una empresa de materials de conservació, a una tècnica d’arxiu , a la implicació de tres àrees de l’Ajuntament, i al treball de transcripció desinteressat i no prou lloat de Quim Mundet.
Però per què és important la digitalització, la transcripció, la catalogació i la posada a disposició al públic d’aquests documents tan antics?. Podríeu pensar que només és una documentació que afecta el patrimoni de la família i que el formen només compres, vendes, rebuts, capítols matrimonials, testaments… I això seria només una afirmació parcial. Si, evidentment els documents ens parlen del patrimoni familiar, però ens parlen de molt més. Ens parlen de tradicions com en el testament de Benet Frigola, del mas Frigola d’Esclet, el 17 de gener de 1541 quan manifesta el seu desig de ser enterrat al cementiri de l’església de Sant Martí en la tomba on hi ha els seus avantpassats i es donin dues almoines generals en les quals sigui donat un pa a la porta de l’església als pobres del terme parroquial. O com en el testament d’Esperança Frigola, senyora del mas Frigola d’Esclet, quan un segle més tard, el 20 de setembre de 1645, també indica que el dia del seu enterrament, davant la porta de l’església es doni pa als assistents i que sigui enterrada en el cementiri de l’església de Cassà en el vas on reposen els seus avantpassats. També ens parlen del que hi havia a l’interior de les cases: vànoves, flassades, vestits, joies, caixes de núvia, arca amb pany i clau… També entreveiem el paisatge i els conreus quan entre els documents parlen de vinyes, boscos; i coneixem el modelatge que fa l´home del seu entorn quan ens parlen d’accions per recollir les aigües. També trobem informació sobre batlles i sobre el paper de les dones. Obtenim informació del mas Vilabella, un complex rural importantíssim en la història de Cassà, i dels preus dels béns en època medieval, i de les formes en les transaccions, de les relacions econòmiques, de les relacions entre els senyors i dels oficis: pagès, blanquer, prevere, notari, escrivent, procurador, ferrer. En resum podem interrogar els documents i podem arribar a múltiples respostes per construir la història local, de país i del món. No en va, diferents estudiosos ja s’havien posat en contacte amb l’arxiu per tal de poder consultar els pergamins abans que es poguessin consultar per mitjà d’Internet.
Parlem de la col·lecció de pergamins però també hauríem de parlar de la documentació en paper que va ingressar que té una gran importància amb tipologies de documentació ven diferents com receptaris de cuina i de remeis, llibres de comptes, revistes, impresos religiosos,… i una col·lecció molt reduïda de plaques de vidre però que tenen un gran interès, que denota que un membre de la família va ser un notable fotògraf amateur però del que malauradament ens queden poques peces.
Espero que aquestes línies serveixen per conscienciar una mica més sobre la importància de la documentació tant textual, com fotogràfica. La documentació amb els anys perd el seu valor legal, però el seu valor històric perdura i serveix per construir la nostra memòria col·lectiva des de vessants molt diferents, tants com preguntes tinguin per respondre els estudiosos. Si les persones privades així ho desitgen els arxius municipals som dipositaris d’aquesta memòria amb l’objectiu no només de conservar-la si no de preparar-la per tal que sigui accessible i fàcilment consultable.
Dolors Grau i Ferrando
Arxivera municipal
