El passat mes de gener ens va deixar la Rosa Calzada, gran persona, amiga i col·laboradora, i dic això perquè en multitud d’ocasions recorria a ella per obtenir informaciĂł sobre familiars i gent de la seva coneixença. De ben segur que històries sobre en LluĂs Xena i Matas (1884-1972) i en Josep Xena i Torrent (1910-1988) no les haurĂem pogut donar a conèixer sense les seves aportacions. Al seu difunt marit, Francesc Duran, tambĂ© he d’estar-li agraĂŻt pel seu suport, consell i opiniĂł en assumptes de caire polĂtic. GrĂ cies, Rosa i Francesc, per haver pogut gaudir de la vostra conversa i la vostra amistat.
Per això avui farem unes pinzellades d’Anisats Duran. El seu origen l’hem de buscar als anys vint del segle passat en les destil·lacions rudimentĂ ries que feia NarcĂs Duran i CarbĂł, a la seva botiga del carrer del Raval, cantonada amb el carrer del Pont. Aquests anys funda Anisats Duran, que amb una forta expansiĂł, ampliaciĂł i modernitzaciĂł es convertirĂ en una empresa de referència dels destil·lats de CassĂ i provĂncia.
NarcĂs Duran va morir assassinat pel Comitè d’Orriols el 6 de maig de 1937. El seu germĂ Josep Maria, retornat dels EUA on treballava per l’empresa Armstrong, va continuar el negoci fins a la seva mort, el 1951. DesprĂ©s se’n va ocupar la seva esposa, Dolors OlivĂ©, fins que l’empresa va ser absorbida per Destil·leries Gerunda i va tancar definitivament pels volts dels anys vuitanta.
D’Anisats Duran, tots recordem begudes emblemĂ tiques com Aromes de la Selva, AnĂs Delaselva, Ratafia Duran, Rom Jennina, Aiguanaf (destil·laciĂł de flor de taronger), Aiguanaf compost (mĂ©s vi ranci), Conyac Buena Ley, Crema de Cacau, Ginebra Duran i altres destil·lats. Les etiquetes, d’un disseny molt acolorit i cridaner d’acord amb els gustos de l’època.
Com a anècdota, als anys 40 del segle passat i a conseqüència de les restriccions alimentà ries, en el Conyac Buena Ley com a colorant es feia servir sucre cremat i quan aquest faltava es recorria a la mel per donar-li el color adequat.





Bon dia :
Es un placer leer tus escritos semanales. Lástima que no sean algo más extensos en determinadas ocasiones. Todas las semanas espero cuál va a ser el próximo.
Con respecto anterior artĂculo: el Sr. Pla si se involucrĂł en el suro, puesto que su hermano Pere estuvo en dos de las tres más importantes empresas del siglo xx. Estuvo con su suegro y en la Crown Cork. Por tanto los viajes que Josep hizo a Portugal fueron para ver a su hermano fundamentalmente. Luego allĂ hablarĂan del suro. Un saludo.