serEl Pont Vell de Manresa
En una fotografia de finals del segle XIX conservada a la Biblioteca Nacional, l’anomenen «pont romà». Potser en són els fonaments, però l’obra que va arribar al 1939 corresponia a una construcció dels segles XIII i XIV, aixecada sobre una possible construcció del segle XII, és a dir, romànica.
Ja des del segle XIV, sempre s’ha anomenat el Pont Vell. Salva el riu Cardener i té una longitud de 113 metres, una alçada de 25 metres i una amplada de 3,60 metres.
El 24 de gener de 1939 va ser dinamitat durant la retirada de l’exèrcit republicà, seguint les ordres del general Vicente Rojo Lluch (1894-1966), que actuava com a cap de l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República i era el responsable de la resistència i el replegament entre gener i febrer de 1939. Rojo va ser un dels generals més importants de la Guerra Civil: militar de carrera, molt catòlic, es va mantenir fidel a la República i va ser l’estrateg de la defensa de Madrid, ciutat que l’exèrcit franquista no va arribar a conquerir mai per les armes. Malauradament, en el seu intent de retardar l’ofensiva franquista a Catalunya, va ordenar la destrucció de tots els ponts per frenar l’avanç de l’enemic i donar temps perquè arribessin a la frontera les prop de 500.000 persones que es van exiliar en poques setmanes. El 21 de gener de 1939, Rojo ja havia comunicat al president del Govern, Juan Negrín, que el front de Catalunya no existia i que la situació militar era insostenible. Madrid no es va rendir fins al 28 de març, i el final de la guerra es va decretar l’1 d’abril del mateix any. Recordem que a Cassà el bombardeig va ser el 29 de gener i l’entrada de les tropes franquistes, el 3 de febrer de 1939.
El Pont Vell de Manresa es va reconstruir entre el 1960 i el 1962. L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Francisco Pons-Sorolla (1917-2011), de qui ja vaig parlar en els articles sobre els ponts de Besalú i de Sant Joan de les Abadesses. Net del pintor Joaquín Sorolla, va ser durant trenta anys Director General de Arquitectura, vinculat successivament al Ministerio de la Vivienda, al MOPT i al MOPU, i era una persona totalment afecta al règim. Va ser l’encarregat del Plan de Ordenación de Ciudades de Interés Artístico Nacional.
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya, el Pont Vell és avui una de les imatges icòniques de Manresa, juntament amb la basílica de Santa Maria de la Seu i la Cova de Sant Ignasi, un impressionant santuari barroc.
Nota complementària. L’ordre de retirada del general Vicente Rojo implicava la destrucció de totes les infraestructures que poguessin facilitar l’avanç de l’exèrcit franquista, i això volia dir dinamitar tots els ponts. No sé si els ponts romànics entraven expressament en la intenció del general o si va ser una interpretació d’una eficàcia excessiva per part dels comandaments intermedis.
A Cassà de la Selva, els dos ponts sobre la riera Verneda, el pont d’obra de la carretera de Cassà a Llagostera i el pont de ferro del tren petit de Sant Feliu a Girona, van ser dinamitats a mig matí del 3 de febrer de 1939.
