La fotografia d’avui és del 1934. N’hi ha dues i corresponen a la fàbrica de taps del carrer Puigcugull, 28 (avui número 54), de Narcís Oller Barnes, cal Ros Flequer.
El 1760, quan Francesc Malavila i Bernat, àlies Marranxa, contreu matrimoni, al registre parroquial declara ser taper. Aquí comença la història de la manufactura del suro a Cassà. Entre 1880 i 1910 són els anys de màxima activitat industrial, i això queda demostrat en els edificis modernistes que n’han quedat. Per aquest motiu, anomenem aquest període els trenta anys d’or del Cassà surer.
L’any en què es va fer la fotografia d’avui, la manufactura del suro es trobava en un moment òptim, superada la crisi de la Primera Guerra Mundial i després dels bojos anys vint. A Cassà, en aquells anys, hi havia entre 70 i 100 fàbriques de suro, la major part de mida mitjana o petita, si les comparem amb altres poblacions sureres com Palafrugell, Palamós o Sant Feliu.
Els petits manufacturers de Cassà oferien els seus taps a les grans fàbriques mitjançant la intervenció del corredor —el mític Maletes—, a canvi d’una comissió, a les fàbriques de les poblacions esmentades, més Agullana, amb la seva empresa més important, Bech de Careda Germans, especialitzada en la venda de taps per a cervesa a Centre-Europa.
A Palafrugell hi havia fàbriques importants com Miquel, Vinke & Mayer, que després es transformaria en Manufacturas de Corcho, S.A. i, posteriorment, passaria a ser Armstrong, a més de Vigas, Sagrera i Bisbal. A Palamós hi havia la Corchera Internacional, filial de l’americana Crown Cork, i la fàbrica Can Montaner. A Palamós ens trobem amb unes fàbriques més relacionades amb el món anglosaxó, mentre que Sant Feliu comptava amb fàbriques d’origen germànic: H.A. Bender, Greiner, Trachsler i la Corchera Catalana. A Cassà, l’única empresa de grans dimensions que ha perdurat en el temps és Fco. Oller.
Desgranem les dues fotografies d’avui.
La petita mostra la típica botiga de taper (botiga: local de la fàbrica de taps on treballava el personal, amb bones finestres per deixar entrar força llum), uns coves i quatre carradors treballant. Destaquen els pàmpols de la llum.
En la fotografia gran, una composició de l’època feta al pati de la fàbrica, amb les finestres de la botiga abans esmentada com a fons. Les fàbriques del segle XIX i principis del XX seguien un mateix model: la casa de l’amo a peu de carrer; després, un pati on donaven els locals de treball, i al fons, el bullidor i els traus per guardar el suro ja bullit. En aquest pati se solien fer les feines de rentatge dels taps, l’assecat en canats i la preparació de les saques per a l’expedició.
La fotografia d’avui és del 1934 i correspon a la fàbrica anomenada cal Ros Flequer, de Narcís Oller Barnes, domiciliada al carrer Puigcugull, 28 (avui 54).
A cal Ros Flequer només fabricaven taps de xampany de suro natural. Els fabricants de taps per a xampany eren coneguts com a fabricants de taps grossos, enfront dels tapers de taps per a vi, que es consideraven taps petits. El preu de venda també era molt diferent, ja que els taps per a xampany sempre han estat molt més valorats que els taps per a vi.
En aquesta fotografia distingim:
n. 1, el bullidor;
n. 2, Major Valentí;
n. 3, Jaume Oller Abellí;
n. 4, Met Avellà;
n. 5, Silviu;
n. 6, Narcís Oller Barnes, propietari;
n. 7, Jeroni Oller Abellí;
n. 8, el noi de can Patoya;
n. 9, el Ràpid;
n. 10, Balats;
n. 11, Tibau;
n. 12, Ricard;
n. 13, Tiburci;
n. 14, el noi de can Patas;
n. 15, Girbent.
La fotografia i la identificació han estat possibles gràcies a Narcís Oller Bosch. Gràcies, Narcís.
En aquesta fàbrica, i en les del mateix estil, durant la primera meitat del segle XX, la mecànica era la següent, explicada de manera molt sintetitzada: compra de suro gruixut; perol per bullir el suro; màquina de llescar; taules per fer els carracs; màquines per esmerilar (tipus Trill, Dellonder o la italiana Supermatic); tria dels taps en catres; sistema de rentatge dels taps amb clor, i canats per a l’assecatge dels taps al sol; pati per a l’embalatge i l’expedició de les comandes.
I, al final, facturar… i intentar cobrar.
