Avui a les 9.30 h, presentació del llibre: Toponímia dels veïnats de Cassà: Verneda.
Lloc: mas Bassets, amb trobada prèvia per organitzar l’anada a la urbanització Mas Cubell, just al trencant del camí de les Gavarres.
Una activitat molt recomanable per a aquest diumenge. No falteu!
La presentació comptarà amb l’arxivera Dolors Grau, l’historiador Elvis Mallorquí i els autors Joaquim Mundet i Xavier Niell.
Després hi haurà una excursió comentada fins al Puig del Castellar (poblat ibèric).
TOPONÍMIA DELS VEÏNATS DE CASSÀ
Avui, com era d’esperar, parlaré dels llibres de Toponímia dels veïnats de Cassà, una obra magna, magistral i monumental de la qual pocs pobles poden presumir.
Perquè tingueu una idea de la grandiositat de l’obra, avui consta de set volums (falta el de les Serres i el de Matamala). El pes —aquests dies TV3 ha posat de moda pesar els llibres— és, en total, de 7,450 quilograms. L’obra suma 2.282 pàgines i conté 3.132 entrades toponímiques. Les dimensions són 21 × 21 cm. La maquetació és d’Àngel Madrià, de l’editorial Gavarres, i la impressió és de Palahí Arts Gràfiques.
L’autor dels tres primers volums és Joaquim Mundet Creus i, a partir del quart, s’hi incorpora Xavier Niell Ciurana.
La toponímia és la branca de l’onomàstica que estudia l’origen, el significat i l’evolució dels noms propis d’un lloc (topònims), així com el conjunt de noms d’un territori. El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya cobreix els 947 municipis del país, però pocs pobles han desenvolupat la seva toponímia local.
La Dolors Grau explica que l’any 2006 es va publicar el primer llibre de la col·lecció Toponímia dels veïnats de Cassà, dedicat a Llebrers.
Aquest projecte feia anys que s’estava gestant. Des de l’Arxiu es va fer la proposta, en una reunió del GREC, de cercar un projecte de recerca i difusió històrica que tingués continuïtat. De fet, es volia un projecte en què hi tingués cabuda el gran coneixement del poble que té Quim Mundet —en aquell moment encara no sabíem que Xavier Niell, quan creixés, en seria un col·laborador indispensable— i fer-ne partícip també membres del GREC.
Van sortir diferents temes: masies, termenal, topònims… Finalment es va apostar per fer una recerca de toponímia, perquè es va considerar que era un tema més desconegut, no només a nivell de Cassà sinó també en general, i perquè, a més, hi tenien cabuda les masies i el termenal.
Però calia decidir: havia de ser un llibre o una col·lecció? I, en cas de ser una col·lecció, quin seria el contingut de cada volum? Finalment es va optar per una col·lecció i dedicar cada volum a un veïnat, excepte el final, que estaria dedicat al termenal.
Dedicar una col·lecció a la toponímia generava dubtes metodològics i es van revisar altres llibres de toponímia local que s’havien fet. Aquesta bibliografia era científicament molt sòlida però poc atractiva visualment. Tot i així, va ajudar a fer una classificació sistemàtica dels topònims i a estructurar les fitxes, que nosaltres teníem clar que havien de ser un dels punts forts de la col·lecció, igual que el mapa final.
Un cop vam tenir clar el contingut del llibre, vam anar a buscar Àngel Madrià perquè en fes un disseny atractiu, que no espantés el públic i que no tingués l’aparença d’una publicació només per a erudits. Crec que els dos objectius s’han aconseguit: solidesa del contingut i atractiu per als lectors.
Després de publicar-se el primer volum, ens van convidar a unes jornades d’onomàstica celebrades a la Selva per explicar el projecte. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també s’hi va interessar. És una col·lecció que molts voldrien fer, però que és difícil d’imitar per la dedicació que requereix i per la complexitat de la seva elaboració.
Ara bé, el volum dedicat al termenal no ha clos la col·lecció. Es va decidir publicar-lo abans perquè la col·lecció s’estava dilatant massa en el temps. Es va considerar molt important deixar fixades —ni que sigui en el llibre— les fites municipals, per tal que el dia que es faci una nova revisió hi hagi arguments científics per corregir els errors actuals.
Fixeu-vos-hi bé: la portada del llibre de Llebrers la protagonitza la Roca de les Trenta Creus. I és que l’any 2006 la Roca de les Trenta Creus era de Cassà. Ara ja no ho és.
Dolors Grau, març de 2026.
La dedicació total de Joaquim Mundet Creus a aquesta tasca mai no l’hi podrem agrair prou, i la incorporació de Xavier Niell Ciurana ens garanteix la continuïtat de l’obra.
Els arxius de Joaquim Mundet, que han servit per elaborar aquests llibres de toponímia, contenen bona part de la història de Cassà i de les seves contrades. La consulta de qualsevol escrit o estudi sobre Cassà té en aquests llibres, en els seus arxius i en la seva saviesa una resposta.
Gràcies, Quim, per aquest treball imprescindible.
