Lafotografia d’avui, una fotografia preparada de grup, correspon a la plantilla de la fàbrica de Domingo Serra Samandia, feta el 1937. Emblemàtica per la gran quantitat de gent que apareix a la fotografia i també per la data. Ha estat estudiada amb anterioritat per F. Xavier Carbó, el Llumiguia i últimament per mi mateix.
Domingo Serra Samandia (1902-1983) va passar la seva infantesa i formació inicial a Baltimore (EUA), retorna a Cassà el 1911, al cap d’uns anys amb el seu pare va constituir una empresa per fabricar taps de suro. A partir de 1929 agafa la direcció. Les bones relacions de la família amb Francesc Cambó fan que signi un compromís de col·laboració amb COGECO (Compañía General de Corcho), una empresa amb pretensions europees de suro, patrocinada per Cambó.
El 1931 s’especialitza en la producció de taps de xampany, a les instal·lacions situades al carrer del Molí de Cassà, on va arribar a tenir 300 treballadors. Domingo Serra estava casat amb Estrella Soler Riera d’Angles; per part de la família Serra sempre hi ha la creença que el nom d’Estrella és l’origen de l’estrella estelada símbol del xampany francès.
Innova en el procés de producció de suro aglomerat que aplica al tap de xampany. Aquest és el seu enginy innovador: fa un tap amb un mànec de suro aglomerat més dos discos de suro natural. Aquesta composició es pot considerar com el primer tap de xampany tal com el coneixem actualment; el seu enginy és fer un nou tap que és el que d’una forma general s’ha implantat a tot el món. El podem considerar l’inventor del tap de xampany tal com el coneixem avui, juntament amb la fàbrica Can Muntaner de Palamós.
Entre 1936 i 1939 col·labora amb el subministrament d’aliments per a la població de Cassà, mitjançant els retorns dels camions que enviava a França. En aquesta etapa té una bona relació amb l’alcalde Josep Dalmàs Martí (1898-1975). El 1939, acabada la guerra, compra el Santcrist gros de l’església que encara es venera.
Quan Dalmàs torna de l’exili el 1947, el nomena encarregat i apoderat de la fàbrica, relació que s’enterboleix el 1958, quan Serra ja està instal·lant-se a Portugal.
Per problemes econòmics l’any 1957 va haver de fugir del país perseguit per la Guàrdia Civil, a instàncies de la Banca Jubert i Presas. Els propietaris d’aquesta banca eren familiars seus, amb un rerefons de negoci, invent, clientela i possiblement de visions polítiques discordants; també pot ser el seu posicionament durant la guerra. S’instal·la primer a Arles (França) per seguidament traslladar-se a Portugal.
Funda una fàbrica a Portugal amb un soci del país, que arriba a tenir 1.400 treballadors, d’on hagué de fugir novament el 1974 durant la “Revolución de los Claveles”, moviment popular que li va confiscar el negoci. A l’inici de la revolució, elements socialistes-comunistes intentaren matar el seu soci a la fàbrica, tirant-lo per la finestra, però ell ho va impedir; no obstant això, un tanc va esclafar totalment el seu cotxe, per això la família va haver d’enviar-li un bitllet d’avió Lisboa-Niça.
Novament s’instal·la a França fins que retorna a Cassà, on va morir el 1983 a la casa pairal de la baixada de mossèn Cinto Verdaguer.
Relació incompleta de persones que surten a la fotografia:
1 Josep Auradell Ribas. 3 Maria Massa. 5 Mercè Serra Cabarrocas, casada amb Narcís Torrento Carreras amb 5 fills (Victòria, Pilar, Josep, Palau i Montserrat). 6 Trinitat Carbó Danés. 8 Joaquim Cabarrocas Roig, àlies Colom. 12 Joaquim Nogué Xirgu “de cal Nunci”, músic. 15 Isidre Gruart. 16 Frederic Cañigueral Adroher. 17 Artur Riera Arderiu. 21 Carme Auradell Puig, xurrera, de can Girals. 32 Balbina, mare de Caterina Vilallonga. 35 Teresa Viñolas Garriga. 36 Conxita Viñolas Garriga. 37 Julita Anglada Bargas. 40 Jaume Gratacós Doltra. 41 Lola Planas Matas. 42 Carme Vidal, muller d’Hermenegild Roure, el Manano. 43 Angeleta Busquets Tapis, mare de la Neus de can Dorca. 47 Joaquima Vilallonga Raset. 48 Amàlia Vidal Mediñà. 49 La Xata, muller d’en Milio. 54 Paquita Pujol Feliu, casada amb Joaquim Cabarrocas. 56 N. Figueras. 57 Josep Bagué Girals, mecànic. 58 Modesta Cortacans Cristià, secretària de direcció. ()* 59 Anna Serra Soler, filla del propietari. 60 Domingo Serra Samandia, propietari. 61 Joan Arderiu Vinyas, encarregat. 62 Josep Barris Teixidor, encarregat. 63 Josep Mestras Martí, despatx. 68 Lola Adroher. 72 Vicenta Boadas Barceló. 73 Rosa Serra Soler, filla del propietari. 74 Leonor Pallarols Xirgo, mare de Narcís Anguila, fou mainadera de Domingo Serra Samandia, també de la Rosa i l’Anna Serra. 76 Modest Abras Muntadas. 80 Paquita Anguila Pallarols. 83 Lola de can Borra. 85 Pilar Cerezo. 86 Maria de ca la Celus. 87 Joan Bos Oller.
Sense identificar: Josep Oller Russiñol i Josep Creus Garriga, però que sí estan a la fotografia.
() Nota informativa.- Modesta Cortacans Cristià és citada en la publicació satírica cassanenca L’Ós, el 25 de novembre de 1933, en la cita “Va quedant per vestir sants la Modesta Cortacans”. El cert és que el 1950 va marxar a París com a senyora de companyia amb uns rics propietaris de canya de sucre de Cuba i no va tornar fins a la ruïna dels hisendats, conseqüència de la nacionalització de terres per part de Fidel Castro el 1959. Sempre va estar soltera*.
