LA GLA (AGLA)
COM FER-LA GERMINAR I ACONSEGUIR UN SURO (ARBRE) ALS 50 ANYS
En el nostre entorn tenim tres tipus de glans: la del suro, la nostra predilecta; la de l’alzina comuna, i la del roure. Per poder-les diferenciar les teniu a les tres primeres fotografies.
Al segle I aC, el geògraf grec Estrabó ja feia referència a les glans d’Hispània. Venia a dir que les glans eren una font de vida, més ben dit un element per conservar la vida, un aliment. Ens deia: “Els muntanyencs, durant dos terços de l’any, s’alimenten de glans d’alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps.” Ben segur que aquesta idea, en mans d’algun apassionat per recuperar menjars antics, podria desenvolupar-se en una recepta, però potser per al paladar actual no agradaria, a menys que es tractés d’un esnobisme.
Per als més sibarites també es pot trobar el “Licor de Bellota, a Sabores Extremeños” i, per als més sofisticats, el gelat de gla de Bodevici, obrador situat al barri de Gràcia de Barcelona.
Aquests dies, a sota els suros, trobarem infinitat de glans. En altres temps eren recollides i guardades, antigament pels humans, com ja hem comentat, i últimament per donar-les als porcs durant l’hivern. Encara avui, a les zones d’Extremadura i d’Andalusia, són una important font d’alimentació per als porcs ibèrics que pasturen lliurement a les dehesas.
Les glans, segons els mesos en què es poden recollir, tenen diferents denominacions:
-
Primerenques o Miquelenques, les recollides el mes de setembre.
-
Martinenques, les d’octubre i novembre, que són les ideals per fer germinar.
-
Tardanes, les de desembre i gener.
Per fer germinar una gla, les recomanacions per tenir èxit serien:
-
Recollir les glans de finals d’octubre a mitjans de novembre.
-
Glans grosses i de color marró i brillant.
-
Posar-les en una galleda amb aigua i reservar només les que no flotin.
-
Guardar-les uns 10 dies al mig d’un drap humit.
-
Plantar-les horitzontalment entre 5 i 15 cm de profunditat (la part del caputxó donarà les fulles i la part punxeguda, el fibló, que seran les arrels).
-
Tenir paciència i sort: entre març i juny començaran a sortir.
Podem plantar-les en el lloc definitiu o en tests per replantar l’any següent.
SORT, COM TOT EN LA VIDA.
