Els cinc nois de Can Tou

Els cinc nois de Cant Tou: els germans Daussà Dalmàs

L’any 1769 neix a Béziers en Tou Daussà (1769-1821). És precisament el desenvolupament de la manufactura del tap de suro, el que va fer que en Tou s’instal·lés a Cassà el 1789, al carrer de la Llet núm. 12. El fill d’en Tou, en Joan, i el seu net Agustí, fan mes gran la fàbrica, a final del segla XIX ja exportaven a Bèlgica, Àustria, Itàlia, Txecoslovàquia, Turquia, Egipte, Irlanda, Sudàfrica, Hong Kong i les Filipines. L’Agustí va fundar l’any 1832 la fàbrica A. Daussà & Co. Va tenir nou fills, dels quals en sobreviure, cinc nois i una noia, la Lluïsa (1840-1905) que quedar-se al marge dels negocis familiars, i els altres cinc van ser batejats com “Els 5 nois de Can Tou”. Tots amb tenien estudis superiors fets a Barcelona, varen ser els grans impulsors de l’empresa surera més gran en producció i també en vendes a nivell internacional de tots els temps a Cassà ELS CINC NOIS DE CAN TOU: En Narcís (1826-1899) el més gran del germans, es va instal•lar a Sant Joan de Puerto Rico i més tard a Guayama. Va comerciar amb sucre, cafè, tabac, safrà, i taps de suro. En Martí Daussà Dalmàs (1833-1923) que era mestre, també es va instal•lar a Sant Joan de Puerto Rico on va fundar una acadèmia per l’educació dels joves porto-riquenys que més tard va vendre a una empresa americana. Aquesta venda és l’origen de la seva gran fortuna que mai va invertir en el món surer. L’any 1890 es va retirar a Barcelona per viure de renta la resta de la seva vida. Al seu testament va deixar al poble de Cassà 50.000 pessetes, 25.000 a l’ajuntament i 25.000 a l’església. En Pere (1835-1903 Chicago) que havia estudiat per mestre, una vegada va ser al Carib, primer va ajudar al seu germà Martí a l’acadèmia, però després va traslladar la seva residència a Nova York per ajudar en la tasca comercial del seu germà Agustí. A Nova York va obrir una fàbrica de fideus i de pasta en general. Melòman total, va composar diferents valsos. Va ser el més intel•lectual* dels germans. La seva fortuna va patir una gran pèrdua arran de la fallida de la Banca Rivera, a l’igual que l’Agustí, essent el preludi del “crack” que s’estava acostant. L’Agustí (1837-1896 N.Y.) es va llicenciar en medicina a Barcelona el 1864 i es va traslladar a Puerto Rico on va fundar una clínica, però el seu l’esperit comercial va fer que anys més tard es traslladés a Nova York i liderés les vendes al mercat estadunidenc. El 1884 es va constituir N. Daussà i Cia i A. Daussà & Co. Manufacturers and importers of Corks and Corkwood. La seva posició social va millorar al casar-se en primeres i segones núpcies amb les filles del banquer Rivera** que tenia sucursals a Sant Joan de Puerto Rico i Nova York. Aquesta aliança matrimonial va assegurar el finançament de les grans exportacions de taps, però al final també va ser una de les causes de la fallida de 1912. En els anys que la empresa era la mes important comercialitzadora de taps a Nova York, i la seva economia era molt pròspera, a part dels immobles en aquesta ciutat a 75 Pine Street (molt a prop de Wall Street) també compra la illa Put-in Bay al Llac Erie al sud del llac Ontario i prop del Llac Michigan , posteriorment va ser venuda per el seu germà Martí quan va hereta el seu patrimoni. L’Enric (1845-1915), també metge, es va fer càrrec de la clínica del seu germà Agustí a Puerto Rico on s’hi va quedar la resta de la seva vida. *   A part de la composició musical, bàsicament valsos, també publica tres tractats      sobre educació que provoca gelosia en el seu germà Martí (Aritmética para uso de     escuelas elementales y superiores- Curso elemental de geografia universal –    Lecciones de matemáticas ) ** En José de Rivera propietari de la Banca Rivera també era el pare de les dos mullers que va tenir l’Agusti, en primeres núpcies Anita i desprès Lillie. La fallida la va provocar la especulació en la matèria primera sucre, un any que la previsió de la collita va ser desencertada.