En Tomàs Planas i Cambrarol, era natural de Sant Dalmai, poble agregat des de 1904 a Vilobí d’Onyar, però resident i veí de Cassà de la Selva. Va néixer l’any 1869, el seu pare era en Josep Planas, de Sant Dalmai i la seva mare la Dolors Cambrerol, del mateix lloc. Era flequer de professió, però als 20 anys va fer-se voluntari per anar a servir a l’exèrcit d’Ultramar amb destinació a l’illa de Cuba. Obtingué llicència de l’exèrcit pel mes d’octubre de 1894, per haver complert els quatre anys de servei reglamentaris.
Recordem que el conflicte entre Espanya i els rebels independentistes cubans començà l’any 1895 i durà fins 1898 quan Cuba aconseguí la seva independència mercès a l’ajuda dels Estats Units que donaren suport a la causa llibertària cubana.
Va ser doncs a finals de 1895 quan Tomàs Planas s’incorporava, novament voluntari, a l’exèrcit Espanyol i pel gener de 1896 desembarcà, altra vegada, a Cuba. Entrà i seguí en campanya fins a primers de febrer de 1.899. Pel maig de 1.898 fou condecorat amb la Creu de Plata del Mèrit Militar amb distintiu Vermell per l’acció mantinguda, amb l’enemic, durant el mes de maig del mateix any. Pel març de 1.899 arribà a la Península i continuà a l’exèrcit fins que obtingué la llicència definitiva, el dia 4 de gener de 1902, després de 12 anys de servei militar.
El document que acredita la seva llicenciatura dona moltes dades sobre la seva persona. Retrocedint en el temps fins que va se cridat per primera vegada durant la lleva de l’any 1890, de la qual en va sortit excedent de quota lliurant-se, per tant, del servei militar. L’hem d’imaginar, en aquella època, un jove intrèpid a qui li agradava l’aventura i el risc; El sorteig de lleva, de moment, li havia esguerrat les seves aspiracions. Aviat però trobà remei als seus desitjos i pogué substituir un recluta de Celrà, en Pere Reixach i Cabarroca, que segurament tingué una gran alegria quan el nostre protagonista el substituí, i el deslliurà d’anar a fer la mili a Cuba. Entrà a la Caixa de Reclutes el 26-4-1890 per anar a servir a ultramar durant 4 anys. De moment, se li donà llicència fins el dia que seria cridat a concentració. Cal dir que, per la substitució, obtingué una compensació econòmica, d’acord amb el que preveien les lleis, del moment, en matèria de reemplaçaments.
Fins el 10 de setembre, del mateix any, no anà a concentració i embarcà cap a Cuba el dia 5 d’octubre, des de Barcelona, en el vapor Alfonso XII. El 24 del mateix mes desembarcava a l’Havana i va ser destinat al Batalló de Caçadors d’Isabel II. S’incorporà, pel novembre, a la Fortalesa de la Cabaña, on quedà en guarnició i instrucció. Pel fet de ser voluntari se li reclamaren 3 Pesos d’or, pel preu del seu vestit de soldat.
Durant l’abril de l’any 1892 va ser traslladat al Regiment d’Infanteria de l’Havana on fou incorporat a la 3ª Companyia. Allà va romandre fins el 10 d’octubre de 1894 en que, per haver complert els 4 anys de servei militar, se li expedí la Llicència Absoluta i retornà a Catalunya. Sembla que aquests quatre primers anys foren d’absoluta tranquil·litat ja que no s’esmenta que participés en cap situació bèl·lica. L’any següent començaren les hostilitat entre els independentistes cubans i l’exercit espanyol.
A finals del 1895, enyorant segurament les terres caribenyes i, possiblement també, per un cert sentiment patriòtic, s’allistà, novament voluntari, aquesta vegada, a l’Exèrcit d’operacions de l’Illa de Cuba, després d’haver superat una revisió mèdica, que el declarà útil, i d’haver cobrat 50 Ptes., d’acord amb el que determinaven les normes per als soldats de la seva classe. El dia 31 de desembre de 1.895 sortia de Barcelona direcció a Cuba, embarcant en el vapor León XIII; Abans de salpar havia cobrat 200 ptes. més, corresponents a un segon termini. Arribà a l’Havana el 18 de gener de 1896 on s’incorporà al Batalló del Regiment d’Infanteria de Luchana, núm. 28, situat a la riba nord del Canal d’Entrada a la Badia de l’Habana, on passà a formar part de la 1ª Companyia. Novament pel motiu de ser voluntari li foren reclamats 13 Pesos en paga del vestit de soldat.
L’indicat document de llicenciatura detalla minuciosament tots les topades on personalment, junt amb el seu Batalló, van tenir amb l’exèrcit insurrecte que es volia i aconseguí independitzar d’Espanya.
Aquest mateix any, durant el mes de juliol és quan, per primer cop, entrà en hostilitats amb l’enemic. El dia 10, en el poltrer Vargas, la seva columna s’enfrontà amb les partides de Zayas, Bazan i Perpignan.
El dia 28, es trobava lluitant a les finques Paz, La Cunda i San José.
El dia 30, ho feia a la finca Estrella. Continuà en operacions fins el dia 24 d’agost i passà, llavors, a la línia militar de Mariel, a Majana, sota les ordres del General Juan Arolas, fins a finalitzar l’any.
A l’any 1897, durant els primeres mesos estigué d’operacions en la línia militar de Mariel a Majana.
El dia 2 d’abril i, sota les ordres del Coronel Eusebi Boy, feren reconeixement de Ingenio Nuevo i Brujo i dels voltants de Ceiba del Agua on entraren en foc amb l’enemic i el dispersaren.
El 15 del mateix mes, participà en la presa d’un campament enemic, a la Loma San Gabriel, causant baixes i apoderant-se d’armes, municions, bestiar i cavalls.
El 15 de maig, sota el comandament de Justiniano García, prengué part en les operacions de Guayaban, Tabla de Agua i Mosquito. Continuà en operacions fins el dia 10 d’agost i, llavors, amb tot el batalló passaren a la jurisdicció de Cruces, a la província de Santa Clara, fins a finalitzar l’any.
A l’any 1898, els dies 10 i 11 de gener recorregué els punts anomenats Majagua i Lomas Grandes, on destruïren un campament enemic prop del rierol del Castillo i un altre en el poltrer Cavada, on foragitaren els insurrectes i s’apropiaren d’una tercerola i diversos cavalls.
Els dia 12,13 i 14 passaren per Manicaragua, Rio, Arimao i Lomas del Vizcaino; van destruir un altre campament a el Capote.
Seguiren amb les operacions sota el comandament del General de Brigada, Diego Figueroa.
El 18 de març a Montes Puchanga i Polo Norte s’enfrontaren amb l’enemic causant-li 16 baixes i diversos ferits.
El dia 27 del mateix mes s’enfrontaren amb l’enemic a Lomas, Fortuna, Guando i Guanacoa, aquesta vegada sota el comandament del Coronel Eusebi Boy.
L’endemà 28, entraren en combat amb l’enemic a Lomas del Jíbaro i a Finca Carolina on causaren 2 baixes a més de destruir un campament. El mateix dia i per segona vegada continuaren les hostilitats a El Jíbaro i Finca de los Franceses, on l’enemic perdé un capità, un sergent i dos soldats; hi hagué, també, alguns ferits i es feu un presoner.
El dia 30, a Hoyo de Manicaragua i a la finca La Font tornaren els enfrontaments i l’enemic perdé dos homes; Més tard s’hi enfrontaren novament, a El Jíbaro, on feren 3 presoners.
El 4 d’abril el batalló, comandat per Eusebi Boy, passà a Santa Clara on quedà en guarnició i operacions de campanya a les ordres del General de Divisió, José Garcia
El 7 de maig, comandat pel Coronel Eusebi Boy, a Cayo Lunza s’enfrontaren amb l’enemic causant-li 3 morts i dispersant-los. Es destruïren dos campaments i es capturaren armes, dos cavalls i un bou.
El 24 de maig, segons proposta aprovada pel Capità General de Cuba, Valerià Weyler i Nicolau, es concedí al soldat Tomàs Planas i Cambrarol, la Creu de Plata del Mèrit Militar amb distintiu Vermell, en reconeixement a l’acció mantinguda contra l’enemic a Puchanga i Polo Norte (Villas), del 15 al 19 de març últims.
El 26 de maig, participà en el tiroteig mantingut contra els insurrectes en el poltrer Machado
El 17 de juny, a Medrano i a Palo Prieto, fent un reconeixement, de la zona, trobà un dipòsit d’armes on es recolliren 3 fusells Mauser, 11 fusells Remington i 9 terceroles. El mateix dia es mantingué un tiroteig amb l’enemic a Loma del Mulo.
El dia 18, continuaren els tiroteigs a Provinciales, Loma Alta, Loma Caimito i a Lomas de Ranchuelito.
El 14 de juliol, escometeren els insurrectes a Paso de Sagua, a los Cristales i a Loma del Roble.
El dia 16, a Loma del Roble i a Los Cristales tornaren a enfrontar-se amb l’enemic. Tots aquests aconteixements van tenir lloc sota les ordres del Comandant, Leocadio Villasevil.
El 29, del mateix mes, ara sota les ordres del Coronel, Eusebi Bou Tomàs, s’enfrontaren amb l’enemic a Loma del Ternero, fent-lo fugir i dispersant-lo, deixant dues eugues que recollí la columna.
El dia 31, a Arimao, la guerrilla Luchana, foragità l’enemic amb el que mantingueren un llarg tiroteig.
Continuà en operacions fins que el 19 de setembre, llavors, tot el Batalló va ser traslladat a Cruces, situada entre Cienfuegos i Santa Clara, a la apart central de l’illa.
El dia 1 d’octubre, foren traslladats a Juan de las Heras, on hi restà fins a finals de novembre.
El dia 1 de desembre, fou enviat a Esperanza (Cruces).
El dia 15, fou traslladat a Cascajal, on restà fins a finals de mes.
El dia 30, un nou trasllat el portà a Santo Domingo.
L’endemà, dia 31, amb tren, l’enviaren a Cienfuegos. En aquesta plaça hi restà fins el 4 de febrer, aquest dia embarcà, cap a la Península, en el vapor francès Cheribou.
Va arribar a València el dia 4 de març de 1.899.
Continuà complint servei fins a rebre la Llicència Absoluta, a principis de gener de 1.902. La va rebre de mans del qui havia estat, moltes vegades, el seu cap d’operacions, el Coronel Eusebi Boy i Tomàs a qui, per Real Decret, pel setembre del mateix any, li fou concedida la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Militar, en premi pels seus serveis especials.
Retornat a Cassà, es casà amb la Maria Sagué i Solench. El nostre heroi morí l’any 1920 deixant una filla, la Dolors Planas Sagué, qui es casà amb Josep Mª Arderiu Borrell. Aquest matrimoni infantà tres fills: La Maria l’any 1928, en Gabriel el 1931, i en Pere el 1934. El darrer, en Pere Arderiu i Planas, encara recorda que la seva mare en parlar del seu pare, explicava que sovint a les nits tenia mals sons i es despertava alterat tot cridant: insurrectes! Insurrectes! Com si encara es trobés dins la manigua topant per sorpresa amb un grup d’independentistes cubans.
Des d’aquí agraeixo al bon amic Pere Arderiu i Planas que, anys enrere, em va permetre consultar els documents del seu arxiu particular entre els quals s’hi troba aquesta interessant història viscuda pel seu avi matern, en la seva joventut.
