Des de del inici de les operacions a l’espai, amb el projecta APOLO i últimament amb el rover Perseverance passejant-se per Mart, el suro ha estat present en les naus especials per les seves propietats d’aïllament per aguantar l’elevada càrrega tèrmica a que són sotmeses les naus i vehicles especials.
La primera vegada que hi ha constància del seu ús per part de l’industria aeroespacial va ser el any 1969 en la històrica missió de l’Apolo 11, quant el home va posar el peu a la Lluna. El coet Saturn V va ser en que va posar en orbita la nau del Apolo 11.
En el cas de les naus especials se ha utilitzat per aïllar les zones internes dels tancs de combustible; també s’ha aplicat al revestiment exterior per protegir la nau durant l’ascens i principalment al descens, quan la càpsula especial travessa la atmosfera en el seu retorn, per minorar el calor generat per la fricció.
En el programa de la NASA, conjuntament amb l’Agencia Especial Europea (ESA), per investigar el planeta Mart, tant el vehicle PERSEVERANCE, com l’helicòpter INGENIT, han incorporat fines làmines de suro amb finalitats de aïllament tèrmics; evidentment per la seva complexitat i secretisme d’investigació, no n’ha transcendit l’aplicació concreta.
La Suropedia creada per la Fundació Institut Català del Suro (ICS) tracta aquests temes.
