La relació de Pla i Espinàs amb el suro

La mort  aquesta setmana de Josep M Espinàs amb 95 anys es el que ha motivat el text d’avui.

Josep Maria Espinàs  (1928-2023) igual que la seva filosofia de vida, era molt optimista, home tranquil, insistent i persistent… se sentia reflectit amb el suro: “Les branques dels suros cadascuna té una forma, amb trossos morts i d’altres plens de fulles”; així identificava el suro i la seva vida.

Josep Pla (1897-1981) al contrari de Espinàs no tenia gaire simpatia pel suro: “L’alzina surera és un arbre una mica moix, de color d’ala de mosca, lleugerament polsós, d’una pobresa severa i trista com som els catalans. Les suredes, semblen dir-vos: què hi farem si som així?. Aquest arbre té un moment de frescor –els anys de pluges hivernals-: a la primavera, quan floreix. Llavors, la verdor guanya, un moment, la seva grisor groguenca.”

Segurament Espinàs tenia una opinió positiva vers el suro per les seves estades a Tossa en temps de vacances i lleure. En canvi Pla tenia un mal record perquè els seus besavis masovers de la Cavorca, (mas del vesant nord de Les Gavarres i amb moltes suredes) varen  ser assassinats, presumptament, per ordre de Bonifaci Vilanova i Font amb la excusa de un litigi de contracte d’arrendament; però la realitat que pretenia amagar era la fabricació de moneda falsa per part del Vescomte de Cabanes al mas Tartor, veí del mas de la Cavorca. Hi ha veïnatges difícils.

Feu un comentari

Verified by MonsterInsights