El Pont Trencat de Sant Celoni
El Pont Trencat de Sant Celoni és situat sobre el riu Tordera, que fa de límit entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera, en el traçat de la Via Augusta, on segurament ja hi havia hagut un pont romà. Les restes que ens han arribat, però, són d’un pont medieval dels segles XIV o XV per on passava el camí ral.
La referència més antiga és del 8 d’octubre de 1443, quan el comte de Barcelona va concedir el dret de pontatge a la vila de Sant Celoni. El 1453 el pont ja estava en mal estat, i Alfons el Magnànim va donar permís per arreglar-lo, a canvi de tot el dret de cobrament sobre el pas. El 1471, Joan II va prorrogar aquest dret, que tenia la universitat de Sant Celoni.
L’any 1753 s’hi van tornar a fer obres de manteniment, i Rafael d’Amat, baró de Maldà, també en parla. El febrer de 1811, durant la Guerra del Francès, el pont va ser volat per ordre del general espanyol d’origen irlandès José O’Donnell Anethan (1768-1836), en el context de la batalla de la Tordera, per dificultar el pas de les tropes napoleòniques que perseguien els miquelets catalans.
Entre el 20 i el 23 de juny de 1808 es va posar en marxa una campanya per constituir un exèrcit de 40.000 miquelets (més tard, sometents), organitzats en 40 terços. A Cassà es va formar la cinquena companyia del tercer terç de miquelets de Girona, amb 88 efectius, amb Tomàs Barril com a capità i Pere Mestres de la Capçana com a tinent. Està confirmat que van participar en la defensa d’Hostalric i, per la proximitat, és probable que també intervinguessin en la batalla de la Tordera, en què es va volar el pont de Sant Celoni.
Des del 1811 la carretera va quedar sense pont fins que es va construir el pont de la Reina, anomenat així per una placa amb la inscripció «Reinando D.ª Isabel 2.ª. Año de 1866».
L’any 2000 es va constituir l’Associació Pont Romà (als catalans ens agrada creure que tots els ponts són romans), que va encarregar el projecte de recuperació a l’arquitecte Xavier Font. La seva proposta va ser una restauració innovadora: una estructura d’acer de 43 metres, dels 72,50 que fa tot el pont, i 90 tones de pes, que reprodueix la forma de l’arcada original. Una solució digna de contemplar, en què l’antic i el modern conviuen en perfecta simbiosi.
La intervenció va ser reconeguda internacionalment, amb guardons com el Premi Europa Nostra, el Footbridge Award 2005 i una menció especial del Premi Construmat 2005.
Convé revisar el general que va ordenar volar el pont: el capità general de Catalunya en aquell moment era Enrique José O’Donnell, germà de José O’Donnell Anethan, i les fonts sovint atribueixen l’ordre al primer. També he corregit «Construmant» per «Construmat», que és el nom del saló, i he matisat la participació dels miquelets de Cassà a la batalla de la Tordera, perquè el text original la deduïa per proximitat.
Convé revisar el general que va ordenar volar el pont: el capità general de Catalunya en aquell moment era Enrique José O’Donnell, germà de José O’Donnell Anethan, i les fonts sovint atribueixen l’ordre al primer. També he corregit «Construmant» per «Construmat», que és el nom del saló, i he matisat la participació dels miquelets de Cassà a la batalla de la Tordera, perquè el text original la deduïa per proximitat.



