Arbres que de moment hem salvat i els que caldrà protegir
Al Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament de Cassà, de juny de 2009, hi figuren 10 arbres del terme municipal, però cap del nucli urbà.
La setmana passada dèiem que en el POUM de juliol de 2013 l’Ajuntament va catalogar 48 arbres, dels quals 4 eren urbans. Segons l’inventari eren: Nucli Urbà: 45. Roures del torrent del Castell; 46. Avet de Can Calau (pati de Cerites); 47. Cedres de Can Nadal; 48. Suro del carrer Castell.
Tal com hem comentat, de les quatre referències d’arbres urbans catalogats, només han arribat al dia d’avui els Roures del torrent del Castell i el Suro del carrer Castell.
Els que s’han salvat fins al dia d’avui
Els Roures del torrent del Castell, gràcies a l’aparcament del supermercat —en el seu dia Super Stop, avui Dia— i a la urbanització de les parcel·les compreses entre el carrer del Castell i el torrent, queden per a l’Ajuntament, com a cessió urbanística, en l’actual espai de l’aparcament. El fet d’enjardinar la llera del torrent va permetre conservar els dos exemplars de roure (fotografia 1), actualment amb molt bona salut i de considerables dimensions.
El Suro del carrer del Castell, el vaig plantar jo mateix el 1959 en un terreny, magatzem de suro, propietat del meu pare, Enric Mestres Roca, i al costat de les antigues instal·lacions de la cooperativa cassanenca Uprodeco (el Trust).
Avui és un arbre que té 66 anys; s’ha pelat dues vegades: una per treure el pelagrí i l’última per pelar el matxot per la Fira del Tap i el Suro de 2019. Pel que fa a l’any 2030, s’hauria de tornar a pelar per ja treure’n suro taponable. Té una circumferència d’1,87 m i un diàmetre de capçada de 14,50 m (fotografies 2 i 3).
Va ser salvat per estar catalogat; però, no obstant, quan es va urbanitzar el carrer Castell, la intenció de l’empresa que feia les obres era tallar-lo per donar més amplada al carrer, donat el trànsit de camions per arribar a la fàbrica de Poliuretanos. La intervenció de Josep Casadevall, de Gener Casadevall —fent veure que era un greu error—, va impedir la seva desaparició i en va permetre la conservació en bones condicions fins al dia d’avui.
Els que caldrà protegir, per no estar catalogats
Els dos suros de la plaça de la Coma: dono per descomptat que en la futura urbanització de la plaça aquests suros seran conservats, encara que en els 16 projectes provisionals de joves estudiants d’arquitectura de la UdG no queda gaire clar.
Com a anècdota, el juny del 2017, sota aquests arbres el Molt Honorable President Carles Puigdemont va fer la reflexió sobre el suro i Catalunya amb la frase “el suro sempre sura” (fotografies 4 i 5).
Els suros del parc de l’Estació, espai enjardinat entre el passeig del Ferrocarril, el carrer de la Pau i el carrer del Dr. Robert, han crescut uns suros considerables, gràcies al fet que tot l’espai és de terra i permet la filtració d’aigua, que dona vida als arbres en general (foto 6).
Els Cedres del Líban del pati —antic jardí de Can Trinxeria— no estan catalogats, però caldria tenir-los en compte, cuidar-los i intentar allargar-los la vida al màxim. No seria de més demanar un diagnòstic i tractament al tècnic en arbres monumentals Lluís Carreras (foto 7).
Els xiprers del cementiri (Cupressus sp.): els 49 xiprers centenaris del cementiri, la majoria coronats pel fred de 1954 i després rebrotats, però que avui són imponents (foto 8). Cupressus sp., amb l’assessorament de Martí Boada.
El pi de la carretera Provincial, a la sortida de Cassà direcció Girona, al marge dret del torrent del Castell, enfront de l’antic transformador d’Hidroelèctrica de Catalunya, ha crescut un imponent pi que, si el deixem créixer, podrà emular en un futur molt immediat el pi gros de Can Mercader.
Faig referència, concretament, a aquest pi per intentar conscienciar les nostres autoritats municipals que en la futura reorganització del carrer Carretera Provincial no es caigui en la temptació d’eliminar-lo en nom d’un malentès urbanisme.
Tallar és molt fàcil; fer créixer un arbre és una qüestió de molts anys. Cal conservar el que la natura ens ha donat d’una manera natural (fotos 9 i 10).
Recollir signatures per salvar un arbre és de les coses més agraïdes que hi ha, i també una de les que la població està més predisposada a col·laborar-hi.
La conscienciació ciutadana amb el canvi climàtic és cada vegada més gran. Salvar un arbre com a simbologia general, o demanar la plantació de 1.000 arbres en l’entramat urbà, és un argument engrescador i potser determinant en una campanya electoral.
