Llibres d’actes Municipals.
El llibre d’actes del període 1936-39 (XIII), intent de reconstrucció. El que no diuen les actes oficials.
Els morts, conseqüència de la Guerra Civil
Una receptora d’aquests escrits m’ha fet saber que el contingut d’aquests dels últims 13 diumenges sobre el període 1936-39 “són una part tristíssima i vergonyosa de la nostra història”; té tota la raó. Només puc dir que cal conèixer el passat per afrontar el futur, i, tot i això, moltes vegades repetim els mateixos errors. A partir del pròxim diumenge ens dedicarem a temes menys dramàtics.
“Caidos por Dios i por Espanya –Presentes” això és el que en deia la placa de marbre blanc que hi havia a la “Plaza de los Caidos” sota una gran inscripció en lletres grandioses de JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA; la placa tenia una llista de 12 noms, cassanencs, 13 si comptem amb el Jose Antonio. Aquest indret es denominavam ja el segle XIX Plazuela San Pedro. El 1933, Plaça Dr. Rizal; el 1939, Plaza de los Caidos; avui, Plaça Sant Pere. De la resta de morts durant la Guerra Civil, silenci absolut, d’ells només se’n ha parlat d’una manera seriosa partir de la “Ley de Memoria Democratica” de 21 d’octubre de 2022; aquesta Llei derogava la “Ley de Memoria Historica” de 2007.
L’oasi cassanenc durant la Guerra Civil, és cert només en part; durant el temps de guerra no es varen produir actes de violència sagnant dintre el nostre municipi. L’existència en moltes cases de capellans i monges amagats, era un fet conegut i tolerat i moltes vegades davant d’una imminent inspecció, sempre hi havia un informador que recomanava un canvi d’ubicació.
L’habilitació de Can Vall-llobera com centre de detenció i retenció va servir per retenir-hi a Miquel Botanch, Salvi Rodà, Lluís Bagué, Teresa Alemany i altra gent de missa. El local va funcionar durant unes setmanes, per evitar les ràzzies dels comitès descontrolats com els de Salt i Oriols. L’ajuntament va anar a Girona a buscar una vintena de fusells màuser per armar el Comitè de Cassà i poder defensar-se davant d’ingerències foranes, cosa que s’hi va passar.
L’actuació del Comitè de Cassà, un exemple. El caporal del Comitè de Cassà era Josep Pla; durant els mesos inicials del conflicte i en l’ambient de càstigs i revenges, es persona a Cassà en Flores (en aquests moments de la CNT de Salt) a qui anomenaven tinent; era un exsergent de la Guàrdia Civil que havia estat destinat molts anys a Cassà. La caserna era el carrer Catalunya, i en la seva estada com a “comandante del puesto” cada dia jugava a la manilla amb Dausà, Rodà i Baus, veïns de “cuartelillo”; aquests eren els noms de la llista que havia d emportar-se i assassinar en algun voral de la carretera. En Flores, uns mesos més tard ja com a capità, va tornar aquesta vegada a buscar capellans. En Pla com cap del Comitè amb una acció molt contundent va fer marxar en les dues ocasions a en Flores “amb la cua entre les cames”, evidentment amb el suport de Dalmàs, Xena i Abella.
Sí que hi va haver tres assassinats de gent de Cassà; però fora del municipi en el moment dels fets: Narcís Duran Carbó, a Orriols; Ramon Metge Valls juntament amb el seu germà Norbert Metge Valls, a Recasens; també tres capellans i dos germans de la Salle, que no residien a Cassà. I tres monges a la carretera de Llagostera a Tossa prop del Collet de Terra Negra; aquestes monges nomes havien estat provisionalment residint a Cassà uns dies.
Al final de la Guerra Civil per una o altre causa i en diferents llocs es poden comptabilitzar 87 cassanencs víctimes mortals, per efectes directes de la guerra, assassinats, front de batalla, bombardeig del camp d’aviació, bombardeig de la població, i accidents per bombes abandonades.
Per finalitzar amb les fotografies trobareu una reproducció, amb els noms, de la placa de marbre, per cert, perduda, després de ser retirada i dipositada al cementiri i una relació feta segons la recerca de Jordi Oliva i Llorens del “Cost humà de la Guerra Civil a les Comarques Gironines”.
En els últims tres mesos, cada diumenge us he donat la tabarra amb El llibre d’actes del període 1936-39, intent de reconstrucció. El que no diuen les actes oficials.
La documentació i posterior difusió ha estat gràcies els treballs i articles de Josep Bosch i Mercader (1918-2009), d’aquest període de la història de Cassà; els seus treballs ha estat la font documental, i sense ells no hauria estat possible la informació que us he transmès. Segons la meva opinió i interpretació, amb un toc personal i una visió radiofònica de concreció. En Josep Bosch en el seu últim escrit d’aquest període, que ell titulava “Els anys foscos 1936-1940” (Llumiguia n. 532 a 539 dels anys 1996 i 97) deia “aquests escrits serveixin perquè algú ho aprofiti”. Dic el mateix per si en algun moment un bon historiador fa una recerca profunda d’aquest període de la història de Cassà.
