L’OBLIDAT VEÏNAT DE CANDELL I EL NOM DELS SEUS ANTICS MASOS.
En consultar els documents del segle XIII referits al nostre territori municipal format pel nucli urbà i els nou veïnats rurals del seu entorn, s’esmenten altres veïnats d’extensió més reduïda que actualment estan totalment oblidats. Han persistit, tant sols, els que ocupaven el territori d’unes antigues vil.les alt medievals provinents de l’època visigòtica i musulmana. Entre els desapareguts hi ha el veïnat de Candell que junt amb el veïnat de Matamala es formaren dins l’antic territori de la vil.la de Cassà; el primer, situat a la part nord occidental i, el segon, a la part nord i nord-oriental del seu territori.
Es pot suposar que el territori que ocupava el veïnat de Candell podia haver sigut un antic vilar existent, a l’època indicada, dins el territori de la vil.la de Cassà o bé un topònim prou potent que designés unes característiques diferencials d’una contrada, dins d’aquesta demarcació.
L’antic veïnat de Candell ocupava la part occidental del que avui és el veïnat de Matamala i limitava a ponent i sud amb el veïnat de Llebrers; al nord, amb el terme de Llambilles separat pel curs de la riera de la Font; i, a l’est, amb les Planes o terres del Castell de Cassà, conegudes més tard com les Planes d’en Vallera i posteriorment com les Planes de Matamala. En aquestes terres, a la part occidental, s’hi forma la capçalera de la riera Freixeneda i, a la part oriental, la capçalera del torrent de Candell. Els dos cursos s’uneixen en zona plana al sud de can Palahí on s’hi forma una triple confluència en ajuntar-s’hi el torrent del mas Nadal o torrent de can Roca, procedent de la serra de Llebrers.
Si el veïnat de Candell hagués persistit fins avui en formarien part les masies de can Palahí, antic mas Candell i posteriorment mas Sunyer de Candell; can Matabous antic mas Vallera i més antigament mas des Torrent de Candell; can Roser; can Comes antic mas Salvador; can Quaresma, mas de les Pinyes, can Rispa, can Tanoca, la Casa Nova, can Carreres, i can Morellet.
A la documentació consultada el nom de Candell apareix cap a finals del s. XIII, l’any 1287, en un enfranquiment fet pel Monestir de Sant Salvador de Breda a favor de Garsenda, filla d’Arnau des Torrent de Candell[1], senyor útil del mas des Torrent de Candell. Veiem, per tant, com una filla de l’Arnau, en edat de contraure matrimoni, sortia del mas i anava a viure al mas del seu futur marit i també com la denominació de Candell, completant el nom del mas, testimoniava la identificació amb aquest territori. Això permet intuir que el nom de Candell, designant una demarcació territorial, havia de ser molt antiga i arrelada ja que els masos del seu territori l’empraven com a complement per a fer notar que en formaven part.
El topònim Candell, tot hi no ser gaire abundant, existeix en altres punts de la nostra geografia. Es troba a Sant Feliu de Guíxols, a la denominada cala de Candell; a Plaja d’Aro existeix el mas Candell; a Rupià, al sud de la població, existeix el veïnat de Candell, format per una dotzena de masos; al Rosselló, al municipi de Caixàs hi ha el llogarret de Candell, citat com a Canetellum el 845, Candello el 872 i Candel el 1172; també al Rosselló, a vila Mulaca, existia el monestir de Sant Miquel i Sant Salvador de Candell que a l’any 972 depenia de l’abadia de Sant Andreu de Sureda. L’antropònim Candell i Candel com a cognom es corrent a Múrcia, Alacant, València i Albacete i alguns tractadistes el consideren procedent del topònim català Candell; en els Fogatges de 1497 existien Candells a Barcelona, Cervià, Rupià, Elna, Vilafranca de Conflent i Besalú.
El lingüista de la Catalunya Nord, Enric Guiter, en un treball publicat a la revista Medievalia, el 1992, explica que les mencions medievals de Candell, citades anteriorment, indiquen que es tracta d’un derivat en –ellu de Canet i que Candell ve probablement del llatí vulgar cannetellum, diminutiu de cannetum o sigui canyer; Joan Coromines en el seu Onomasticon, vol. III, pg. 237, indica que Candell prové de Cannetum, lloc poblat de cayes, amb el sufix diminutiu –ellu que fa que evolucioni a Cannetellu > kanedél(o) > kandél, amb síncope interna normal. Per tant es veu que hi ha acord, entre els lingüistes que Candell indica un lloc on hi abunden els canyers.
Seguint cronològicament els documents que fan referència a quest antic veïnat trobem a l’ Arnau des Torrent de Candell que era el mateix senyor útil del mas des Torrent que, a l’any 1336, reconeixia tenir pel sagristà de Sant Pere Cercada i pel Monestir de Sant Pere de Galligans, per meitats, una peça de terra anomenada Cavaltos (Cavall Tos), dins el veïnat de Llebrers.[2]
El 1341 és en Guillem Pere de Candell qui confessà tenir per Llum de l’Altar de Sant Martí de l’església de Cassà, dues feixes, l’una nomenada Candell i l’altra Cortils que per sol ixent afrontaven amb en Pere Salvador, a migdia amb Anna del mas Torrent de Candell, a ponent en honor del senyor del Castell de Cassà i a tramuntana amb una peça alodial del propi Guillem Pere.[3]
El 1342, en Berenguer de Cruïlles, Cabiscol de la Seu de Girona, senyor del Castell o Força de Cassà, per compra feta, per ell, a Guillem Escarrer, relaxava a Cília, filla de Pere de Candell, home propi del Castell de Cassà.[4]
A l’any 1418, la Francesca Candell, filla de Guillem Sunyer de Candell, després de ser relaxada passava a ser dona pròpia de l’Almoina per haver-se casat i entrat a viure al mas Gotarra, de Sant Andreu Salou.[5]
És durant el segle XV quan el senyor útil del mas Torrent de Candell era ja en Pere Vallera a qui li foren establerts l’any 1434, el mas Candell i el mas Salvador de Candell, els que avui coneixem amb el nom de can Palahí i can Comes. També cal anotar que el mas Torrent de Candell passaria a denominar-se mas Vallera de Candell. Per tant les terres del nou mas Vallera ocupaven gairebé totes les terres del veïnat.[6]
En el llibre del Sindicat Remença de 1448, l’Antoni Vallera (a) Salvador, possiblement fill del citat Pere, de 24 anys d’edat, assistí a la reunió del Sindicat Remença que es celebrà a la plaça de l’església de Cassà, el dia 24 de novembre.[7] .
En el Fogatge de 1497 s’hi relaciona en Vallera, especificant que era Batlle de la Vila. També en el Fogatge de 1515 hi queden relacionats en Jaume Vallera i en Joan Sunyer, del veïnat de Candell.[8]
L’any 1483 en Joan Fusté (a) Vallera, del veïnat de Candell, la Margarida Vallera, sa muuler, senyora útil i propietària del mas Vallera de Candell (can Matabous) i en Baldiri Sunyer (a) Vallera, gendre i Elisabet Vallera, sa muller i filla dels cònjuges citats, van vendre a Joan Arades, una peça de terra a les Planes d’en Vallera (actualment les Planes de Matamala). També, el mateix any, es feu la venda d’un quadró de terra que fou del mas Sunyer (can Palahí), i afrontava a sol ixent (en honor) de lo mas Adrià de Ventallol que fou d’en Sunyer i, part, en honor vostre que fou del mas Torrent, a migdia amb lo mas Adrià, a ponent en honor d’en Sunyer que fou del mas Seguer de Llebrers, i a tramuntana amb el torrent d’en Candell.[9]
Pel maig de 1581, es registra una venda de terres que havia fet en Joan Sunyer, del veïnat de Candell, junt amb la seva muller Antiga, ara difunts, davant el notari de Cassà, Miquel Vidal.[10]
A finals del segle XVI, el mas Vallera de Candell, passà a mans de l’Honorable Francesc Llorens, mercader de La Bisbal, i quan aquest morí, a la seva filla hereva la Maria Llorens, esposa de Miquel Requart, pagès de Fontclara, qui heretà el mas l’any 1655. També el citat Llorens era propietari del mas Llorenç o Torre Llorença (avui Torre Verdaleta), del veïnat de Perles que també passà a la seva filla.
Del 1618 és la capbrevació feta per Miquel Guinart alias Vendrell, del veïnat de la Pujada, a favor del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, deia: Nos Miquel Guinart alias Vendrell agricola vicinatus de la Pujada parrroquie Cassiani de Silva usufructuarius mansi nostri constante matrimonio inter me et Catarina uxori meam, et Catarinam Vendrellam eius matrem domina utilis et proprietaria mansi Vendrell terrarum etc. gratis etc. confitemur quod tenemos ….quatuor jornalia boum etc. prou afrontat ab oriente partim in honre mansi Saguer quem nos possidemus, et partim in riaria de Candell; a meridie in dicta riaria de Candell; ab occiduo in honore den Taxidor quem hodie possidet en Llorens, via publica mediante; et a circio in honore dicti mansi Saguer quem nos possidemus etc.[11]
Els dos masos citats Vallera i Torre Llorença, van ser arrendats al notari de Cassà, l’Ignasi Xiberta, qui finalmen,t l’any 1672, va adquirir el mas Vallera de Candell, a la citada Maria Llorens i al seu marit Miquel Requart.[12]
Del dia 6 de maig de 1687 data la Capbrevació feta per lo Sr. Gaspar Xiberta, negociant de la vila de Cassà de la Selva, de diferents peces de terra de pertinences de son mas Vallera, a favor de la Pabordia dels mesos de setembre i octubre de Cassà anomenada, en la Santa Església de la Seu de Girona, instituïda i fundada: Petiam terre campam de pertinentiis dicti mei mansi Vallera, sitam in termino dicte ville et in loco vocato Frexaneda, continentem in se quinque versanas terre parum plus vel minus, prout affrontatur ab oriente in Camino Publico quo itur a ville de Sant Feliu de Guíxols ad civitatem Gerunde; a meridie in honorem meo, fuit d’en Saura et antiquitus mansi Sunyer de Candell quem possidet an Pellaÿ, qui olim fuit d’en Terrat, inferius capibreviando; ab occidente in alio honore meo dicti mansi Vallera; et a cirtio in Riaria de Frexeneda.[13]
A finals del s. XVII i durant les primeres dècades del s. XVIII, essent propeitari del mas Vallera de Candell en Gaspar Xiberta, mercader, de Cassà, es feren diverses vendes de terra a les planes d’en Vallera, ara ja anomenades les planes de Matamala, amb contractes de rabassa morta, a diferents habitants de Cassà: Salvi Morrofret (can Comes), Magí Balasch, Pau Orris, etc.
A l’any 1715, un descendent de la família Requart de Fontclara, en Magí Pagès, de Jafra, promogué causa contra Gaspar Xiberta, propietari per heretament del mas Vallera de Candell, demanant l’anul.lació de la venda de l’any 1672 que havia fet la Maria Llorens a Ignasi Xiberta. Durant el mateix any el propi Gaspar Xiberta va fer rèplica contra les aspiracions del citat Pagès, rebatent i demostrant la legitimitat de la compra indicada.[14]
A l’any 1742, en Francesc Palahí, senyor útil i propietari del mas Sunyer de Candell (ara, can Palahí) va vendre diferents peces de terra del mas, dins el veïnat de Candell. Figuren com a compradors en Pau Orris, en Joan Prat, en Jaume Jubert, etc.[15]
El mas Vallera, l’any 1818, va ser arrendat per Baltasar Xiberta, a Narcís Dalmau, pel temps de cinc anys. L’arrendament es faria efectiu pel desembre de 1820.[16]
Posteriorment, l’any 1830, en Baltasar Xiberta, mercader de Cassà, llegava, en testament, el mas Vallera de Candell, a l’Hospital de Pobres en Crist de Cassà de la Selva.[17]
Degut a les lleis de Desamortització de 1835 i 1855, el mas Vallera de Candell passà a formar part dels béns de l’Estat com tots els masos que van quedar confiscats d’acord amb les lleis indicades. Finalment va ser venut mitjançant subhasta, al millor postor. El mas Vallera de Candell, des de fa anys que es conegut popularment amb el nom de can Matabous, s’ignora quin fou el motiu de canvi de nom.
El veïnat de Candell fou oblidat a finals del s. XVIII i principis del s. XIX, en quedar absorbit pel veïnat de Matamala. Seria de justícia que fos recordat i que quedés ressenyat, com a mínim, en el nomenclàtor del nostre Ajuntament.
[1] ADG. Almoina, Cassà, perg.743, 1287-05-28.
[1] ACA, Monacals, St. Pere de Galligans, rotlle 8, perg. n. 19) 1336-09-07.
[1] A. P. de Cassà de la Selva. Llibre de l’Obra de l’Església. 1341.
[1] AHG. FONS HOSPICI 2467. 1342.
[1] AHG. FONS HOSPICI 2467. 1418-12-31.
[1] ARXIU MONTSERRAT GENER. Doc. 1.
[1] M.Mercè Homs i Brugarolas. El Sindicat remença de 1448. Pg. 133.
[1] Josep Iglésies. El Fogatge de 1497. Pg.286.
[1] ARXIU MONTSERRRAT GENER. DOC. 41.
[1] Ídem. Doc. 69.
[1] AHB. Notarials. Miquel Vidal, de Cassà. 1618-11-22.
[1] ARXIU PARROQUIAL. Llibre mas Vallera. 1668-10-19.
[1] Ídem. 1687-05-06.
[1] Ídem, 1715-06.21.
[1] AHG. CASSÀ 71. Notari: Domènec Xiberta, de Cassà.1742-02-02.
16 Arxiu Parroquial. Llibre del mas Vallera. 1818-08-30.
[1] AHG. Cs. 154. Pg. 276. Notari: Josep Bota, de Cassà. 1830-10-28. (dc.
[1] ADG. Almoina, Cassà, perg.743, 1287-05-28.
[2] ACA, Monacals, St. Pere de Galligans, rotlle 8, perg. n. 19) 1336-09-07.
[3] A. P. de Cassà de la Selva. Llibre de l’Obra de l’Església. 1341.
[4] AHG. FONS HOSPICI 2467. 1342.
[5] AHG. FONS HOSPICI 2467. 1418-12-31.
[6] ARXIU MONTSERRAT GENER. Doc. 1.
[7] M.Mercè Homs i Brugarolas. El Sindicat remença de 1448. Pg. 133.
[8] Josep Iglésies. El Fogatge de 1497. Pg.286.
[9] ARXIU MONTSERRRAT GENER. DOC. 41.
[10] Ídem. Doc. 69.
[11] AHB. Notarials. Miquel Vidal, de Cassà. 1618-11-22.
[12] ARXIU PARROQUIAL. Llibre mas Vallera. 1668-10-19.
[13] Ídem. 1687-05-06.
[14] Ídem, 1715-06.21.
[15] AHG. CASSÀ 71. Notari: Domènec Xiberta, de Cassà.1742-02-02.
16 Arxiu Parroquial. Llibre del mas Vallera. 1818-08-30.
[17] AHG. Cs. 154. Pg. 276. Notari: Josep Bota, de Cassà. 1830-10-28. (dc.144)
