En Quim Pascual tenia 9 anys acabats de fer quant el dia 22 d’agost de 1928 les flames devoren les Gavarres; en dos dies llarguíssims les Gavarres cremen de Fitor a Celrà i de Sant Daniel a La Pera i el foc converteix en cendres masos, camps i boscos. El seu record era el silenci total, la olor de terra cremada, la tristesa en la mirada dels pares, la absència d’esperança i la falta de alegria. Pel que fa als animals domèstics, els gossos i gats desconcertats i els cavalls, mules, vaques i aviram sense cap tipus de menjar per donar-los.
Quan en Joaquim Pascual Llinàs neix el 8 d’agost de 1919 i és batejat a Sant Mateu de Montnegre, el seu padrí es Joaquim Ruyra i Oms, el gran escriptor de Blanes, que en aquells temps era propietari dels masos Sàbat i Casagran de Montnegre.
En el llibre “Entre flames”, Ruyra fa una detallada descripció del incendi i les seves conseqüències: la pèrdua de patrimoni per part de la propietat i dels mitjans de subsistència per part dels masovers. Conseqüència de aquest fet, Ruyra encapçala una campanya per recollir fons per reconstruir Montnegre; en la capella d’aquest lloc hi ha una placa que dona testimoni de la reconstrucció. Però també veus populars diuen que part dels diners recaptats se’ls va embutxacar el capellà que hi havia a Santa Pellaia. Per això: “Deu el va castigar; durant la festa major de Sant Mateu el capellà va caure mort en pujar a l’altar i el van haver de portar amb carretó a la seva ermita”.
En Quim Pascual, de formació molt bàsica -les 4 regles en deien aquells temps- fa els estudis a la Escola Publica de Quart. Amb 9 anys es testimoni del gran incendi. Pagès fins a la incorporació al Servei Militar al qual dedica 5 anys de la seva vida pel moment polític que el va fer incorporar-se a files el 1938 amb la Quinta del Biberó.
Les males condicions de vida a les muntanyes de les Gavarres els anys 60, sense llum ni aigua, fan que la família emigri a Cassà, instal·lant-se primer al mas anomenat Can Quim de la Mitja a la zona del actual cementiri i més tard al carrer del Molí.
Solter i sense descendència va fer una vida senzilla sense cap element destacable fora que tingué de padrí , Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939).
Quim Pascual mori a Cassà el any 2001
Altres incendis de les Gavarres i terres gironines
1947 de Romanyà a La Bisbal
1968 de Solius a la costa de l’Alou
1983 de la Vall de Sant Daniel als Àngels
1997 El Castellar de Quart
Però el més mortífer en les nostres comarques va ser el 7 d’agost de 1979 a la zona de Lloret de Mar en la urbanització Els Pinars-Lloret Blau. 21 persones moriren quan estaven refugiats en una torrentera en un incendi que, més tard, es comprovà que havia estat provocat.
