Els conflictes surers tenen els seus orígens el 1787, quant als industrials i treballadors els comença a faltar matèria primera, pannes de suro bo, per treballar, per fer taps acabats; es comença a exigir una política proteccionista de la economia local, vers les exportacions de pannes de suro a Europa.
També hem de descartar en aquesta societat la idealització romàntica dels cants de taverna, els xic-xecs, la imatge del taper bohemi i vividor, de l’ harmonia idíl·lica entre treballadors i empresaris, que si en algun moment va existir, va ser en moments molt puntuals de la historia surera cassanenca, coincidint en el temps amb el bon funcionament de la indústria. Els interessos de l’empresariat i el treballadors no sempre varen ser coincidents; la qüestió salarial, el treball infantil i la jornada laboral van ser motiu de molts enfrontaments, sempre barrejats amb la falta de matèria primera per treballar.
Les llegendes poden ser molt boniques però està vist que la realitat sempre supera a la ficció, el Romanço del Taper en pot ser un clar exemple.
1820 El Conflicte de Palamós.
El 27 d’abril de 1820,fondeja al mig de la badia de Palamós la fragata Anglesa Neptuno, per carregar pannes de suro, amb destinació a Gran Bretanya, concretament a Bristol; els treballs d’embarcament es feien amb gavarres, des de la platja de Sant Antoni. Prèviament a la platja es feia el treball de destoscar (treure la tosca) que consistia en cremar la esquena del suro y rascar-la amb un estri, així la peça resultant pesava menys i era de mes fàcil transportar.
El 16 de maig se concentren per impedir les feines de càrrega 500 tapers vinguts de Sant Feliu, Palamós, Palafrugell i Cassà de la Selva, per protestar per aquests tipus de exportacions. Desprès d’uns dies de aldarulls, l’autoritat governativa fa algunes detencions i restableix el ordre; al final la fragata Anglesa marxa amb el seu carregament.
Els interessos de treballadors, manufactures i propietaris forestals estaven enfrontats i la falta de matèria primera per treballar va ser una constant del segle XIX. El 1893, per intentar trobar una solució a aquest tipus de conflicte, Marcial de Tincheria y de Bolós, tot i ser propietari forestal, es posiciona a favor dels manufacturers amb el seu llibre “Liga Aduanera Hispano-Portuguesa” que, bàsicament, és un tractat sobre aranzels a la exportació de suro en planxa.
De Palamós sortien carreges en destinació aCotlliure, Narbona, Seta, Bollcaire i Marsella, però també des de les platges de Begur en menys quantitat. Des de Sant Feliu de Guíxols les exportacions eren principalment a Londres, Plymouth, Dublín, Liverpool, Southampton, Leith i Stulle.
Les navilieres encarregades del transport normalment eren angleses, però també sueques i daneses.
